Continguts del programa del dia 18 de març

EDITORIAL: CRISI? QUINA CRISI?
Crisi, quina crisi? Els mitjans de comunicació, els partits polítics, els sindicats... tots parlen d’una crisi econòmica que ells, tots, han generat. Nosaltres preferim parlar de la crisi social que el capitalisme ve generant des del principi dels seus dies. Una crisi social que al llarg del segle XX ha deixat a les cunetes de mig món a milions de persones, una massa que representa dos terços de la població mundial. Mentre aquesta matança es produïa (i continua produint-se), aquí a l'Europa del capital hem gaudit d'anys de bonança, d'individualisme, de desorganització i sobretot d'una opulència sostinguda que ha provocat la degradació de la nostra espècie.
La crisi no és circumstancial. La crisi econòmica i social de caràcter estructural que estem patint, només pot aguditzar-se, com hem vist a Itàlia, on el feixisme pren forma a través de lleis com la que permet les patrulles ciutadanes a favor de la seguretat o les que Berlusconi ha promulgat per legalitzar les seves corrupteles.
Quan la societat no és organitzada, quan no és solidària, quan comparteix els criteris dels mitjans de comunicació... en definitiva, quan una societat acaba pensant com Matías Prats, és que la societat és fràgil i està en procés de desintegració.
Europa, EE.UU., Xina, Japó... tots són països en crisi, en altres temps referents del desenvolupament, parlen avui de la "refundació del Capitalisme". Nosaltres ens preguntem per què no parlen de la creació d'altres sistemes més humanitzats i que es distingeixin per la protecció global del planeta, altres sistemes que no especulin ni amb la sanitat ni amb els drets conquerits, altres sistemes que garanteixin el desenvolupament de l'ésser humà i la subsistència sostenible per a totes les espècies.
Desitgem abandonar el camí de la por amb el que ens educa el sistema capitalista. Desitgem ser educats en valors solidaris, cooperatius i no competitius, desitgem trencar amb el llast de la feina per la feina. Volem ser ciutadans lliures, iguals i útils dins d'un sistema que ens garanteixi les mateixes opcions i possibilitats que als que neixen a Sarrià o a La Moraleja.
Apostem per un nou sistema multipolar on els països del sud puguin enriquir-nos culturalment, on les Nacions Unides tinguin un paper respectat i preferencial davant del Fons Monetari i el Banc Mundial, un sistema on pel ser just i respectuós amb totes les creences faci del viatjar pel món un plaer en comptes d'un risc.

IMAGINÀRIA: Les notícies que ens agradaria explicar
- La Unió Europea prohibeix l’utilització de productes provinents de la matança de foques.
Debido a la presión de colectivos ecologistas, la Unión Europea pretender introducir una normativa comunitaria para el uso y comercialización de productos derivados de la matanza de focas y otro animales.
A parte de la implementación de esta nueva normativa, la Unión europea se plantea la financiación de santuarios para todos aquellos animales en peligro de extinción o de sufrir abusos por parte de los humanos vecinos.
- Les presons, tal com les coneixem avui en dia, deixaran d’exhistir abans de l’entrada al 2010.
Los famosos módulos FIES, aquellos módulos de aislamiento en los que los presos solo tienen una hora de patio y en completa soledad, están destinados a desaparecer.
Según ha comunicado hoy el Ministro del Interior Rubalcaba, se ha dado la orden a la directora de Instituciones Penitenciarias de comenzar a crear “módulos culturales” donde los presos puedan hacer sus propias creaciones empresariales y artísticas con el fin de que una vez establecidas, puedan reincorporarse a la sociedad en forma de cooperativas.

RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"La estética de la resistencia" per Peter Weiss. Editorial Hiru, Colección las otras voces, 1996.
Esta obra se encuentra entre la media docena de las obras maestras de la narrativa europea durante el siglo XX, lo que no es poco decir en una centuria en la que se han producido novelas como las de Joyce, Faulkner, Kafka o Proust. Aquí nos encontramos ante un gran fresco de la historia europea y de las esperanzas revolucionarias que han movilizado esta historia, día a día, en una situación en la que la revolución soviética y sus propósitos de revolución mundial eran una encarnación real de aquel "fantasma" que ya recorría el mundo cuando Marx y Engels escribieron el Manifiesto Comunista; y el nazismo, y la guerra española, y la II Guerra Mundial pusieron en incandescencia las conciencias de los pueblos. Peter Weiss nos dejó esta gran contribución literaria para la comprensión de un tiempo en el que las generaciones venideras tendrán que buscar las semillas de su propia situación. Magna obra desarrollada en tres partes, en más de mil páginas de una densidad extraordinaria. La gran novela de Weiss, la que escribió durante su última década de vida, la que terminó un año antes de su muerte, la que alternó con gestos inequívocos de libertad frente al aparato de dominio político e ideológico de los que se llamaron “países socialistas”, cuya redacción coincidió además con obras de tanto calado crítico como El nuevo proceso, es, así, un archivo para la memoria tanto como una proclama contra el conformismo. Peter Weiss en estado puro.
El autor ha dedicado el mejor monumento posible a los luchadores por la libertad. Su obra, en la medida de que siga siendo leída, será un homenaje a todos los camaradas oscuros. De aquella y de otras resistencias.

RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Gran Torino"
Clint Eastwood, 2008
Clint Eastwood dirigeix i protagonitza el drama Gran Torino, que marca el seu primer paper cinematogràfic des de la seva pel·lícula guanyadora d'un Oscar, Million Dollar Baby. Eastwood interpreta Walt Kowalski, un veterà de la Guerra de Corea inflexible i amb una voluntat de ferro que viu en un món en perpètua evolució, que es veu obligat pels seus veïns immigrants a enfrontar-se amb els seus antics prejudicis.