Aquest ha estat l'últim programa de la temporada. Esperem retrobar-te a partir del setembre!
18 de juny 2009
Rebel.lió a les ones 17.06.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 17 de juny de 2009. S'hi pot escoltar una entrevista a un representant peruà que ens parla sobre el conflicte entre multinacionals i indígenes al seu país, a banda de l'habitual comentari de les notícies destacades de la setmana i una recomanació literària.
Aquest ha estat l'últim programa de la temporada. Esperem retrobar-te a partir del setembre!
Aquest ha estat l'últim programa de la temporada. Esperem retrobar-te a partir del setembre!
Continguts del programa del dia 17 de juny
Editorial
El proper dissabte, 20 de juny, és el Dia del Refugiat. La situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de:
- milers de colombians: més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura
- milers d'iraquians: més de 4 milons; dels que només dos milions son reconeguts com a tals
- i milers de palestins: dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van nèixer entre 1948 i 1967.
Ningú tria abandonar el seu lloc d'orígen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre païs, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars en busca d'una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen.
Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.
Participar és una manera d'aprende col.lectivament. És per això que diariament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des d'aquí, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa situació.
Recomanació literària
'El racisme explicat a la meva filla' de Tahar Ben Jelloun. Editorial Empúries, 1944
L'AUTOR:
Tahar Ben Jelloun, nascut a Fes (Marroc) el 1944, és un dels novel.listes més cèlebres i un dels intel.lectuals més llegits i compromesos del mon francòfon actual. Ha publicat una gran quantitat de novel.les, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre d'altres, el premi Goncourt, el premi Global Tolerance de la ONU i el premi Impact de Dublin.
EL LLIBRE:
El gran escritor marroquí Tahar Ben Jelloun descubre, en un dialogo con su hija, los motivos profundos que llevan a las personas a tener comportamientos racistas. ¿que es el colonialismo y cuales son las consecuencias de él? ¿Que se entiende por racistas? ¿Son racistas de nacimiento? Tahar Ben Jelloun desarrolla habilmente las respuestas a estas preguntas, no siempre de manera facil, y el resultado es un libro claro, sencillo y valiente que los niños agradeceran haber leido y los adultos no habran de olvidar.
El proper dissabte, 20 de juny, és el Dia del Refugiat. La situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de:
- milers de colombians: més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura
- milers d'iraquians: més de 4 milons; dels que només dos milions son reconeguts com a tals
- i milers de palestins: dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van nèixer entre 1948 i 1967.
Ningú tria abandonar el seu lloc d'orígen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre païs, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars en busca d'una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen.
Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.
Participar és una manera d'aprende col.lectivament. És per això que diariament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des d'aquí, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa situació.
Recomanació literària
'El racisme explicat a la meva filla' de Tahar Ben Jelloun. Editorial Empúries, 1944
L'AUTOR:
Tahar Ben Jelloun, nascut a Fes (Marroc) el 1944, és un dels novel.listes més cèlebres i un dels intel.lectuals més llegits i compromesos del mon francòfon actual. Ha publicat una gran quantitat de novel.les, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre d'altres, el premi Goncourt, el premi Global Tolerance de la ONU i el premi Impact de Dublin.
EL LLIBRE:
El gran escritor marroquí Tahar Ben Jelloun descubre, en un dialogo con su hija, los motivos profundos que llevan a las personas a tener comportamientos racistas. ¿que es el colonialismo y cuales son las consecuencias de él? ¿Que se entiende por racistas? ¿Son racistas de nacimiento? Tahar Ben Jelloun desarrolla habilmente las respuestas a estas preguntas, no siempre de manera facil, y el resultado es un libro claro, sencillo y valiente que los niños agradeceran haber leido y los adultos no habran de olvidar.
10 de juny 2009
Rebel.lió a les ones 10.06.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 10 d'abril de 2009. S'hi pot escoltar una entrevista als organitzadors del Festival Esperanzah! a banda de l'habitual comentari de les notícies destacades de la setmana.
Proper programa i últim: dimecres 17 de juny.
Proper programa i últim: dimecres 17 de juny.
27 de maig 2009
Rebel.lió a les ones 27.05.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 27 de maig de 2009. S'hi pot escoltar una conversa amb Yaroub Akram Alí, refugiat iraquià. També se li va fer un petit homenatge a Mario Benedetti recordant la seva vida i obra i escoltant, també, alguns dels seus textos musicats.
Proper programa: dimecres 3 de juny.
Proper programa: dimecres 3 de juny.
Continguts del programa del dia 27 de maig
EDITORIAL
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.
Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.
Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...
Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.
Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.
Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.
Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...
Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.
Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”
12 de maig 2009
Rebel.lió a les ones 13.05.2009. Especial VI Festival Interpueblos
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 13 de maig 2009. Aquest és un especial sobre el VI Festival Interpueblos que es celebra a Madrid durant el mes de maig. S'hi poden escoltar entrevistes a Raquel Martí (directora de la UNRWA a l'estat Espanyol), Teresa Aranguren (periodista especialitzada en el Pròxim Orient) i els dibuixants Carlos Azagra (col.laborador de El Jueves) i Juan Kalvellido (col.laborador a rebelion.org, entre d'altres). A banda, hi ha la secció habitual de notícies d'actualitat i les recomanacions literàra i cinematogràfica.
Proper programa: dimecres 27 de maig. El dimecres dia 20 no hi haurà programa
Proper programa: dimecres 27 de maig. El dimecres dia 20 no hi haurà programa
Continguts del programa del dia 13 de maig. Especial VI Festival Interpueblos
EDITORIAL
Des de fa 6 anys, a Madrid, s’està desenvolupant un projecte que pretén mostrar la solidaritat activa amb els refugiats. Un projecte que neix per la necessitat de lluitar contra lo comercial, lo superflu, lo còmode, lo invisible... En aquests moments, i des del passat 9 de maig, a les ciutats del sud de Madrid s’hi estan fent diverses activitats com projeccions de cine, xerrades i tallers. En els pròxims dies... el teatre, la música i una conferència internacional serviran per donar la paraula a Palestina i Iraq. La vocació d’aquest festival és poder desaparèixer algun dia. Un dia que, de moment, ens queda molt llunyà, i més ens hi quedarà, mentre hi segueixin havent governs que fabriquin armes que després es venen a països com Israel (que no respecta cap tractat o acord firmats en el seu dia); ens quedarà llunyà mentre la indústria de la guerra sigui més poderosa que la veu o els crits dels pobles... Sembla llunyà... però amb les nostres veus unides podem accelerar el procés per així poder acabar, el més aviat possible, amb aquest Festival. Un dels ponents a les conferències internacionals de que us parlàvem és Yaroub Akram Alí. Ell va estar empresonat a Iraq fa pocs anys i actualment està refugiat a Noruega. Un personatge que visitarà Vic en els propers dies per parlar-nos de la situació actual d’Iraq. I és que el Festival Interpueblos té vocació de créixer, de sortir de les fronteres que Madrid imposa i viatjar durant el setembre al Líban, a mostrar la solidaritat in situ als refugiats... i el proper any, l’intenció és desplaçar una part important d’aquest festival a Osona i mostrar que la solidaritat no té fronteres. Perquè un altre món és possible! I la construcció d’una nova societat és necessària.... visita el web del festival: www.festivalinterpueblos.org.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Olivo Roto: escenas de la ocupación”. Teresa Aranguren. Editorial Caballo de Troya, 2006.
En aquest llibre, l’autora narra amb força i poesia 12 relats de la ocupació de Palestina i Iraq. La forma és el fons. Teresa Aranguren necessita explicar el que ha vist en els seus viatges en països de conflicte. La seva estimada Palestina o l’antiga Mesopotàmia ocupades mereixen un esforç per narrar històries, contes, vivències reals en prosa... sense la necessitat d’una crònica perodística que diria les dades pero s’oblidaria de la dona, l’home, el nen o l’àvia... la seva vida, el seu patiment... El llibre conte 12 relats amb noms, cares i històries d’ocupació que fan que et traslladis a aquest espai, sense temps, ni control... sota ocupació i amb violència. “Olivo roto: escenas de la ocupación” és un llibre que pretén reclamar la nostra atenció per tocar la nostra consciència.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en David ens ha recomanat la pel.lícula Paraiso Travel. Aquesta pel.lícula narra la història d'una parella columbiana que viatja il.legalment a Estats Units. Ella (Reina) ho fa obsessionada per viure a Nova York, segura de que el somni americà existeix, mentre que ell (Marlon) la segueix més per amor que per convicció. Al arribar a la capital, una discussió i les circumstàncies del destí els separa. D'aquí en endavant la història mostra l'angustia i el que ha de fer en Marlon per tornar a veure la seva estimada Reina.
Des de fa 6 anys, a Madrid, s’està desenvolupant un projecte que pretén mostrar la solidaritat activa amb els refugiats. Un projecte que neix per la necessitat de lluitar contra lo comercial, lo superflu, lo còmode, lo invisible... En aquests moments, i des del passat 9 de maig, a les ciutats del sud de Madrid s’hi estan fent diverses activitats com projeccions de cine, xerrades i tallers. En els pròxims dies... el teatre, la música i una conferència internacional serviran per donar la paraula a Palestina i Iraq. La vocació d’aquest festival és poder desaparèixer algun dia. Un dia que, de moment, ens queda molt llunyà, i més ens hi quedarà, mentre hi segueixin havent governs que fabriquin armes que després es venen a països com Israel (que no respecta cap tractat o acord firmats en el seu dia); ens quedarà llunyà mentre la indústria de la guerra sigui més poderosa que la veu o els crits dels pobles... Sembla llunyà... però amb les nostres veus unides podem accelerar el procés per així poder acabar, el més aviat possible, amb aquest Festival. Un dels ponents a les conferències internacionals de que us parlàvem és Yaroub Akram Alí. Ell va estar empresonat a Iraq fa pocs anys i actualment està refugiat a Noruega. Un personatge que visitarà Vic en els propers dies per parlar-nos de la situació actual d’Iraq. I és que el Festival Interpueblos té vocació de créixer, de sortir de les fronteres que Madrid imposa i viatjar durant el setembre al Líban, a mostrar la solidaritat in situ als refugiats... i el proper any, l’intenció és desplaçar una part important d’aquest festival a Osona i mostrar que la solidaritat no té fronteres. Perquè un altre món és possible! I la construcció d’una nova societat és necessària.... visita el web del festival: www.festivalinterpueblos.org.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Olivo Roto: escenas de la ocupación”. Teresa Aranguren. Editorial Caballo de Troya, 2006.
En aquest llibre, l’autora narra amb força i poesia 12 relats de la ocupació de Palestina i Iraq. La forma és el fons. Teresa Aranguren necessita explicar el que ha vist en els seus viatges en països de conflicte. La seva estimada Palestina o l’antiga Mesopotàmia ocupades mereixen un esforç per narrar històries, contes, vivències reals en prosa... sense la necessitat d’una crònica perodística que diria les dades pero s’oblidaria de la dona, l’home, el nen o l’àvia... la seva vida, el seu patiment... El llibre conte 12 relats amb noms, cares i històries d’ocupació que fan que et traslladis a aquest espai, sense temps, ni control... sota ocupació i amb violència. “Olivo roto: escenas de la ocupación” és un llibre que pretén reclamar la nostra atenció per tocar la nostra consciència.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en David ens ha recomanat la pel.lícula Paraiso Travel. Aquesta pel.lícula narra la història d'una parella columbiana que viatja il.legalment a Estats Units. Ella (Reina) ho fa obsessionada per viure a Nova York, segura de que el somni americà existeix, mentre que ell (Marlon) la segueix més per amor que per convicció. Al arribar a la capital, una discussió i les circumstàncies del destí els separa. D'aquí en endavant la història mostra l'angustia i el que ha de fer en Marlon per tornar a veure la seva estimada Reina.
Rebel.lió a les ones 06.05.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 6 de maig de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions.
Proper programa: dimecres 13 de maig.
Proper programa: dimecres 13 de maig.
Continguts del programa del dia 6 de maig
EDITORIAL
En una societat on lo immediat agafa força davant de la reflexió... la paraula reaprendre a pensar es fa imprescindible. És cert que cada un de nosaltres estem condicionats pel nostre passat: urbà o rural, familiar o acadèmic però no és menys cert que la formació d'un criteri crític i lliure està a l'abast de cada un. Dins de les diferents fórmules per reaprendre a pensar, que us proposem des d’aquest programa, volem destacar els viatges com a font imprescindible per ser capaços de reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la possibilitat de participar en societat cada vegada és més limitada. Viatjar no només oxigena les nostres monòtones vides sinó que també ens permet aprendre, reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que és més important; comprendre. Més d'una vegada hem escoltat que viatjar cura l'estupidesa i la intolerància. A la comarca d’Osona, en els últims anys hi ha qui no s'ha cansat de fustigar dialècticament als diferents, els nostres companys d'altres terres que per diferents motius han decidit compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que agredeixen impunement des d'algunes institucions no estan sols, compten amb el suport dels seus companys que impassiblement menyspreen o infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests que treballen en les fàbriques, en el camp i en totes aquelles feines que nosaltres, els nadius, fa temps que decidim no fer. No és difícil de contrastar la humanitat d'aquests immigrants, sempre complaents i humils. Hospitalaris en els seus llocs d'origen i hospitalaris aquí. Emigrants serem tots quan tanquin les empreses d'automoció, les càrnies, el tèxtil, etc... Alguns ja ho som i continuem sent. El viatjar ens va educar i la seva gent d'hospitalitat ens va contagiar. Benvinguts a ‘Rebel•lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Viajar como experiencia transformadora” de Jeffrey Kotter. Editorial Paidos Iberica, 1998.
