Continguts del programa del dia 25 de març

EDITORIAL: PROU AGRESSIONS!
La policia mai més ha d’actuar d’una manera tant brutal; no ha d’actuar com va fer dimecres de la setmana passada a Barcelona. Ciutadans som tots, els dissidents i els conformistes.
Davant dels esdeveniments ocorreguts en la manifestació d’estudiants del passat 18 de Març, des d’aquí només podem mostrar el nostre rebuig. Estem sorpresos i sentim vergonya. Ens solidaritzem amb els estudiants, periodistes i vianants afectats per les càrregues policials. Estem sorpresos per la contundència desmesurada i injustificada contra els estudiants, vianants i periodistes i sentim vergonya perquè en el segle que vivim, on la paraula democràcia impregna cada racó dels nostres actes, aquest tipus de comportaments s’acosten més al terrorisme que a l’Estat de Dret.
Les protestes generades per aquesta actuació, sembla que han posat al punt de mira al conseller Saura i al director general de la policia. I nosaltres ens preguntem si després de la instal•lació de càmeres a les comissaries, si després de les condemnes a diversos mossos per tortures en dependències policials, si després del rígid control que tot Estat de Dret ha de tenir perquè es compleixin les lleis... No hi haurà algú intentant recuperar la impunitat dins dels cossos de seguretat catalans? I per això s’ha provocat aquesta actuació desmesurada sabent que les crítiques costarien algun cap polític?
Sens dubte, algun cap ha de rodar per aquest abús desmesurat que, tot i no voler senyalar a ningú, creiem que tan el cap de la policia com el rector de la Universitat de Barcelona, qui va sol•licitar l’intervenció, haurien d’estar en les primeres posicions de la llista.
Hem de destacar que en els fòrums de la policia autonòmica s’hi poden llegir burles i insults als milers de persones que es manifestaven a la defensa dels seus drets. Si aquesta és la policia que ens ha de protegir, ens sentim desemparats. És per això que demanem una neteja de pseudofeixistes que integren aquests cossos i disfruten amb actes com els del passat dimecres, actes que han indignat a la majoria dels ciutadans.
Des d’aquí, animem a participar a la pròxima manifestació convocada per demà dijous, contra la brutalitat policial a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no s’han de tornar a repetir mai més.

IMAGINÀRIA
- Les universitats, liderades per les assamblees d’estudiants, decideixen expulsar de les seves instal.lacions als consells rectors, empreses i altres càrrecs no representatius del sentiment popular.
Tras varios meses de huelgas y batallas campales por diferentes ciudades del Estado español entre estudiantes y fuerzas del orden público, los estudiantes se han hecho con el mando de los centros educativos. Las Asambleas de Estudiantes, estructuradas en comisiones, han comenzado a explorar los nuevos campos educativos así como nuevas metodologías adecuadas a las necesidades de los alumnos a exigencia de la voluntad popular. Tras dimitir los rectores y políticos implicados en la brutal represión de los estudiantes, han enviado una carta a los medios de comunicación pidiendo disculpas por su mala gestión de la crisis denominada Bolonia.
- El F.C.Barcelona va guanyar a l’Atlètic de Bilbao a la final de la copa del Rei i la plantilla va decidir no recollir la copa de mans de sa majestat el Rei.
En un acto sin precedentes, la plantilla del F.C. Barcelona renuncio a la copa una vez ganado el partido en un acto de sedición a la corona reivindicando posteriormente en sus camisetas el derecho a la autodeterminación frente a las cientos de cámaras de TV de todo el mundo. Los jugadores del Atletic de Bilbao han aplaudido esta acción y tras quitarse sus indumentarias reglamentarias han aparecido con camisetas con la leyenda “Por la libertad de decidir, por el derecho a la autodeterminación” en lo que ha parecido una acción coordinada de las dos plantillas. Su majestad, atónito, ha abandonado el palco acompañado de los respectivos presidentes sonrojados ante esta acción espontanea de los jugadores.

RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Trece Rosas Rojas: La historia más conmovedora de la guerra civil” de Carlos Fonseca. Editorial Temas de Hoy, 2004.
Trece chicas, siete de ellas menores de edad, murieron fusiladas la madrugada del 5 de agosto de 1939 contra las tapias del Cementerio del Este de Madrid. Su delito: ser rojas.
Tras dos años de ardua investigación, Carlos Fonseca recupera un episodio que permanecía en la memoria colectiva de quienes perdieron la guerra civil. No hay ficción. Los archivos militares, los penitenciarios, los del Partido Comunista y sobre todo las voces de quienes vivieron estos trágicos sucesos trasladan al lector al Madrid de la postguerra, una ciudad víctima del odio y la revancha de los vencedores.
La brutal represión franquista y un enigmático crimen condujeron a aquellas jóvenes idealistas a la muerte. Este testimonio es la mejor forma de evitar el olvido.
Desde Revelio a les Ones hacemos un homenaje a estas trece rosas y otras muchas de las cuales no sabemos sus nombres.

RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Diamantes de Sangre" (Blood diamond)
Edward Zwick, 2006.
El film té com a teló de fons el caos i la guerra civil en què es va veure embolicada Sierra Leona en la dècada dels 90, és la història de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un ex-mercenari de Zimbabwe, i de Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de l’ètnia mende. Ambdós són africans, però les seves històries i les seves circumstàncies són completament diferents fins que les seves destinacions coincideixen en una recerca comuna per a recuperar un rar diamant rosa, el tipus de pedra que pot transformar una vida…o acabar amb ella. Solomon, que ha estat separat de la seva família i obligat a treballar en els jaciments de diamants, troba l’extraordinària gema i l’amaga amb gran risc, sabent que, si li descobreixen, el mataran a l’instant. Però també sap que el diamant no només li podria proporcionar els mitjans per a salvar a la seva esposa i a les seves filles d’una vida com refugiades, sinó també a rescatar al seu fill, Dia, d’una destinació encara pitjor com a nen soldat. Archer, que s’ha guanyat la vida intercanviant diamants per armes, s’assabenta de l’existència de la pedra amagada de Solomon mentre es troba a la presó per contraban. Sap que un diamant d’aquest tipus és una troballa que només succeïx una vegada en la vida, suficientment valuós com per a permetre-li sortir d’Àfrica i allunyar-se del cicle de violència i corrupció en el qual ha participat de bon grat. Apareix Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una idealista periodista nord-americana que està a Sierra Leona per a esbrinar la veritat que s’amaga després dels diamants il·legals, posant al descobert la complicitat dels líders de la indústria diamantífera, que han avantposat els beneficis sobre els principis. Maddy busca a Archer com a font per al seu article, però aviat s’adona que ell la necessita encara més. Amb l’ajuda de Maddy, Archer i Solomon s’embarquen en un perillós viatge a través de territori rebel. Archer necessita que Solomon trobi i recuperi el valuós diamant rosa, però Solomon busca alguna cosa molt més preuat: el seu fill.