Tant si decideixes marxar a Tombuctú com si t’has de moure a la ciutat més propera a la teva, el llibre que et recomanem avui és la única guia que necessitaras pel teu viatge. Un llibre divertit i informatiu, no només revela com aprofitar les oportunitats que ofereixen aquest tipus d’experiències per a un canvi personal, sinó que a més et descobreix com treure el màxim partit de les teves vacances, els teus caps de setmana o els teus viatges de negocis... fent d’aquests moments una transformació verdaderament profunda. La clau està en treure el màxim profit del viatge seguint el ritme del país que es visita i de les persones que viuen en ell, pel que és necessaria molta flexibilitat i una gran voluntat per renunciar a la nostra comoditat quotidiana. Però, al mateix temps, el viatger haurà de planificar-ho tot cuidadosament per aconseguir el canvi que està buscant: mostrar una nova identitat, viure un estil de vida més sà on prounditzar en les seves relacions personals. A través d’anègdotes curioses que t’ajudaran a saber què n’esperes de la teva aventura i com aconseguir-ho, el llibre ofereix un gran ventall de suggeriments que t’ajudaran a integrar la teva vida diària a tot allò que hagis après sobre tu mateix durant els teus viatges.
En una societat on lo immediat agafa força davant de la reflexió... la paraula reaprendre a pensar es fa imprescindible. És cert que cada un de nosaltres estem condicionats pel nostre passat: urbà o rural, familiar o acadèmic però no és menys cert que la formació d'un criteri crític i lliure està a l'abast de cada un. Dins de les diferents fórmules per reaprendre a pensar, que us proposem des d’aquest programa, volem destacar els viatges com a font imprescindible per ser capaços de reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la possibilitat de participar en societat cada vegada és més limitada. Viatjar no només oxigena les nostres monòtones vides sinó que també ens permet aprendre, reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que és més important; comprendre. Més d'una vegada hem escoltat que viatjar cura l'estupidesa i la intolerància. A la comarca d’Osona, en els últims anys hi ha qui no s'ha cansat de fustigar dialècticament als diferents, els nostres companys d'altres terres que per diferents motius han decidit compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que agredeixen impunement des d'algunes institucions no estan sols, compten amb el suport dels seus companys que impassiblement menyspreen o infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests que treballen en les fàbriques, en el camp i en totes aquelles feines que nosaltres, els nadius, fa temps que decidim no fer. No és difícil de contrastar la humanitat d'aquests immigrants, sempre complaents i humils. Hospitalaris en els seus llocs d'origen i hospitalaris aquí. Emigrants serem tots quan tanquin les empreses d'automoció, les càrnies, el tèxtil, etc... Alguns ja ho som i continuem sent. El viatjar ens va educar i la seva gent d'hospitalitat ens va contagiar. Benvinguts a ‘Rebel•lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Viajar como experiencia transformadora” de Jeffrey Kotter. Editorial Paidos Iberica, 1998.
Tant si decideixes marxar a Tombuctú com si t’has de moure a la ciutat més propera a la teva, el llibre que et recomanem avui és la única guia que necessitaras pel teu viatge. Un llibre divertit i informatiu, no només revela com aprofitar les oportunitats que ofereixen aquest tipus d’experiències per a un canvi personal, sinó que a més et descobreix com treure el màxim partit de les teves vacances, els teus caps de setmana o els teus viatges de negocis... fent d’aquests moments una transformació verdaderament profunda. La clau està en treure el màxim profit del viatge seguint el ritme del país que es visita i de les persones que viuen en ell, pel que és necessaria molta flexibilitat i una gran voluntat per renunciar a la nostra comoditat quotidiana. Però, al mateix temps, el viatger haurà de planificar-ho tot cuidadosament per aconseguir el canvi que està buscant: mostrar una nova identitat, viure un estil de vida més sà on prounditzar en les seves relacions personals. A través d’anègdotes curioses que t’ajudaran a saber què n’esperes de la teva aventura i com aconseguir-ho, el llibre ofereix un gran ventall de suggeriments que t’ajudaran a integrar la teva vida diària a tot allò que hagis après sobre tu mateix durant els teus viatges.
Rebel.lió a les ones 29.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 29 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem a Jose M. Pedreño, president del Foro por la Memoria Historica de l'Estat Espanyol.
Proper programa: dimecres 6 de maig.
Proper programa: dimecres 6 de maig.
Continguts del programa del dia 29 d'abril
EDITORIAL
Memòria històrica és alguna cosa més que una simple expressió. És el fet de comprendre que la història no neix amb nosaltres sinó que nosaltres som els que hem d’escriure un capítol a través de la nostra vida. Les persones som les protagonistes dels esdeveniments que passen en el nostre país, en els nostres pobles i en les nostres vides. I hi ha moments en els que, per obligació o per necessitat, ens veiem submergits en episodis de representació col·lectiva. Una part d’aquesta memòria històrica es va escriure durant la primavera de 1936 quan a l’Estat Espanyol, per restablir l’ordre constitucional de la segona república, centenars de milers d’espanyols, de catalans, de bascos, d’asturians i de persones de molts altres territoris, van alçar les armes contra el cop del General Franco. Aquest va estar un episodi que va acabar tres anys més tard, amb l’exili de desenes de milers de persones a França o a Mèxic d’una banda i, per l’altre, amb desenes de milers de persones que van estar assassinades vilment i enterrades en fosses comuns dins i fora de les nostres fronteres per hereus del franquisme. Uns hereus que, encara ara, segueixen sense cap tipus de judici mentre busquem causes de justícia universal a Xile, Argentina o Palestina. Causes que s’han de seguir, però sense oblidar que alguns dels que van firmar causes de mort a l’estat espanyol, segueixen vius i, pertant, s’haurien d’encausar per delictes de lesa humanitat. La Memòria Històrica, lluny del que alguns ens volen fer creure, no només s’ha de situar en el passat. En el present escrivim la història del demà perquè en el futur ningú ens l’hagi de recuperar. Benvinguts a ‘Rebel·lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
En l'espai literàri avui us presentem "L'alquimista" de Paolo Coelho.
Aquest és un llibre difícil d’explicar. És el relat del viatge que fa Santiago, des d’Andalusia on era un pastor d’un ramat d’ovelles, endinsant-se al desert, camí de les Piràmides, tot cercant un tresor. Però és molt més que una simple història d’un viatge. L’autor, amb un llenguatge molt planer, construeix una explicació sobre les interioritats de les persones, els nostres somnis i la vida al món: “quan una persona desitja una cosa, tot l’univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni”. Per a aconseguir-ho, n’hi ha prou amb deixar-se guiar per l’aprenentatge més difícil: aprendre a escoltar, ja que la resposta està en la nostra pròpia llegenda personal. La lectura del llibre és fàcil, però com diu un dels protagonistes: “tot el que passa una vegada és possible que no torni a succeir, però allò que passa dues vegades ben segur que tornarà a passar una tercera vegada”. És a dir, el llibre conforme el vas llegint cada vegada es fa més i més interessant, però la sensació que m’ha deixat es que no n’hi ha prou amb llegir-lo únicament una vegada. Un cop acabat de llegir, cal deixar-lo reposar un temps i madurar-lo… però més endavant cal tornar a agafar el llibre i donar-li una segona i una tercera lectura. Segur que es treurà algun nou aspecte.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en l'espai de cinema us recomanem "El laberinto del fauno", el conte dramàtic de Guillermo del Toro.
El laberinto del fauno ens situa a l'any 1944, cinquè any de pau, i explica l'apassionant viatge d'Ofelia (Ivana Baquero), una nena de 13 anys que al costat de la seva mare, Carmen (Ariadna Gil), convalescent a causa d'un avançat estat de gestació, es trasllada fins a un petit poble en el qual es troba destacat Vidal (Sergi López), un cruel capità de l'exèrcit franquista, nou marit de Carmen i pel qual Ofelia no sent cap afecte. La missió de Vidal és eliminar els últims vestigis de la resistència republicana, amagada a les muntanyes de la zona. També allà hi ha el molí on Vidal té el seu centre d'operacions; allà els esperen Mercedes (Maribel Verdú), una jove que està a càrrec dels altres membres del servei, i el doctor (Álex Angulo), que es farà càrrec del delicat estat de salut de Carmen. Una nit Ofelia descobreix les ruïnes d'un laberint on es troba amb un faune (Doug Jones), una estranya criatura que li fa una increïble revelació.
Memòria històrica és alguna cosa més que una simple expressió. És el fet de comprendre que la història no neix amb nosaltres sinó que nosaltres som els que hem d’escriure un capítol a través de la nostra vida. Les persones som les protagonistes dels esdeveniments que passen en el nostre país, en els nostres pobles i en les nostres vides. I hi ha moments en els que, per obligació o per necessitat, ens veiem submergits en episodis de representació col·lectiva. Una part d’aquesta memòria històrica es va escriure durant la primavera de 1936 quan a l’Estat Espanyol, per restablir l’ordre constitucional de la segona república, centenars de milers d’espanyols, de catalans, de bascos, d’asturians i de persones de molts altres territoris, van alçar les armes contra el cop del General Franco. Aquest va estar un episodi que va acabar tres anys més tard, amb l’exili de desenes de milers de persones a França o a Mèxic d’una banda i, per l’altre, amb desenes de milers de persones que van estar assassinades vilment i enterrades en fosses comuns dins i fora de les nostres fronteres per hereus del franquisme. Uns hereus que, encara ara, segueixen sense cap tipus de judici mentre busquem causes de justícia universal a Xile, Argentina o Palestina. Causes que s’han de seguir, però sense oblidar que alguns dels que van firmar causes de mort a l’estat espanyol, segueixen vius i, pertant, s’haurien d’encausar per delictes de lesa humanitat. La Memòria Històrica, lluny del que alguns ens volen fer creure, no només s’ha de situar en el passat. En el present escrivim la història del demà perquè en el futur ningú ens l’hagi de recuperar. Benvinguts a ‘Rebel·lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
En l'espai literàri avui us presentem "L'alquimista" de Paolo Coelho.
Aquest és un llibre difícil d’explicar. És el relat del viatge que fa Santiago, des d’Andalusia on era un pastor d’un ramat d’ovelles, endinsant-se al desert, camí de les Piràmides, tot cercant un tresor. Però és molt més que una simple història d’un viatge. L’autor, amb un llenguatge molt planer, construeix una explicació sobre les interioritats de les persones, els nostres somnis i la vida al món: “quan una persona desitja una cosa, tot l’univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni”. Per a aconseguir-ho, n’hi ha prou amb deixar-se guiar per l’aprenentatge més difícil: aprendre a escoltar, ja que la resposta està en la nostra pròpia llegenda personal. La lectura del llibre és fàcil, però com diu un dels protagonistes: “tot el que passa una vegada és possible que no torni a succeir, però allò que passa dues vegades ben segur que tornarà a passar una tercera vegada”. És a dir, el llibre conforme el vas llegint cada vegada es fa més i més interessant, però la sensació que m’ha deixat es que no n’hi ha prou amb llegir-lo únicament una vegada. Un cop acabat de llegir, cal deixar-lo reposar un temps i madurar-lo… però més endavant cal tornar a agafar el llibre i donar-li una segona i una tercera lectura. Segur que es treurà algun nou aspecte.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en l'espai de cinema us recomanem "El laberinto del fauno", el conte dramàtic de Guillermo del Toro.
El laberinto del fauno ens situa a l'any 1944, cinquè any de pau, i explica l'apassionant viatge d'Ofelia (Ivana Baquero), una nena de 13 anys que al costat de la seva mare, Carmen (Ariadna Gil), convalescent a causa d'un avançat estat de gestació, es trasllada fins a un petit poble en el qual es troba destacat Vidal (Sergi López), un cruel capità de l'exèrcit franquista, nou marit de Carmen i pel qual Ofelia no sent cap afecte. La missió de Vidal és eliminar els últims vestigis de la resistència republicana, amagada a les muntanyes de la zona. També allà hi ha el molí on Vidal té el seu centre d'operacions; allà els esperen Mercedes (Maribel Verdú), una jove que està a càrrec dels altres membres del servei, i el doctor (Álex Angulo), que es farà càrrec del delicat estat de salut de Carmen. Una nit Ofelia descobreix les ruïnes d'un laberint on es troba amb un faune (Doug Jones), una estranya criatura que li fa una increïble revelació.
Rebel.lió a les ones 22.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 22 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i un especial de recomanacions literàries en motiu del dia de Sant Jordi. Per aquest motiu la música que sona durant el programa està cantada íntegrament en català.
Proper programa: dimecres 29 d'abril.
Proper programa: dimecres 29 d'abril.
Continguts del programa del dia 22 d'abril
EDITORIAL
Sens dubte la literatura ens ha servit des de sempre per somniar, per viure altres vides, per aprendre, per compartir il.lusions i, sobre tot, per desenvolupar l’imaginació i l’intelecte. Catalunya ho pogut presumir de riquesa cultural i, en concret Vic, una ciutat de no més de 50 mil habitants, de tenir una de les llibreries més boniques i riques en continguts del païs. Entrar a La Tralla és com entrar en un espai on les parets i les seves estantaries ens conviden a endinsar-nos en un mon de lletres que formen una sinfonia al gust del visitant. Arriba Sant Jordi, el nostre Sant Jordi. Roses i llibres ompliran els carrers de Catalunya i, perquè no, segur que cau més d’una reconciliació o declaració d’amor.
Però la literatura, com ja hem apuntat abans, no només ha inspirat amor o passió. Moltes obres han servit per deixar constància d’injustícies, d’abusos i, també, per donar veu a aquells que els han patit. Avui a ‘Rebel.lió a les ones’ dedicarem un especial a parlar de determinats llibres que creiem que són necessaris a qualsevol biblioteca de qualsevol païs.
RECOMANACIONS LITERÀRIES
Demà, dia 23 d'abril, a banda de la celebració de la diada de Sant Jordi a Catalunya, a tot el mon es celebra el Dia del Llibre, amb el que es preten fomentar la lectura. La lectura de qualsevol llibre és bona però hi ha llibres que una vegada llegits sents que alguna cosa ha canviat dins teu; t'obren els ulls a una realitat que fins el moment havies mirat sense veure. José Saramago ho explica així: "Todos solemos relacionar la ceguera con la oscuridad, con la tiniebla. Pero la ceguera 'negra' es rarísima. Hay, tambien, una ceguera 'mental', que permite ver pero no sabe qué está viendo, no reconoce lo que ve".
Buscant per internet hem trobat un espai de llibres contra aquesta ceguesa de la que parla Saramago: un espai amb llibres que t'obren els ulls a una realitat diferent, a un mon diferent. Són llances de paper, encisos d'infància o adolescència, misteris que ens acosten a experiències desconegudes, relats polèmics, històries combatives, testimonis que et deixen un nus a la gola o paràgrafs que fan somriure; literatura relatant la realitat o contes fantàstics que xarboten les nostres idees... En definitiva, noveles o contes que transformen idees, que fan replantejar-te el posicionament sobre alguna realitat o que el motiven a actuar.
-'Ensayo sobre la ceguera' de José Saramago. Un home aturat davant d’un semàfor en vermell es queda cec. És el primer cas d’una ‘ceguera blanca’ que s’escampa de manera fulminant. Internats en quarantena o perduts en la ciutat, els cecs hauran d’enfrontar-se amb la voluntat de sobreviure a qualsevol preu. Aquest és un assaig sobre la ceguesa; és la ficció d’un autor que ens alerta sobre la responsabilitat de tenir ulls quan altres els perden. José Saramago traça una imatge del temps en que vivim que atemoritza i commou. En aquest llibre s’hi creuen literatura i sabiduria. Saramago ens obliga a parar, tancar els ulls i veure-hi. La novel•la també reflexiona sobra l’ètica de l’amor i la solidaritat.
-‘La por a la llibertat’ d’Eric Fromm. Aquest llibre l’autor intenta explicar els aspectes de la crisi contemporània de la civilització occidental relacionats amb la llibertat de l’home. Una crisi amb diferents manifestacions; de les que Fromm en destaca dues per analitzar-les: la seva expressió política (el feixisme) i la seva expresió sociocultural (la creixent estandardització dels individus en les societats avançades). Les dues manifestacions de la crisi no són més que formes col.lectives d’evadir la llibertat. L’anàlisi de Fromm va dirigit precisament a esclarir aquesta paradoxa a través d’un examen sobre el significat de la llibertat per l’home modern i dels seus intents d’escapar-ne.
-'Patas arriba. La escuela del mundo al revés', de Eduardo Galeano. Fa 130 anys, després de visitar el país de les meravelles, l’Alícia es va posar dins un mirall per descobrir el mon al revés. Si l’Alícia renaixés avui en dia, no necessitaria travessar cap mirall, només hauria de mirar per la finestra. Algú està rient molt fort i no sóm la majoria de mortals, encara que tant espai mediàtic ens faci pensar el contrari. Sentiments d'incredulitat i enuig, després del cinisme és l'estratègia de Galeano contra la irracionalitat burlesca i descarada.
-‘Las venas abiertas de América Latina’, d’Eduardo Galeano. Aquest llibre és absolutament imprescindible per tots els interessats en Amèrica Llatina. Un gran escriptor i una gran obra, que avui sembla ser més actual i necessaria que quan va aparèixer. Aquest llibre et relata de la conquesta de la regió llatinoamericana, d'una banda per part de la religió i les corones i, de l'altra, per part de les grans potències fan enamorar-te d'aquest gran continent. Et canvia la visió dels pobles aborígens, et descobreix detalls de la seva cultura i de les dictadures que Amèrica Llatina va patir als anys 70.
-‘El amor en los tiempos del cólera’ de García Marquez. Sobreviure a un mateix és de per si una feina que implica tranquilitat, serietat i força. Però quan es comparteix la vida amb algú més, la feina es complica, ara ploren dos, riuen dos, es jutja a dos, es somnia a dos... De l’impresió d’estar compartint més que una idea amb aquesta persona, neix una il.lusió i quan neix una il.lusió es comença a sentir amor. Però quan la xispa s’acaba, quan la rutina és el pa de cada dia, es perd un tros de vida i els millors moments passen a ser enemics eterns de la raó. El amor en tiempos del còlera és un més dels secrets universals que s’amaguen en l’enciclopèdia de la vida. En aquesta novel.la, descobrim com els sentiments poden perdurar per damunt de tantes coses que la raó ens nega. I això dona forces per afrontar la vida d'una manera més oberta, sense por de que el que avui no pot ser mai pugui arribar, sabent que si vols de veritat alguna cosa l'univers conspira per fer-ho realitat.
-'Helado y patatas fritas. Una denuncia de la explotacion sexual de los niños’, de Hernán Rodrigo Zin. El llibre relata la situació viscuda per l’autor a Cambodja, quant se n’adona que nens del carrer i alguns que viuen en cases d’acollida que ell va fundar, són víctimes d’abusos sexuals. Juntament amb dos membres de la seva organització inicien una investigació sobre tres casos reals i aconsegueixen jutjar als pederastes. Però això és la punta de l’iceberg d’una situació consentida per les autoritats permissives perquè saben que és reclam turístic. Amb una gran delicadesa, però també amb realisme, coneixem testimonis d’alguns dels pederastes i dels nens que viuen amb por, però també amb gran innocència, com aquests homes s’apropen a ells i els converteixen en objecte de les seves fantasies.
-‘Los nuevos amos del mundo’ de Jean Ziegler. En el món en que vivim, cada 7 segons mor de gana un nen menor de 10 anys. La majoria de les vegades és victima d’un únic amo: els nous amos del mon. Aquests nous amos, que busquen sense contemplacions el benefici econòmic, són els senyors del capital financer globalitzat. Però, qui son realment? D’on surt el seu poder? Com se’ls pot combatre? En el nou mercat globalitzat, els banquers, els alts executius de les multinacionals i els especuladors borsàtils són depredadors que acumulen diners, destrueixen la força política dels estats i devasten la naturalesa i als éssers humans. Ziegler mostra el seus veritables rostres, analitza els seus discursos i denuncia els seus mètodes en aquest llibre; un llibre molt il•lustratiu de les causes de la pobresa a nivell mundial i els que manen per damunt, fent-se rics a uns límits escandalosos.
-‘Ébano’ de Ryszard Kapuscinski. Kapuscinski és considerat per molts, un dels millors reporters del segle. En aquest llibre es submergeix en el continent Africà donant una visió molt diferent a la que donen els mitjans de comunicació; allunyada d’estereotips. Viu en cases dels mes pobres que estan plenes de cuques, corre perill de mort a mans d’un guerriller... però tot i això no perd la seva mirada lúcida i la seva veu de gran narrador per endinsar-nos en una complexa realitat de l’Àfrica, amb les guerres, misèria i injustícia que travessen la seva història i taquen el seu present. És un llibre que et fa viure les situacions i que, a més, et fa pensar sobre tot el que tenim i malgastem.
Sens dubte la literatura ens ha servit des de sempre per somniar, per viure altres vides, per aprendre, per compartir il.lusions i, sobre tot, per desenvolupar l’imaginació i l’intelecte. Catalunya ho pogut presumir de riquesa cultural i, en concret Vic, una ciutat de no més de 50 mil habitants, de tenir una de les llibreries més boniques i riques en continguts del païs. Entrar a La Tralla és com entrar en un espai on les parets i les seves estantaries ens conviden a endinsar-nos en un mon de lletres que formen una sinfonia al gust del visitant. Arriba Sant Jordi, el nostre Sant Jordi. Roses i llibres ompliran els carrers de Catalunya i, perquè no, segur que cau més d’una reconciliació o declaració d’amor.
Però la literatura, com ja hem apuntat abans, no només ha inspirat amor o passió. Moltes obres han servit per deixar constància d’injustícies, d’abusos i, també, per donar veu a aquells que els han patit. Avui a ‘Rebel.lió a les ones’ dedicarem un especial a parlar de determinats llibres que creiem que són necessaris a qualsevol biblioteca de qualsevol païs.
RECOMANACIONS LITERÀRIES
Demà, dia 23 d'abril, a banda de la celebració de la diada de Sant Jordi a Catalunya, a tot el mon es celebra el Dia del Llibre, amb el que es preten fomentar la lectura. La lectura de qualsevol llibre és bona però hi ha llibres que una vegada llegits sents que alguna cosa ha canviat dins teu; t'obren els ulls a una realitat que fins el moment havies mirat sense veure. José Saramago ho explica així: "Todos solemos relacionar la ceguera con la oscuridad, con la tiniebla. Pero la ceguera 'negra' es rarísima. Hay, tambien, una ceguera 'mental', que permite ver pero no sabe qué está viendo, no reconoce lo que ve".
Buscant per internet hem trobat un espai de llibres contra aquesta ceguesa de la que parla Saramago: un espai amb llibres que t'obren els ulls a una realitat diferent, a un mon diferent. Són llances de paper, encisos d'infància o adolescència, misteris que ens acosten a experiències desconegudes, relats polèmics, històries combatives, testimonis que et deixen un nus a la gola o paràgrafs que fan somriure; literatura relatant la realitat o contes fantàstics que xarboten les nostres idees... En definitiva, noveles o contes que transformen idees, que fan replantejar-te el posicionament sobre alguna realitat o que el motiven a actuar.
-'Ensayo sobre la ceguera' de José Saramago. Un home aturat davant d’un semàfor en vermell es queda cec. És el primer cas d’una ‘ceguera blanca’ que s’escampa de manera fulminant. Internats en quarantena o perduts en la ciutat, els cecs hauran d’enfrontar-se amb la voluntat de sobreviure a qualsevol preu. Aquest és un assaig sobre la ceguesa; és la ficció d’un autor que ens alerta sobre la responsabilitat de tenir ulls quan altres els perden. José Saramago traça una imatge del temps en que vivim que atemoritza i commou. En aquest llibre s’hi creuen literatura i sabiduria. Saramago ens obliga a parar, tancar els ulls i veure-hi. La novel•la també reflexiona sobra l’ètica de l’amor i la solidaritat.
-‘La por a la llibertat’ d’Eric Fromm. Aquest llibre l’autor intenta explicar els aspectes de la crisi contemporània de la civilització occidental relacionats amb la llibertat de l’home. Una crisi amb diferents manifestacions; de les que Fromm en destaca dues per analitzar-les: la seva expressió política (el feixisme) i la seva expresió sociocultural (la creixent estandardització dels individus en les societats avançades). Les dues manifestacions de la crisi no són més que formes col.lectives d’evadir la llibertat. L’anàlisi de Fromm va dirigit precisament a esclarir aquesta paradoxa a través d’un examen sobre el significat de la llibertat per l’home modern i dels seus intents d’escapar-ne.
-'Patas arriba. La escuela del mundo al revés', de Eduardo Galeano. Fa 130 anys, després de visitar el país de les meravelles, l’Alícia es va posar dins un mirall per descobrir el mon al revés. Si l’Alícia renaixés avui en dia, no necessitaria travessar cap mirall, només hauria de mirar per la finestra. Algú està rient molt fort i no sóm la majoria de mortals, encara que tant espai mediàtic ens faci pensar el contrari. Sentiments d'incredulitat i enuig, després del cinisme és l'estratègia de Galeano contra la irracionalitat burlesca i descarada.
-‘Las venas abiertas de América Latina’, d’Eduardo Galeano. Aquest llibre és absolutament imprescindible per tots els interessats en Amèrica Llatina. Un gran escriptor i una gran obra, que avui sembla ser més actual i necessaria que quan va aparèixer. Aquest llibre et relata de la conquesta de la regió llatinoamericana, d'una banda per part de la religió i les corones i, de l'altra, per part de les grans potències fan enamorar-te d'aquest gran continent. Et canvia la visió dels pobles aborígens, et descobreix detalls de la seva cultura i de les dictadures que Amèrica Llatina va patir als anys 70.
-‘El amor en los tiempos del cólera’ de García Marquez. Sobreviure a un mateix és de per si una feina que implica tranquilitat, serietat i força. Però quan es comparteix la vida amb algú més, la feina es complica, ara ploren dos, riuen dos, es jutja a dos, es somnia a dos... De l’impresió d’estar compartint més que una idea amb aquesta persona, neix una il.lusió i quan neix una il.lusió es comença a sentir amor. Però quan la xispa s’acaba, quan la rutina és el pa de cada dia, es perd un tros de vida i els millors moments passen a ser enemics eterns de la raó. El amor en tiempos del còlera és un més dels secrets universals que s’amaguen en l’enciclopèdia de la vida. En aquesta novel.la, descobrim com els sentiments poden perdurar per damunt de tantes coses que la raó ens nega. I això dona forces per afrontar la vida d'una manera més oberta, sense por de que el que avui no pot ser mai pugui arribar, sabent que si vols de veritat alguna cosa l'univers conspira per fer-ho realitat.
-'Helado y patatas fritas. Una denuncia de la explotacion sexual de los niños’, de Hernán Rodrigo Zin. El llibre relata la situació viscuda per l’autor a Cambodja, quant se n’adona que nens del carrer i alguns que viuen en cases d’acollida que ell va fundar, són víctimes d’abusos sexuals. Juntament amb dos membres de la seva organització inicien una investigació sobre tres casos reals i aconsegueixen jutjar als pederastes. Però això és la punta de l’iceberg d’una situació consentida per les autoritats permissives perquè saben que és reclam turístic. Amb una gran delicadesa, però també amb realisme, coneixem testimonis d’alguns dels pederastes i dels nens que viuen amb por, però també amb gran innocència, com aquests homes s’apropen a ells i els converteixen en objecte de les seves fantasies.
-‘Los nuevos amos del mundo’ de Jean Ziegler. En el món en que vivim, cada 7 segons mor de gana un nen menor de 10 anys. La majoria de les vegades és victima d’un únic amo: els nous amos del mon. Aquests nous amos, que busquen sense contemplacions el benefici econòmic, són els senyors del capital financer globalitzat. Però, qui son realment? D’on surt el seu poder? Com se’ls pot combatre? En el nou mercat globalitzat, els banquers, els alts executius de les multinacionals i els especuladors borsàtils són depredadors que acumulen diners, destrueixen la força política dels estats i devasten la naturalesa i als éssers humans. Ziegler mostra el seus veritables rostres, analitza els seus discursos i denuncia els seus mètodes en aquest llibre; un llibre molt il•lustratiu de les causes de la pobresa a nivell mundial i els que manen per damunt, fent-se rics a uns límits escandalosos.
-‘Ébano’ de Ryszard Kapuscinski. Kapuscinski és considerat per molts, un dels millors reporters del segle. En aquest llibre es submergeix en el continent Africà donant una visió molt diferent a la que donen els mitjans de comunicació; allunyada d’estereotips. Viu en cases dels mes pobres que estan plenes de cuques, corre perill de mort a mans d’un guerriller... però tot i això no perd la seva mirada lúcida i la seva veu de gran narrador per endinsar-nos en una complexa realitat de l’Àfrica, amb les guerres, misèria i injustícia que travessen la seva història i taquen el seu present. És un llibre que et fa viure les situacions i que, a més, et fa pensar sobre tot el que tenim i malgastem.
15 d’abr. 2009
Rebel.lió a les ones 15.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 15 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries i cinematogràfiques, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem als organitzadors de la 3a Gran Festa de la Cultura Popular que es celebra a Vic aquest cap de setmana.
Proper programa: dimecres 22 d'abril.
Proper programa: dimecres 22 d'abril.
Continguts del programa del 15 d'abril
EDITORIAL: Cultura popular vs. Cultura capitalista
Tothom sap que, al llarg de la història, els colonitzadors (indiferentment del seu origen), van utilitzar patrons culturals amb la finalitat d’homogeneïtzar les societats ocupades. Durant la segona meitat del mil·lenni passat, les religions van jugar un paper important. També ho va fer, el desenvolupament del capitalisme durant el segle XX, que va portar a la globalització, no només econòmica, sinó que també dels patrons culturals de l’imperi. Patrons culturals que anaven sometent a aquestes tradicions que formaven part d’una cultura autòctona: una cultura popular transmesa de generació a generació a forma d’herència. A més, quan aquestes cultures autòctones perduraven a aquesta homogeneïtzació dels hàbits i dels costums, a les potències de torn sempre els quedava la imposició a través de les vies més cruels i extremes de les seves formes de vida: la guerra.
Des de finals de la Segona Guerra Mundial, el terme “ciutadania europea” ha intentat acollir una cultura comú inexistent pel que fa a lo tradicional però homogènia pel que fa a la “capacitat de consum”. És la identitat que està intentant donar el capitalisme als més de 400 milions d’habitants del vell continent: una cultura global que no té res de tradicional, de riquesa i, molt menys, d’emocions o història. Avui en dia, la cultura és sinònim de bens de consum; tot lo oposat del que ha significat sempre el terme “cultura popular”: tradició, riquesa històrica, costums gastronòmiques, conservació del patrimoni, manteniment de les llengües dels pobles... En definitiva, podríem definir el terme “cultura popular” como a un conjunt de manifestacions col·lectives tenint la història dels pobles com a fil conductor comú.
En els casos de Catalunya o Euskal Herria, és cert que la cultura popular està molt arrelada i ha aguantat bé la pressió de l’estat espanyol o el francès als dos costats dels Pirineus. Però, depenent dels governes de torn que gestionen aquests països, la cultura popular es veu més o menys agredida. És el cas de la Korrika (la carrera a favor de l’Euskera que es celebra en els territoris del País Basc) que, pel que hem vist aquest any amb el nou govern del PSOE i del PP, veurà disminuït el seu recolzament des del Govern Basc. A Catalunya, a banda del recolzament a la llengua, que és més que remarcable, existeix un moviment de militància quotidiana que fan somniar, des de lo visible, amb lo invisible; un ressorgir de la cultura autòctona que faci que les ambaixades del Sr. Carod-Rovira siguin un simple homenatge al ridícul dels seus dirigents.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Líbano, desde dentro”, cronica de un viaje a un país desecho. Noam Chomsky i associats. Editorial Hacer, 2008.
Avui us recomanem “Líbano, desde dentro”, crònica de un viage a un país desecho. Un llibre escrit per Noam Chomsky, una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX i molt més conegut pel seu activisme polític i les seves dures crítiques a la política exterior d’Estats Units i d’altres països com Israel. Chomsky està considerat com a una de les figures més influents de l’esquerra radical nord-americana.
Pel que fa al llibre, al maig de 2006, Noam i Carol Chomsky van visitar el Líban per primera vegada, només dos mesos abans que Israel llances una nova campanya militar tant contra el Líban com contra Palestina. Durant el seu viatge de 8 dies, van recórrer camps de refugiats i una antiga presó i complex de tortures israelians; es van reunir amb líders polítics /tant de la coalició pro-governamental com de la oposició); i Noam va realitzar entrevistes i va donar conferències públiques sobre l’imperialisme nord-americà i les crisis imminents que afronta el Pròxim Orient. “Líbano, desde dentro” documenta el viatge de Noam i Carol Chomsky i el situa dins del context tràgicament alterat del Líban i Palestina abans i desprès de la guerra de 2006. Els assajos de Noam Chomsky i associats proporcionen el fons i el marc per entendre el paper de la política i el poder nord-america en aquests conflictes. Chomsky examina com EEUU fa la guerra i imposa el seu domini mundial mentre es presenta a si mateix com el verdader protector de la democràcia. Irònicament, els esforços nord-americans pel control imperialista generen conflictes i crisis dins de la regió, que minen la pròpia democràcia que proclama promoure.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui us recomanem la pel·lícula 'La clase', escrita i dirigida per Laurent Cantet. Basada en la novela de François Bégaudeau.
SINOPSI: François i els demés professors es preparen per enfrontar-se a un nou curs en un institut d'un barri conflictiu. Plens de bones intencions, desitjos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'omplen de motivació. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra prou. La franquesa de François sorpren als alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.
Tothom sap que, al llarg de la història, els colonitzadors (indiferentment del seu origen), van utilitzar patrons culturals amb la finalitat d’homogeneïtzar les societats ocupades. Durant la segona meitat del mil·lenni passat, les religions van jugar un paper important. També ho va fer, el desenvolupament del capitalisme durant el segle XX, que va portar a la globalització, no només econòmica, sinó que també dels patrons culturals de l’imperi. Patrons culturals que anaven sometent a aquestes tradicions que formaven part d’una cultura autòctona: una cultura popular transmesa de generació a generació a forma d’herència. A més, quan aquestes cultures autòctones perduraven a aquesta homogeneïtzació dels hàbits i dels costums, a les potències de torn sempre els quedava la imposició a través de les vies més cruels i extremes de les seves formes de vida: la guerra.
Des de finals de la Segona Guerra Mundial, el terme “ciutadania europea” ha intentat acollir una cultura comú inexistent pel que fa a lo tradicional però homogènia pel que fa a la “capacitat de consum”. És la identitat que està intentant donar el capitalisme als més de 400 milions d’habitants del vell continent: una cultura global que no té res de tradicional, de riquesa i, molt menys, d’emocions o història. Avui en dia, la cultura és sinònim de bens de consum; tot lo oposat del que ha significat sempre el terme “cultura popular”: tradició, riquesa històrica, costums gastronòmiques, conservació del patrimoni, manteniment de les llengües dels pobles... En definitiva, podríem definir el terme “cultura popular” como a un conjunt de manifestacions col·lectives tenint la història dels pobles com a fil conductor comú.
En els casos de Catalunya o Euskal Herria, és cert que la cultura popular està molt arrelada i ha aguantat bé la pressió de l’estat espanyol o el francès als dos costats dels Pirineus. Però, depenent dels governes de torn que gestionen aquests països, la cultura popular es veu més o menys agredida. És el cas de la Korrika (la carrera a favor de l’Euskera que es celebra en els territoris del País Basc) que, pel que hem vist aquest any amb el nou govern del PSOE i del PP, veurà disminuït el seu recolzament des del Govern Basc. A Catalunya, a banda del recolzament a la llengua, que és més que remarcable, existeix un moviment de militància quotidiana que fan somniar, des de lo visible, amb lo invisible; un ressorgir de la cultura autòctona que faci que les ambaixades del Sr. Carod-Rovira siguin un simple homenatge al ridícul dels seus dirigents.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Líbano, desde dentro”, cronica de un viaje a un país desecho. Noam Chomsky i associats. Editorial Hacer, 2008.
Avui us recomanem “Líbano, desde dentro”, crònica de un viage a un país desecho. Un llibre escrit per Noam Chomsky, una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX i molt més conegut pel seu activisme polític i les seves dures crítiques a la política exterior d’Estats Units i d’altres països com Israel. Chomsky està considerat com a una de les figures més influents de l’esquerra radical nord-americana.Pel que fa al llibre, al maig de 2006, Noam i Carol Chomsky van visitar el Líban per primera vegada, només dos mesos abans que Israel llances una nova campanya militar tant contra el Líban com contra Palestina. Durant el seu viatge de 8 dies, van recórrer camps de refugiats i una antiga presó i complex de tortures israelians; es van reunir amb líders polítics /tant de la coalició pro-governamental com de la oposició); i Noam va realitzar entrevistes i va donar conferències públiques sobre l’imperialisme nord-americà i les crisis imminents que afronta el Pròxim Orient. “Líbano, desde dentro” documenta el viatge de Noam i Carol Chomsky i el situa dins del context tràgicament alterat del Líban i Palestina abans i desprès de la guerra de 2006. Els assajos de Noam Chomsky i associats proporcionen el fons i el marc per entendre el paper de la política i el poder nord-america en aquests conflictes. Chomsky examina com EEUU fa la guerra i imposa el seu domini mundial mentre es presenta a si mateix com el verdader protector de la democràcia. Irònicament, els esforços nord-americans pel control imperialista generen conflictes i crisis dins de la regió, que minen la pròpia democràcia que proclama promoure.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui us recomanem la pel·lícula 'La clase', escrita i dirigida per Laurent Cantet. Basada en la novela de François Bégaudeau.
SINOPSI: François i els demés professors es preparen per enfrontar-se a un nou curs en un institut d'un barri conflictiu. Plens de bones intencions, desitjos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'omplen de motivació. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra prou. La franquesa de François sorpren als alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.
Rebel.lio a les ones 08.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 8 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem a Javier Couso, en el sisè aniversari de la mort del seu germà Jose Couso, càmera de Tele5 assassinat a Iraq per les tropes nord-americanes.
Proper programa: dimecres 15 d'abril.
Proper programa: dimecres 15 d'abril.
Continguts del programa del dia 8 d'abril
EDITORIAL
Seis nuevas caras en el ejecutivo nacional. 6 caras que hacen un total de 8 ministras y 7 ministros siendo por primera vez en toda Europa un Gobierno en el que las mujeres suman mayoría. Entre las nuevas caras destaca la nueva Ministra de Cultura que desplaza a lo que fue un nefasto ministro, mejor gestor que político. La Sra. Sinde, personaje reconocido del mundo del cine como directora y guionista, desde su cargo en la Academia no ha dejado de atacar e intentar incidir en el Gobierno para implantar medidas contra las plataformas de intercambio de archivos (Per to Per) como Emule y la persecución de la piratería “con todo el peso de la Ley”. El mundo del cine está de enhorabuena por tener a alguien de su “familia” dentro de este ministerio, no así los miles de inmigrantes que dia a dia huyen de la policía para poder vender unos cuantos discos y poder subsistir.
Otros descontentos con esta nueva ministra es la plataforma de internautas que ya ha mostrado públicamente su rechazo a este nombramiento por considerar a la Sra. Sinde el azote de la libertad de intercambios de archivos. No así la SGAE (Sociedad General de Autores) que la ha aplaudido.
Queda por ver si la Sra. Sinde tiene la suficiente capacidad de poder lidiar con unos y con otros y sobre todo, si tiene la sensibilidad para que las medidas antipiratería no impliquen condenas mas duras a los sectores mas desprotegidos de nuestra sociedad y quedar ver si en este caso concreto, se posiciona públicamente en la despenalización del Top Manta.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- Juan Salvador Gaviota de Richard Bach
Richard Bach es escritor y aviador. Ex piloto de la fuerza aérea de los EE.UU., continúa volando en aviones de su propiedad y participa continuamente en campeonatos de vuelo acrobático. Durante los últimos treinta años se ha dedicado a escribir cuentos y relatos para las revistas de aviación además de otros libros.
Juan Salvador Gaviota es su obra más célebre, Fue traducida a más de 30 idiomas y lleva vendidos más de 30 millones de ejemplares. Ha sido llevada al cine y ha inspirado obras musicales.
Hay quien obedece sus propias reglas porque se sabe en lo cierto, quien experimenta un especial placer en hacer bien las cosas, quien adivina algo más que lo que sus propios ojos ven, quien prefiere volar a comprar y comer. Todos ellos harán amistad duradera con Juan Salvador Gaviota.
Habrá también quienes volaran con Juan Gaviota por lugares de encanto y aventura, y gozarán como él de una luminosa libertad. Para unos y otros será una experiencia que jamás olvidarán.
Esta es una extraordinaria fabula cuyo mensaje intemporal y universal ha calado hondo en varias generaciones de lectores. Un libro que aún hoy sigue siendo imitado, con lo cual no se logra más que recordarnos la fuerza y autencidad del original. Un libro que sin duda alguna inspira la vida y enseña el camino de todo aquel amante de la libertad.
Seis nuevas caras en el ejecutivo nacional. 6 caras que hacen un total de 8 ministras y 7 ministros siendo por primera vez en toda Europa un Gobierno en el que las mujeres suman mayoría. Entre las nuevas caras destaca la nueva Ministra de Cultura que desplaza a lo que fue un nefasto ministro, mejor gestor que político. La Sra. Sinde, personaje reconocido del mundo del cine como directora y guionista, desde su cargo en la Academia no ha dejado de atacar e intentar incidir en el Gobierno para implantar medidas contra las plataformas de intercambio de archivos (Per to Per) como Emule y la persecución de la piratería “con todo el peso de la Ley”. El mundo del cine está de enhorabuena por tener a alguien de su “familia” dentro de este ministerio, no así los miles de inmigrantes que dia a dia huyen de la policía para poder vender unos cuantos discos y poder subsistir.
Otros descontentos con esta nueva ministra es la plataforma de internautas que ya ha mostrado públicamente su rechazo a este nombramiento por considerar a la Sra. Sinde el azote de la libertad de intercambios de archivos. No así la SGAE (Sociedad General de Autores) que la ha aplaudido.
Queda por ver si la Sra. Sinde tiene la suficiente capacidad de poder lidiar con unos y con otros y sobre todo, si tiene la sensibilidad para que las medidas antipiratería no impliquen condenas mas duras a los sectores mas desprotegidos de nuestra sociedad y quedar ver si en este caso concreto, se posiciona públicamente en la despenalización del Top Manta.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- Juan Salvador Gaviota de Richard Bach
Richard Bach es escritor y aviador. Ex piloto de la fuerza aérea de los EE.UU., continúa volando en aviones de su propiedad y participa continuamente en campeonatos de vuelo acrobático. Durante los últimos treinta años se ha dedicado a escribir cuentos y relatos para las revistas de aviación además de otros libros.
Juan Salvador Gaviota es su obra más célebre, Fue traducida a más de 30 idiomas y lleva vendidos más de 30 millones de ejemplares. Ha sido llevada al cine y ha inspirado obras musicales.
Hay quien obedece sus propias reglas porque se sabe en lo cierto, quien experimenta un especial placer en hacer bien las cosas, quien adivina algo más que lo que sus propios ojos ven, quien prefiere volar a comprar y comer. Todos ellos harán amistad duradera con Juan Salvador Gaviota.
Habrá también quienes volaran con Juan Gaviota por lugares de encanto y aventura, y gozarán como él de una luminosa libertad. Para unos y otros será una experiencia que jamás olvidarán.
Esta es una extraordinaria fabula cuyo mensaje intemporal y universal ha calado hondo en varias generaciones de lectores. Un libro que aún hoy sigue siendo imitado, con lo cual no se logra más que recordarnos la fuerza y autencidad del original. Un libro que sin duda alguna inspira la vida y enseña el camino de todo aquel amante de la libertad.
5 d’abr. 2009
Rebel.lió a les ones 01.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 1 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Sara López, membre de l'Assamblea de Nodo 50, ens parla del portal d'allotjament de pàgines web de caire alternatiu.
Proper programa: dimecres 8 d'abril.
Proper programa: dimecres 8 d'abril.
Continguts del programa de l'1 d'abril
EDITORIAL: LA CRISI DE LES TRAMPES
No fa falta ser massa intel.ligent per adonar-se de la trampa que és el capitalisme i la quantitat de còmplices que té. A Espanya, acabem de veure com l’Estat, amb els diners dels nostres impostos, ha reflotat la Caja de Castilla la Mancha. Una caixa que en els últims 3 anys ha vist com els seus directius s’havien doblat el sou, tal com han denunciat tots els grans mitjans. La desaparició d’una banca pública fa que els crèdits a petits inversors o les obres socials de les caixes funcionin al gust dels polítics de torn, segrestant així la societat i sense sentir eines com a seves per a poder progressar. Ens sembla alarmant el fet de que els polítics, després de passar per l’escena pública, es reserven bons llocs de responsabilitat dins de l’empresa privada. Penseu en Piqué amb Vueling, Alierta amb Telefònica, Molto amb Caja Castilla la Mancha... en són alguns exemples clars. No és estrany que despertin dubtes raonables aquestes “col.locacions” sobre si els contactes realitzats després del seu pas per la política en exercici de la representació popular, són rentables i aprofitosos posteriorment pel lucre personal. Així després el que passa és que pèssims gestors arruinen empreses i, a més, s’autocompensen amb xifres milionàries.
Ja hem perdut el compte dels bilions que s’han destinat a superar la crisis dels rics, però en el que ens continuem reafirmant és que si tots aquests milions s’haguessin repartit entre els 6 mil 500 milions de persones que habiten la terra, tots seriem milionaris. Una lògica aclaparadora que ens ha de fer reflexionar sobre en les mans de qui estem. Que el repartiment dels diners es faci com s’està fent només vol dir que els governants i les empreses aposten per una societat submissa, racista, de privilegis i on la injustícia segueix existint fins a extrems criminals. El G-20 que es troba aquests dies a Londres pretendrà refundar el capitalisme. Nosaltres ja fa temps que varem donar per perdut aquest sistema i vam emprendre noves vies d’organització. Amb nous valors i noves pràctiques... això n’és un exemple: Rebel.lió a les ones.
IMAGINÀRIA
- El Papa demana perdó per les seves declaracions contra l’utilització del preservatiu a Àfrica després de valorar diferents informes d’organismes internacionals sobre les dramàtiques conseqüències del SIDA en el continent.
- La trobada del G-20 a Londres canvia la seva agenda i posa damunt la taula les crisis oblidades focalitzant-les en les crisis alimentàries, els recursos hídrics i els refugiats, deixant la crisi econòmica dels banquers fora dels temes de discussió.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “El derecho al retorno. El problema de los refugiados palestinos” amb textos recopilats per Farouk Mardam-Bey i Elias Sanbar. Ediciones del oriente y del mediterraneo, 2004.
El llibre que us proposem avui pretén generar un debat sobre la qüestió més espinosa del conflicte àrab-israelià, la del dret del retorn dels refugiats palestins. Tots sabem que la opinió pública israeliana està en contra d’aquesta idea i, en general, la jueva també. Ho perceben com a una amenaça mortal. Mentre que els palestins ho consideren inqüestionable, tant per les seves implicacions materials com en la seva dimensió simbòlica, i reclamen sense parar que sigui reconegut per israel. Uns i altres son conscients de que el dret al retorn els remet al moment crucial de la seva història comuna: l’any 1948, any que va neixer israel i que va desaparéixer palestina. Aquest llibre parla de temes que havien arribat a ser tabú: l’expulsió i l’apropiació dels bens palestins, i reflexionar sobre els principis d’una solució justa i duradora al problema dels refugiats. Més enllà de les inevitables polèmiques que planteja el llibre, estem convençuts de que està en joc la pau i la seguretat en tot el Pròxim Orient, així com la profunda i desitjada reconciliació entre israelians i palestins, entre jueus i àrabs.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The matrix"
The Wachowski Brothers, 1999.
El mon és el que sembla? Thomas Anderson, programador d'una important empresa de software i assaltador informàtic d'alias Neo, averiguarà que no. Un estrany grup encapçalat per Morfeo el contactarà i li mostrarà la verdadera realitat que s'amaga darrera de lo aparent: un mon dominat per les màquines, les que esclavitzen a la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a una simple font d'energia. Però, i la nostra ment, on està doncs? La resposta està a Matrix.
No fa falta ser massa intel.ligent per adonar-se de la trampa que és el capitalisme i la quantitat de còmplices que té. A Espanya, acabem de veure com l’Estat, amb els diners dels nostres impostos, ha reflotat la Caja de Castilla la Mancha. Una caixa que en els últims 3 anys ha vist com els seus directius s’havien doblat el sou, tal com han denunciat tots els grans mitjans. La desaparició d’una banca pública fa que els crèdits a petits inversors o les obres socials de les caixes funcionin al gust dels polítics de torn, segrestant així la societat i sense sentir eines com a seves per a poder progressar. Ens sembla alarmant el fet de que els polítics, després de passar per l’escena pública, es reserven bons llocs de responsabilitat dins de l’empresa privada. Penseu en Piqué amb Vueling, Alierta amb Telefònica, Molto amb Caja Castilla la Mancha... en són alguns exemples clars. No és estrany que despertin dubtes raonables aquestes “col.locacions” sobre si els contactes realitzats després del seu pas per la política en exercici de la representació popular, són rentables i aprofitosos posteriorment pel lucre personal. Així després el que passa és que pèssims gestors arruinen empreses i, a més, s’autocompensen amb xifres milionàries.
Ja hem perdut el compte dels bilions que s’han destinat a superar la crisis dels rics, però en el que ens continuem reafirmant és que si tots aquests milions s’haguessin repartit entre els 6 mil 500 milions de persones que habiten la terra, tots seriem milionaris. Una lògica aclaparadora que ens ha de fer reflexionar sobre en les mans de qui estem. Que el repartiment dels diners es faci com s’està fent només vol dir que els governants i les empreses aposten per una societat submissa, racista, de privilegis i on la injustícia segueix existint fins a extrems criminals. El G-20 que es troba aquests dies a Londres pretendrà refundar el capitalisme. Nosaltres ja fa temps que varem donar per perdut aquest sistema i vam emprendre noves vies d’organització. Amb nous valors i noves pràctiques... això n’és un exemple: Rebel.lió a les ones.
IMAGINÀRIA
- El Papa demana perdó per les seves declaracions contra l’utilització del preservatiu a Àfrica després de valorar diferents informes d’organismes internacionals sobre les dramàtiques conseqüències del SIDA en el continent.
- La trobada del G-20 a Londres canvia la seva agenda i posa damunt la taula les crisis oblidades focalitzant-les en les crisis alimentàries, els recursos hídrics i els refugiats, deixant la crisi econòmica dels banquers fora dels temes de discussió.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “El derecho al retorno. El problema de los refugiados palestinos” amb textos recopilats per Farouk Mardam-Bey i Elias Sanbar. Ediciones del oriente y del mediterraneo, 2004.
El llibre que us proposem avui pretén generar un debat sobre la qüestió més espinosa del conflicte àrab-israelià, la del dret del retorn dels refugiats palestins. Tots sabem que la opinió pública israeliana està en contra d’aquesta idea i, en general, la jueva també. Ho perceben com a una amenaça mortal. Mentre que els palestins ho consideren inqüestionable, tant per les seves implicacions materials com en la seva dimensió simbòlica, i reclamen sense parar que sigui reconegut per israel. Uns i altres son conscients de que el dret al retorn els remet al moment crucial de la seva història comuna: l’any 1948, any que va neixer israel i que va desaparéixer palestina. Aquest llibre parla de temes que havien arribat a ser tabú: l’expulsió i l’apropiació dels bens palestins, i reflexionar sobre els principis d’una solució justa i duradora al problema dels refugiats. Més enllà de les inevitables polèmiques que planteja el llibre, estem convençuts de que està en joc la pau i la seguretat en tot el Pròxim Orient, així com la profunda i desitjada reconciliació entre israelians i palestins, entre jueus i àrabs.RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The matrix"
The Wachowski Brothers, 1999.
El mon és el que sembla? Thomas Anderson, programador d'una important empresa de software i assaltador informàtic d'alias Neo, averiguarà que no. Un estrany grup encapçalat per Morfeo el contactarà i li mostrarà la verdadera realitat que s'amaga darrera de lo aparent: un mon dominat per les màquines, les que esclavitzen a la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a una simple font d'energia. Però, i la nostra ment, on està doncs? La resposta està a Matrix.
26 de març 2009
Rebel.lió a les ones 25.03.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 25 de març de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Georgina, una alumna de la UB que el dimecres de la setmana passada va patir agressions per part dels Mossos d'Esquadra en la manifestació de Barcelona, ens explica el que ella va viure i com han actuat ella i altres estudiants després.
Proper programa: dimecres 1 d'abril.
Proper programa: dimecres 1 d'abril.
Continguts del programa del dia 25 de març
EDITORIAL: PROU AGRESSIONS!
La policia mai més ha d’actuar d’una manera tant brutal; no ha d’actuar com va fer dimecres de la setmana passada a Barcelona. Ciutadans som tots, els dissidents i els conformistes.
Davant dels esdeveniments ocorreguts en la manifestació d’estudiants del passat 18 de Març, des d’aquí només podem mostrar el nostre rebuig. Estem sorpresos i sentim vergonya. Ens solidaritzem amb els estudiants, periodistes i vianants afectats per les càrregues policials. Estem sorpresos per la contundència desmesurada i injustificada contra els estudiants, vianants i periodistes i sentim vergonya perquè en el segle que vivim, on la paraula democràcia impregna cada racó dels nostres actes, aquest tipus de comportaments s’acosten més al terrorisme que a l’Estat de Dret.
Les protestes generades per aquesta actuació, sembla que han posat al punt de mira al conseller Saura i al director general de la policia. I nosaltres ens preguntem si després de la instal•lació de càmeres a les comissaries, si després de les condemnes a diversos mossos per tortures en dependències policials, si després del rígid control que tot Estat de Dret ha de tenir perquè es compleixin les lleis... No hi haurà algú intentant recuperar la impunitat dins dels cossos de seguretat catalans? I per això s’ha provocat aquesta actuació desmesurada sabent que les crítiques costarien algun cap polític?
Sens dubte, algun cap ha de rodar per aquest abús desmesurat que, tot i no voler senyalar a ningú, creiem que tan el cap de la policia com el rector de la Universitat de Barcelona, qui va sol•licitar l’intervenció, haurien d’estar en les primeres posicions de la llista.
Hem de destacar que en els fòrums de la policia autonòmica s’hi poden llegir burles i insults als milers de persones que es manifestaven a la defensa dels seus drets. Si aquesta és la policia que ens ha de protegir, ens sentim desemparats. És per això que demanem una neteja de pseudofeixistes que integren aquests cossos i disfruten amb actes com els del passat dimecres, actes que han indignat a la majoria dels ciutadans.
Des d’aquí, animem a participar a la pròxima manifestació convocada per demà dijous, contra la brutalitat policial a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no s’han de tornar a repetir mai més.
IMAGINÀRIA
- Les universitats, liderades per les assamblees d’estudiants, decideixen expulsar de les seves instal.lacions als consells rectors, empreses i altres càrrecs no representatius del sentiment popular.
Tras varios meses de huelgas y batallas campales por diferentes ciudades del Estado español entre estudiantes y fuerzas del orden público, los estudiantes se han hecho con el mando de los centros educativos. Las Asambleas de Estudiantes, estructuradas en comisiones, han comenzado a explorar los nuevos campos educativos así como nuevas metodologías adecuadas a las necesidades de los alumnos a exigencia de la voluntad popular. Tras dimitir los rectores y políticos implicados en la brutal represión de los estudiantes, han enviado una carta a los medios de comunicación pidiendo disculpas por su mala gestión de la crisis denominada Bolonia.
- El F.C.Barcelona va guanyar a l’Atlètic de Bilbao a la final de la copa del Rei i la plantilla va decidir no recollir la copa de mans de sa majestat el Rei.
En un acto sin precedentes, la plantilla del F.C. Barcelona renuncio a la copa una vez ganado el partido en un acto de sedición a la corona reivindicando posteriormente en sus camisetas el derecho a la autodeterminación frente a las cientos de cámaras de TV de todo el mundo. Los jugadores del Atletic de Bilbao han aplaudido esta acción y tras quitarse sus indumentarias reglamentarias han aparecido con camisetas con la leyenda “Por la libertad de decidir, por el derecho a la autodeterminación” en lo que ha parecido una acción coordinada de las dos plantillas. Su majestad, atónito, ha abandonado el palco acompañado de los respectivos presidentes sonrojados ante esta acción espontanea de los jugadores.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Trece Rosas Rojas: La historia más conmovedora de la guerra civil” de Carlos Fonseca. Editorial Temas de Hoy, 2004.
Trece chicas, siete de ellas menores de edad, murieron fusiladas la madrugada del 5 de agosto de 1939 contra las tapias del Cementerio del Este de Madrid. Su delito: ser rojas.
Tras dos años de ardua investigación, Carlos Fonseca recupera un episodio que permanecía en la memoria colectiva de quienes perdieron la guerra civil. No hay ficción. Los archivos militares, los penitenciarios, los del Partido Comunista y sobre todo las voces de quienes vivieron estos trágicos sucesos trasladan al lector al Madrid de la postguerra, una ciudad víctima del odio y la revancha de los vencedores.
La brutal represión franquista y un enigmático crimen condujeron a aquellas jóvenes idealistas a la muerte. Este testimonio es la mejor forma de evitar el olvido.
Desde Revelio a les Ones hacemos un homenaje a estas trece rosas y otras muchas de las cuales no sabemos sus nombres.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Diamantes de Sangre" (Blood diamond)
Edward Zwick, 2006.
El film té com a teló de fons el caos i la guerra civil en què es va veure embolicada Sierra Leona en la dècada dels 90, és la història de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un ex-mercenari de Zimbabwe, i de Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de l’ètnia mende. Ambdós són africans, però les seves històries i les seves circumstàncies són completament diferents fins que les seves destinacions coincideixen en una recerca comuna per a recuperar un rar diamant rosa, el tipus de pedra que pot transformar una vida…o acabar amb ella. Solomon, que ha estat separat de la seva família i obligat a treballar en els jaciments de diamants, troba l’extraordinària gema i l’amaga amb gran risc, sabent que, si li descobreixen, el mataran a l’instant. Però també sap que el diamant no només li podria proporcionar els mitjans per a salvar a la seva esposa i a les seves filles d’una vida com refugiades, sinó també a rescatar al seu fill, Dia, d’una destinació encara pitjor com a nen soldat. Archer, que s’ha guanyat la vida intercanviant diamants per armes, s’assabenta de l’existència de la pedra amagada de Solomon mentre es troba a la presó per contraban. Sap que un diamant d’aquest tipus és una troballa que només succeïx una vegada en la vida, suficientment valuós com per a permetre-li sortir d’Àfrica i allunyar-se del cicle de violència i corrupció en el qual ha participat de bon grat. Apareix Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una idealista periodista nord-americana que està a Sierra Leona per a esbrinar la veritat que s’amaga després dels diamants il·legals, posant al descobert la complicitat dels líders de la indústria diamantífera, que han avantposat els beneficis sobre els principis. Maddy busca a Archer com a font per al seu article, però aviat s’adona que ell la necessita encara més. Amb l’ajuda de Maddy, Archer i Solomon s’embarquen en un perillós viatge a través de territori rebel. Archer necessita que Solomon trobi i recuperi el valuós diamant rosa, però Solomon busca alguna cosa molt més preuat: el seu fill.
La policia mai més ha d’actuar d’una manera tant brutal; no ha d’actuar com va fer dimecres de la setmana passada a Barcelona. Ciutadans som tots, els dissidents i els conformistes.
Davant dels esdeveniments ocorreguts en la manifestació d’estudiants del passat 18 de Març, des d’aquí només podem mostrar el nostre rebuig. Estem sorpresos i sentim vergonya. Ens solidaritzem amb els estudiants, periodistes i vianants afectats per les càrregues policials. Estem sorpresos per la contundència desmesurada i injustificada contra els estudiants, vianants i periodistes i sentim vergonya perquè en el segle que vivim, on la paraula democràcia impregna cada racó dels nostres actes, aquest tipus de comportaments s’acosten més al terrorisme que a l’Estat de Dret.
Les protestes generades per aquesta actuació, sembla que han posat al punt de mira al conseller Saura i al director general de la policia. I nosaltres ens preguntem si després de la instal•lació de càmeres a les comissaries, si després de les condemnes a diversos mossos per tortures en dependències policials, si després del rígid control que tot Estat de Dret ha de tenir perquè es compleixin les lleis... No hi haurà algú intentant recuperar la impunitat dins dels cossos de seguretat catalans? I per això s’ha provocat aquesta actuació desmesurada sabent que les crítiques costarien algun cap polític?
Sens dubte, algun cap ha de rodar per aquest abús desmesurat que, tot i no voler senyalar a ningú, creiem que tan el cap de la policia com el rector de la Universitat de Barcelona, qui va sol•licitar l’intervenció, haurien d’estar en les primeres posicions de la llista.
Hem de destacar que en els fòrums de la policia autonòmica s’hi poden llegir burles i insults als milers de persones que es manifestaven a la defensa dels seus drets. Si aquesta és la policia que ens ha de protegir, ens sentim desemparats. És per això que demanem una neteja de pseudofeixistes que integren aquests cossos i disfruten amb actes com els del passat dimecres, actes que han indignat a la majoria dels ciutadans.
Des d’aquí, animem a participar a la pròxima manifestació convocada per demà dijous, contra la brutalitat policial a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no s’han de tornar a repetir mai més.
IMAGINÀRIA
- Les universitats, liderades per les assamblees d’estudiants, decideixen expulsar de les seves instal.lacions als consells rectors, empreses i altres càrrecs no representatius del sentiment popular.
Tras varios meses de huelgas y batallas campales por diferentes ciudades del Estado español entre estudiantes y fuerzas del orden público, los estudiantes se han hecho con el mando de los centros educativos. Las Asambleas de Estudiantes, estructuradas en comisiones, han comenzado a explorar los nuevos campos educativos así como nuevas metodologías adecuadas a las necesidades de los alumnos a exigencia de la voluntad popular. Tras dimitir los rectores y políticos implicados en la brutal represión de los estudiantes, han enviado una carta a los medios de comunicación pidiendo disculpas por su mala gestión de la crisis denominada Bolonia.
- El F.C.Barcelona va guanyar a l’Atlètic de Bilbao a la final de la copa del Rei i la plantilla va decidir no recollir la copa de mans de sa majestat el Rei.
En un acto sin precedentes, la plantilla del F.C. Barcelona renuncio a la copa una vez ganado el partido en un acto de sedición a la corona reivindicando posteriormente en sus camisetas el derecho a la autodeterminación frente a las cientos de cámaras de TV de todo el mundo. Los jugadores del Atletic de Bilbao han aplaudido esta acción y tras quitarse sus indumentarias reglamentarias han aparecido con camisetas con la leyenda “Por la libertad de decidir, por el derecho a la autodeterminación” en lo que ha parecido una acción coordinada de las dos plantillas. Su majestad, atónito, ha abandonado el palco acompañado de los respectivos presidentes sonrojados ante esta acción espontanea de los jugadores.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Trece Rosas Rojas: La historia más conmovedora de la guerra civil” de Carlos Fonseca. Editorial Temas de Hoy, 2004.
Trece chicas, siete de ellas menores de edad, murieron fusiladas la madrugada del 5 de agosto de 1939 contra las tapias del Cementerio del Este de Madrid. Su delito: ser rojas.Tras dos años de ardua investigación, Carlos Fonseca recupera un episodio que permanecía en la memoria colectiva de quienes perdieron la guerra civil. No hay ficción. Los archivos militares, los penitenciarios, los del Partido Comunista y sobre todo las voces de quienes vivieron estos trágicos sucesos trasladan al lector al Madrid de la postguerra, una ciudad víctima del odio y la revancha de los vencedores.
La brutal represión franquista y un enigmático crimen condujeron a aquellas jóvenes idealistas a la muerte. Este testimonio es la mejor forma de evitar el olvido.
Desde Revelio a les Ones hacemos un homenaje a estas trece rosas y otras muchas de las cuales no sabemos sus nombres.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Diamantes de Sangre" (Blood diamond)
Edward Zwick, 2006.
El film té com a teló de fons el caos i la guerra civil en què es va veure embolicada Sierra Leona en la dècada dels 90, és la història de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un ex-mercenari de Zimbabwe, i de Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de l’ètnia mende. Ambdós són africans, però les seves històries i les seves circumstàncies són completament diferents fins que les seves destinacions coincideixen en una recerca comuna per a recuperar un rar diamant rosa, el tipus de pedra que pot transformar una vida…o acabar amb ella. Solomon, que ha estat separat de la seva família i obligat a treballar en els jaciments de diamants, troba l’extraordinària gema i l’amaga amb gran risc, sabent que, si li descobreixen, el mataran a l’instant. Però també sap que el diamant no només li podria proporcionar els mitjans per a salvar a la seva esposa i a les seves filles d’una vida com refugiades, sinó també a rescatar al seu fill, Dia, d’una destinació encara pitjor com a nen soldat. Archer, que s’ha guanyat la vida intercanviant diamants per armes, s’assabenta de l’existència de la pedra amagada de Solomon mentre es troba a la presó per contraban. Sap que un diamant d’aquest tipus és una troballa que només succeïx una vegada en la vida, suficientment valuós com per a permetre-li sortir d’Àfrica i allunyar-se del cicle de violència i corrupció en el qual ha participat de bon grat. Apareix Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una idealista periodista nord-americana que està a Sierra Leona per a esbrinar la veritat que s’amaga després dels diamants il·legals, posant al descobert la complicitat dels líders de la indústria diamantífera, que han avantposat els beneficis sobre els principis. Maddy busca a Archer com a font per al seu article, però aviat s’adona que ell la necessita encara més. Amb l’ajuda de Maddy, Archer i Solomon s’embarquen en un perillós viatge a través de territori rebel. Archer necessita que Solomon trobi i recuperi el valuós diamant rosa, però Solomon busca alguna cosa molt més preuat: el seu fill.
24 de març 2009
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 25 de març
El proper dimecres 25 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb una estudiant de la UB que, tot i no formar part del grup de manifestants contra el desallotjament de la UB, li va tocar el rebre en la brutal esbatussada dels Mossos d'Esquadra. Coneixarem de primera mà el que es va viure el passat dimecres pels carrers de Barcelona.
Vídeo on es mostren les agressions comeses pels Mossos d'Esquadra, el dimecres passat davant de la Universitat de Barcelona.
Vídeo on es mostren les agressions comeses pels Mossos d'Esquadra, el dimecres passat davant de la Universitat de Barcelona.
17 de març 2009
Rebel·lió a les ones 18.03.2009
Programa que s'emetrà per Ràdio Taradell demà, 18 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. AcabInteressant entrevista a Enric Duran. Programa gravat avui a les 18.00h de la tarda.
Proper programa: dimecres 25 de març.
Proper programa: dimecres 25 de març.
Continguts del programa del dia 18 de març
EDITORIAL: CRISI? QUINA CRISI?
Crisi, quina crisi? Els mitjans de comunicació, els partits polítics, els sindicats... tots parlen d’una crisi econòmica que ells, tots, han generat. Nosaltres preferim parlar de la crisi social que el capitalisme ve generant des del principi dels seus dies. Una crisi social que al llarg del segle XX ha deixat a les cunetes de mig món a milions de persones, una massa que representa dos terços de la població mundial. Mentre aquesta matança es produïa (i continua produint-se), aquí a l'Europa del capital hem gaudit d'anys de bonança, d'individualisme, de desorganització i sobretot d'una opulència sostinguda que ha provocat la degradació de la nostra espècie.
La crisi no és circumstancial. La crisi econòmica i social de caràcter estructural que estem patint, només pot aguditzar-se, com hem vist a Itàlia, on el feixisme pren forma a través de lleis com la que permet les patrulles ciutadanes a favor de la seguretat o les que Berlusconi ha promulgat per legalitzar les seves corrupteles.
Quan la societat no és organitzada, quan no és solidària, quan comparteix els criteris dels mitjans de comunicació... en definitiva, quan una societat acaba pensant com Matías Prats, és que la societat és fràgil i està en procés de desintegració.
Europa, EE.UU., Xina, Japó... tots són països en crisi, en altres temps referents del desenvolupament, parlen avui de la "refundació del Capitalisme". Nosaltres ens preguntem per què no parlen de la creació d'altres sistemes més humanitzats i que es distingeixin per la protecció global del planeta, altres sistemes que no especulin ni amb la sanitat ni amb els drets conquerits, altres sistemes que garanteixin el desenvolupament de l'ésser humà i la subsistència sostenible per a totes les espècies.
Desitgem abandonar el camí de la por amb el que ens educa el sistema capitalista. Desitgem ser educats en valors solidaris, cooperatius i no competitius, desitgem trencar amb el llast de la feina per la feina. Volem ser ciutadans lliures, iguals i útils dins d'un sistema que ens garanteixi les mateixes opcions i possibilitats que als que neixen a Sarrià o a La Moraleja.
Apostem per un nou sistema multipolar on els països del sud puguin enriquir-nos culturalment, on les Nacions Unides tinguin un paper respectat i preferencial davant del Fons Monetari i el Banc Mundial, un sistema on pel ser just i respectuós amb totes les creences faci del viatjar pel món un plaer en comptes d'un risc.
IMAGINÀRIA: Les notícies que ens agradaria explicar
- La Unió Europea prohibeix l’utilització de productes provinents de la matança de foques.
Debido a la presión de colectivos ecologistas, la Unión Europea pretender introducir una normativa comunitaria para el uso y comercialización de productos derivados de la matanza de focas y otro animales.
A parte de la implementación de esta nueva normativa, la Unión europea se plantea la financiación de santuarios para todos aquellos animales en peligro de extinción o de sufrir abusos por parte de los humanos vecinos.
- Les presons, tal com les coneixem avui en dia, deixaran d’exhistir abans de l’entrada al 2010.
Los famosos módulos FIES, aquellos módulos de aislamiento en los que los presos solo tienen una hora de patio y en completa soledad, están destinados a desaparecer.
Según ha comunicado hoy el Ministro del Interior Rubalcaba, se ha dado la orden a la directora de Instituciones Penitenciarias de comenzar a crear “módulos culturales” donde los presos puedan hacer sus propias creaciones empresariales y artísticas con el fin de que una vez establecidas, puedan reincorporarse a la sociedad en forma de cooperativas.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"La estética de la resistencia" per Peter Weiss. Editorial Hiru, Colección las otras voces, 1996.
Esta obra se encuentra entre la media docena de las obras maestras de la narrativa europea durante el siglo XX, lo que no es poco decir en una centuria en la que se han producido novelas como las de Joyce, Faulkner, Kafka o Proust. Aquí nos encontramos ante un gran fresco de la historia europea y de las esperanzas revolucionarias que han movilizado esta historia, día a día, en una situación en la que la revolución soviética y sus propósitos de revolución mundial eran una encarnación real de aquel "fantasma" que ya recorría el mundo cuando Marx y Engels escribieron el Manifiesto Comunista; y el nazismo, y la guerra española, y la II Guerra Mundial pusieron en incandescencia las conciencias de los pueblos. Peter Weiss nos dejó esta gran contribución literaria para la comprensión de un tiempo en el que las generaciones venideras tendrán que buscar las semillas de su propia situación. Magna obra desarrollada en tres partes, en más de mil páginas de una densidad extraordinaria. La gran novela de Weiss, la que escribió durante su última década de vida, la que terminó un año antes de su muerte, la que alternó con gestos inequívocos de libertad frente al aparato de dominio político e ideológico de los que se llamaron “países socialistas”, cuya redacción coincidió además con obras de tanto calado crítico como El nuevo proceso, es, así, un archivo para la memoria tanto como una proclama contra el conformismo. Peter Weiss en estado puro.
El autor ha dedicado el mejor monumento posible a los luchadores por la libertad. Su obra, en la medida de que siga siendo leída, será un homenaje a todos los camaradas oscuros. De aquella y de otras resistencias.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Gran Torino"
Clint Eastwood, 2008
Clint Eastwood dirigeix i protagonitza el drama Gran Torino, que marca el seu primer paper cinematogràfic des de la seva pel·lícula guanyadora d'un Oscar, Million Dollar Baby. Eastwood interpreta Walt Kowalski, un veterà de la Guerra de Corea inflexible i amb una voluntat de ferro que viu en un món en perpètua evolució, que es veu obligat pels seus veïns immigrants a enfrontar-se amb els seus antics prejudicis.
Crisi, quina crisi? Els mitjans de comunicació, els partits polítics, els sindicats... tots parlen d’una crisi econòmica que ells, tots, han generat. Nosaltres preferim parlar de la crisi social que el capitalisme ve generant des del principi dels seus dies. Una crisi social que al llarg del segle XX ha deixat a les cunetes de mig món a milions de persones, una massa que representa dos terços de la població mundial. Mentre aquesta matança es produïa (i continua produint-se), aquí a l'Europa del capital hem gaudit d'anys de bonança, d'individualisme, de desorganització i sobretot d'una opulència sostinguda que ha provocat la degradació de la nostra espècie.
La crisi no és circumstancial. La crisi econòmica i social de caràcter estructural que estem patint, només pot aguditzar-se, com hem vist a Itàlia, on el feixisme pren forma a través de lleis com la que permet les patrulles ciutadanes a favor de la seguretat o les que Berlusconi ha promulgat per legalitzar les seves corrupteles.
Quan la societat no és organitzada, quan no és solidària, quan comparteix els criteris dels mitjans de comunicació... en definitiva, quan una societat acaba pensant com Matías Prats, és que la societat és fràgil i està en procés de desintegració.
Europa, EE.UU., Xina, Japó... tots són països en crisi, en altres temps referents del desenvolupament, parlen avui de la "refundació del Capitalisme". Nosaltres ens preguntem per què no parlen de la creació d'altres sistemes més humanitzats i que es distingeixin per la protecció global del planeta, altres sistemes que no especulin ni amb la sanitat ni amb els drets conquerits, altres sistemes que garanteixin el desenvolupament de l'ésser humà i la subsistència sostenible per a totes les espècies.
Desitgem abandonar el camí de la por amb el que ens educa el sistema capitalista. Desitgem ser educats en valors solidaris, cooperatius i no competitius, desitgem trencar amb el llast de la feina per la feina. Volem ser ciutadans lliures, iguals i útils dins d'un sistema que ens garanteixi les mateixes opcions i possibilitats que als que neixen a Sarrià o a La Moraleja.
Apostem per un nou sistema multipolar on els països del sud puguin enriquir-nos culturalment, on les Nacions Unides tinguin un paper respectat i preferencial davant del Fons Monetari i el Banc Mundial, un sistema on pel ser just i respectuós amb totes les creences faci del viatjar pel món un plaer en comptes d'un risc.
IMAGINÀRIA: Les notícies que ens agradaria explicar
- La Unió Europea prohibeix l’utilització de productes provinents de la matança de foques.
Debido a la presión de colectivos ecologistas, la Unión Europea pretender introducir una normativa comunitaria para el uso y comercialización de productos derivados de la matanza de focas y otro animales.
A parte de la implementación de esta nueva normativa, la Unión europea se plantea la financiación de santuarios para todos aquellos animales en peligro de extinción o de sufrir abusos por parte de los humanos vecinos.
- Les presons, tal com les coneixem avui en dia, deixaran d’exhistir abans de l’entrada al 2010.
Los famosos módulos FIES, aquellos módulos de aislamiento en los que los presos solo tienen una hora de patio y en completa soledad, están destinados a desaparecer.
Según ha comunicado hoy el Ministro del Interior Rubalcaba, se ha dado la orden a la directora de Instituciones Penitenciarias de comenzar a crear “módulos culturales” donde los presos puedan hacer sus propias creaciones empresariales y artísticas con el fin de que una vez establecidas, puedan reincorporarse a la sociedad en forma de cooperativas.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"La estética de la resistencia" per Peter Weiss. Editorial Hiru, Colección las otras voces, 1996.
Esta obra se encuentra entre la media docena de las obras maestras de la narrativa europea durante el siglo XX, lo que no es poco decir en una centuria en la que se han producido novelas como las de Joyce, Faulkner, Kafka o Proust. Aquí nos encontramos ante un gran fresco de la historia europea y de las esperanzas revolucionarias que han movilizado esta historia, día a día, en una situación en la que la revolución soviética y sus propósitos de revolución mundial eran una encarnación real de aquel "fantasma" que ya recorría el mundo cuando Marx y Engels escribieron el Manifiesto Comunista; y el nazismo, y la guerra española, y la II Guerra Mundial pusieron en incandescencia las conciencias de los pueblos. Peter Weiss nos dejó esta gran contribución literaria para la comprensión de un tiempo en el que las generaciones venideras tendrán que buscar las semillas de su propia situación. Magna obra desarrollada en tres partes, en más de mil páginas de una densidad extraordinaria. La gran novela de Weiss, la que escribió durante su última década de vida, la que terminó un año antes de su muerte, la que alternó con gestos inequívocos de libertad frente al aparato de dominio político e ideológico de los que se llamaron “países socialistas”, cuya redacción coincidió además con obras de tanto calado crítico como El nuevo proceso, es, así, un archivo para la memoria tanto como una proclama contra el conformismo. Peter Weiss en estado puro.El autor ha dedicado el mejor monumento posible a los luchadores por la libertad. Su obra, en la medida de que siga siendo leída, será un homenaje a todos los camaradas oscuros. De aquella y de otras resistencias.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Gran Torino"
Clint Eastwood, 2008
Clint Eastwood dirigeix i protagonitza el drama Gran Torino, que marca el seu primer paper cinematogràfic des de la seva pel·lícula guanyadora d'un Oscar, Million Dollar Baby. Eastwood interpreta Walt Kowalski, un veterà de la Guerra de Corea inflexible i amb una voluntat de ferro que viu en un món en perpètua evolució, que es veu obligat pels seus veïns immigrants a enfrontar-se amb els seus antics prejudicis.
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 18 de març
El proper dimecres 18 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb Enric Duran, l'activista que va expropiar 492 mil euros a 39 bancs i que ha tornat amb una nova publicació que marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.
Vídeo de la campanya "Podem viure sense capitalisme":
Vídeo de la campanya "Podem viure sense capitalisme":
12 de març 2009
Rebel·lió a les ones 11.03.2009
Programa emès per Ràdio Taradell l'11 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. Acabarem el programa amb una tertúlia sobre el polèmic projecte d'aeroport a Taradell que finalment no es farà.
Proper programa: dimecres 18 de març.
Proper programa: dimecres 18 de març.
11 de març 2009
Continguts del programa del dia 11 de març
Com cada setmana, aquí deixem el contingut d'alguns dels estpais que vareu poder escoltar al programa.
EDITORIAL: NO A L'AEROPORT!
No han passat ni dos anys des que vam saber que la línia de Molt Alta Tensió acabaria passant per Osona, trepitjant terme de Taradell, destrossant el Massís del Montseny i les Guilleries amb grans torres d’alta tensió. No han passat ni dos anys des que vam veure com la polèmica MAT acabava decidint-se que passaria per Osona. I ara ens ha tornat a pujar la tensió. Ara hem sabut per la premsa que a Taradell s’hi vol construir un aeroport corporatiu.
El que és imprescindible abans de planificar una infraestructura que modifica tant el territori com la qualitat de vida de els presones que hi viuen és tenir clar quin model de creixement es vol. Tant a nivell municipal com comarcal. Teniem entès que des de la legislatura anterior Taradell havia planificat un model de creixement raonable de la població, evitant la destrucció del medi ambient, i evitant la contaminació i la pèrdua de qualitat de vida dels ciutadans.
Mentre la comarca es proposa acollir l’aeroport corporatiu, els osonecs seguim tenint una línia de tren prehistòrica. En comptes d’invertir tants esforços i estudis en un projecte d’aeroport corporatiu, ¿per què no es pensa en aquelles persones que no tenen més remei que desplaçar-se cada dia a Barcelona o rodalies?. ¿Per què no s’inverteixen aquests esforços en planificar una doble via de tren? I ja que hi som, també ens podríem dedicar a pensar en una estació de mercaderies.
Des de ‘Rebel•lió a les ones’ diem No a l’aeroport. Ahir va ser la MAT, avui l’aeroport corporatiu... i mentrestant anem esperant què serà demà. Cal que ens pronunciem, que hi diguem la nostra abans que els altres decideixin per nosaltres. Si no som nosaltres qui diem NO a la MAT, NO a l’aeroport, no ho farà ningú. I el silenci és la millor arma per a què els dirigents facin el que volen amb total tranquilitat.
Ara que, potser serà millor llogar una avioneta per fer cap a Barcelona. Potser ens estalviarà el temps que perdem al tren...
IMAGINÀRIA: LES NOTICIES QUE ENS AGRADARIA PODER EXPLICAR
- El govern espanyol decideix posar càmeres de seguretat a totes les comiseries per evitar els maltractaments dels detinguts.
Después de los casos de abusos ocurridos en las diferentes comisarías de los Mossos en Catalunya, el ministro del interior Rubalcaba, ha dado la orden con carácter inmediato de colocar cámaras de video vigilancia en todas las estancias de las comisarías del país.
Las organizaciones de defensa de los derechos humanos junto con las diferentes plataformas contra la tortura y los abusos policiales, celebran esta iniciativa que permitirá controlar que los agentes cumplan con su cometido ofreciendo las plenas garantías a los detenidos.
- El govern d'Esperanza Aguirre a Madrid dimiteix en bloc pels casos de corrupció.
Debido a la presión social ejercida por las diferentes asociaciones y colectivos de Madrid por las sospechas de corrupción, el gobierno regional con su presidenta a la cabeza, ha ofrecido una rueda de prensa en la que anunciaban su dimisión en bloque.
En este día tan señalado, a las celebraciones por esta decisión se ha unido la Asociación de Victimas de 11-M que recoge el mayor número de víctimas de los atentados de Atocha y que durante la gestión de Esperanza Aguirre no recibieron ningún tipo de apoyo ni económico ni psicológico. Una gestora formada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Madrid se hará cargo de la gestión hasta la celebración de nuevas elecciones en plazo de no más de tres meses.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"En que mundo vivimos: conversaciones con Manuel Castells" per Mayte Pascual
Alianza Editorial, 2006
La obra de Manuel Castells marca un hito en la interpretación de las transformaciones contemporáneas y sin duda es una de las más influyentes tanto dentro de las ciencias sociales como en la sociedad en general. El presente libro, una serie de conversaciones que Manuel Castells mantiene con Mayte Pascual, agrupadas temáticamente en torno a los grandes temas que ocupan su obra, acerca sus teorías y opiniones a todos aquellos que deseen comprender en qué mundo vivimos: cómo influyen las nuevas tecnologías en el empleo, por qué la globalización provoca a la vez crecimiento y exclusión, de qué manera el cambio llega hasta el espacio y el tiempo de nuestras propias vidas, cómo la afirmación del multiculturalismo puede combatir el fundamentalismo, hasta qué punto los cambios de creencias y valores modifican la sociedad, por qué el escándalo mediático se convierte en el centro de la política, quién puede acabar con la explotación de los niños, de qué forma cambian nuestro entorno Internet y los nuevos sistemas de comunicación, por qué la innovación es el motor del espíritu del nuevo sistema….
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The visitor"
Estats Units, 2007
Director i guionista: Thomas McCarthy
Sinopsi: Walter Vale és un professor universitari de 62 anys que ha perdut la passió per ensenyar, escriure i, en definitiva, de viure. Quan la seva universitat l´envia a Nova York per assistir a una conferència descobreix que una jove parella immigrant s´ha instal·lat al seu apartament de Manhattan. Víctimes d´una estafa immobiliaria, Tarek, de nacionalitat siria, i Zainab, senegalesa, no tenen on anar. Walter prendrà una decisió que canviarà per sempre la seva vida, deixar que la parella es quedi amb ell.
+INFO: www.thevisitorfilm.com
EDITORIAL: NO A L'AEROPORT!
No han passat ni dos anys des que vam saber que la línia de Molt Alta Tensió acabaria passant per Osona, trepitjant terme de Taradell, destrossant el Massís del Montseny i les Guilleries amb grans torres d’alta tensió. No han passat ni dos anys des que vam veure com la polèmica MAT acabava decidint-se que passaria per Osona. I ara ens ha tornat a pujar la tensió. Ara hem sabut per la premsa que a Taradell s’hi vol construir un aeroport corporatiu.
El que és imprescindible abans de planificar una infraestructura que modifica tant el territori com la qualitat de vida de els presones que hi viuen és tenir clar quin model de creixement es vol. Tant a nivell municipal com comarcal. Teniem entès que des de la legislatura anterior Taradell havia planificat un model de creixement raonable de la població, evitant la destrucció del medi ambient, i evitant la contaminació i la pèrdua de qualitat de vida dels ciutadans.
Mentre la comarca es proposa acollir l’aeroport corporatiu, els osonecs seguim tenint una línia de tren prehistòrica. En comptes d’invertir tants esforços i estudis en un projecte d’aeroport corporatiu, ¿per què no es pensa en aquelles persones que no tenen més remei que desplaçar-se cada dia a Barcelona o rodalies?. ¿Per què no s’inverteixen aquests esforços en planificar una doble via de tren? I ja que hi som, també ens podríem dedicar a pensar en una estació de mercaderies.
Des de ‘Rebel•lió a les ones’ diem No a l’aeroport. Ahir va ser la MAT, avui l’aeroport corporatiu... i mentrestant anem esperant què serà demà. Cal que ens pronunciem, que hi diguem la nostra abans que els altres decideixin per nosaltres. Si no som nosaltres qui diem NO a la MAT, NO a l’aeroport, no ho farà ningú. I el silenci és la millor arma per a què els dirigents facin el que volen amb total tranquilitat.
Ara que, potser serà millor llogar una avioneta per fer cap a Barcelona. Potser ens estalviarà el temps que perdem al tren...
IMAGINÀRIA: LES NOTICIES QUE ENS AGRADARIA PODER EXPLICAR
- El govern espanyol decideix posar càmeres de seguretat a totes les comiseries per evitar els maltractaments dels detinguts.
Después de los casos de abusos ocurridos en las diferentes comisarías de los Mossos en Catalunya, el ministro del interior Rubalcaba, ha dado la orden con carácter inmediato de colocar cámaras de video vigilancia en todas las estancias de las comisarías del país.
Las organizaciones de defensa de los derechos humanos junto con las diferentes plataformas contra la tortura y los abusos policiales, celebran esta iniciativa que permitirá controlar que los agentes cumplan con su cometido ofreciendo las plenas garantías a los detenidos.
- El govern d'Esperanza Aguirre a Madrid dimiteix en bloc pels casos de corrupció.
Debido a la presión social ejercida por las diferentes asociaciones y colectivos de Madrid por las sospechas de corrupción, el gobierno regional con su presidenta a la cabeza, ha ofrecido una rueda de prensa en la que anunciaban su dimisión en bloque.
En este día tan señalado, a las celebraciones por esta decisión se ha unido la Asociación de Victimas de 11-M que recoge el mayor número de víctimas de los atentados de Atocha y que durante la gestión de Esperanza Aguirre no recibieron ningún tipo de apoyo ni económico ni psicológico. Una gestora formada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Madrid se hará cargo de la gestión hasta la celebración de nuevas elecciones en plazo de no más de tres meses.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"En que mundo vivimos: conversaciones con Manuel Castells" per Mayte Pascual
Alianza Editorial, 2006
La obra de Manuel Castells marca un hito en la interpretación de las transformaciones contemporáneas y sin duda es una de las más influyentes tanto dentro de las ciencias sociales como en la sociedad en general. El presente libro, una serie de conversaciones que Manuel Castells mantiene con Mayte Pascual, agrupadas temáticamente en torno a los grandes temas que ocupan su obra, acerca sus teorías y opiniones a todos aquellos que deseen comprender en qué mundo vivimos: cómo influyen las nuevas tecnologías en el empleo, por qué la globalización provoca a la vez crecimiento y exclusión, de qué manera el cambio llega hasta el espacio y el tiempo de nuestras propias vidas, cómo la afirmación del multiculturalismo puede combatir el fundamentalismo, hasta qué punto los cambios de creencias y valores modifican la sociedad, por qué el escándalo mediático se convierte en el centro de la política, quién puede acabar con la explotación de los niños, de qué forma cambian nuestro entorno Internet y los nuevos sistemas de comunicación, por qué la innovación es el motor del espíritu del nuevo sistema….RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The visitor"
Estats Units, 2007
Director i guionista: Thomas McCarthy
Sinopsi: Walter Vale és un professor universitari de 62 anys que ha perdut la passió per ensenyar, escriure i, en definitiva, de viure. Quan la seva universitat l´envia a Nova York per assistir a una conferència descobreix que una jove parella immigrant s´ha instal·lat al seu apartament de Manhattan. Víctimes d´una estafa immobiliaria, Tarek, de nacionalitat siria, i Zainab, senegalesa, no tenen on anar. Walter prendrà una decisió que canviarà per sempre la seva vida, deixar que la parella es quedi amb ell.
+INFO: www.thevisitorfilm.com
9 de març 2009
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 11 de març
Degut al debat generat a Taradell sobre la possible construcció d'un aeroport a la zona de Mont-rodon, el programa del proper dimecres tindrà una durada d'una hora i mitja ja que es farà una tertúlia per parlar-ne. Donarem raons en contra de l'aeroport a Taradell. En parlarem amb:
- Eudald Sentmartí, portaveu del grup de veïns afectats.
- Josep Ors, membre del GDT (Grup de Defensa del Ter).
- Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, que aposta per la remodel·lació de l'aeròdrom que ja hi ha a l'Anoia.
- Toni Casassas, portaveu del grup ERC de l'Ajuntament de Taradell.
Després de la tertúlia retransmetrem en directe la xerrada informativa de l'Ajuntament de Taradell sobre l'aeroport.
- Eudald Sentmartí, portaveu del grup de veïns afectats.
- Josep Ors, membre del GDT (Grup de Defensa del Ter).
- Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, que aposta per la remodel·lació de l'aeròdrom que ja hi ha a l'Anoia.
- Toni Casassas, portaveu del grup ERC de l'Ajuntament de Taradell.
Després de la tertúlia retransmetrem en directe la xerrada informativa de l'Ajuntament de Taradell sobre l'aeroport.
Propostes del programa del dia 04.03.09
PROPOSTA LITERÀRIA
'La gran guerra per la civilització. La conquesta de l'Orient Mitjà' de Robert Fisk
Editorial RBA, 2006
Experiències de guerra, experiències periodístiques de vint-i-vuit anys a primera línea de foc en l´etern conflicte de l´Orient Mitjà. Evocacions personals que demostren que els conflictes sempre han estat entre nosaltres. El gran reportatge periodístic de la zona.
PROPOSTA CINEMATOGRÀFICA
'Vals con Bashir' d'Ari Folman
Israel, 2008. Documental d'animació
Una nit en un bar, un amic li diu al director Ari que té malsons que van apareixent en els que el persegueixen 26 gossos. Cada nit el mateix nombre d'animals. Els dos homes dedueixen que té a veure amb una missió que van realitzar per l'exèrcit israelià durant la primera guerra contra el Líban a principis dels anys 80. Ari es sorpren al veure que no recorda res d'aquest període de la seva vida. Intrigat, decideix parlar amb antics companys que estan dispersats per tot el mon. Ha de saber la veritat d'aquell període i sobre ell mateix. Els records reapareixen a través d'imatges surrealistes...
+INFO aquí
'La gran guerra per la civilització. La conquesta de l'Orient Mitjà' de Robert Fisk
Editorial RBA, 2006
Experiències de guerra, experiències periodístiques de vint-i-vuit anys a primera línea de foc en l´etern conflicte de l´Orient Mitjà. Evocacions personals que demostren que els conflictes sempre han estat entre nosaltres. El gran reportatge periodístic de la zona.
PROPOSTA CINEMATOGRÀFICA
'Vals con Bashir' d'Ari Folman
Israel, 2008. Documental d'animació
Una nit en un bar, un amic li diu al director Ari que té malsons que van apareixent en els que el persegueixen 26 gossos. Cada nit el mateix nombre d'animals. Els dos homes dedueixen que té a veure amb una missió que van realitzar per l'exèrcit israelià durant la primera guerra contra el Líban a principis dels anys 80. Ari es sorpren al veure que no recorda res d'aquest període de la seva vida. Intrigat, decideix parlar amb antics companys que estan dispersats per tot el mon. Ha de saber la veritat d'aquell període i sobre ell mateix. Els records reapareixen a través d'imatges surrealistes...
+INFO aquí
4 de març 2009
Rebel·lió a les ones 04.03.2009
Programa emès per Ràdio Taradell el 4 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, entrevista a Elisenda Romeu (membre de la Plataforma pel Dret a Decidir) sobre la manifestació sota el lema "10 mil a Brusel·les per l'autodeterminació" que es farà a Brusel·les aquest cap de setmana, una proposta literària i una de cinema social i un homenatge a les dones lluitadores. Proper programa: dimecres 11 de març.
1 de març 2009
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 4 de març
El proper dimecres 4 de març hi haurà la primera edició del programa 'Rebel·lió a les Ones'. A més d'analitzar temes d'actualitat, parlarem amb Elisenda Romeu, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, que tres dies abans de la gran manifestació per l'autodeterminació a Brusel·les ens explicarà detalls d'última hora sobre aquesta iniciativa popular que reunirà a 10 mil catalans a Brusel·les el dia 7 de març.
20 de febr. 2009
16 de febr. 2009
"Rebel·lió a les ones", un nou programa a Ràdio Taradell
Dimecres, 4 de març, arriba "Rebel·lió a les ones" a Ràdio Taradell. Un nou programa que et parlarà d'allò que els altres mitjans no volen tractar. Escolta "Rebel·lió a les ones" cada dimecres a les 19:00h i els diumenges a les 22:00h al 106.7 FM o a l'apartat "en directe" de www.radiotaradell.net. Et presentarem altres vies. T'acostarem a altres realitats.
Continuem canviant el ritme del mon...
Continuem canviant el ritme del mon...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
