Continguts del programa del 15 d'abril

EDITORIAL: Cultura popular vs. Cultura capitalista

Tothom sap que, al llarg de la història, els colonitzadors (indiferentment del seu origen), van utilitzar patrons culturals amb la finalitat d’homogeneïtzar les societats ocupades. Durant la segona meitat del mil·lenni passat, les religions van jugar un paper important. També ho va fer, el desenvolupament del capitalisme durant el segle XX, que va portar a la globalització, no només econòmica, sinó que també dels patrons culturals de l’imperi. Patrons culturals que anaven sometent a aquestes tradicions que formaven part d’una cultura autòctona: una cultura popular transmesa de generació a generació a forma d’herència. A més, quan aquestes cultures autòctones perduraven a aquesta homogeneïtzació dels hàbits i dels costums, a les potències de torn sempre els quedava la imposició a través de les vies més cruels i extremes de les seves formes de vida: la guerra.
Des de finals de la Segona Guerra Mundial, el terme “ciutadania europea” ha intentat acollir una cultura comú inexistent pel que fa a lo tradicional però homogènia pel que fa a la “capacitat de consum”. És la identitat que està intentant donar el capitalisme als més de 400 milions d’habitants del vell continent: una cultura global que no té res de tradicional, de riquesa i, molt menys, d’emocions o història. Avui en dia, la cultura és sinònim de bens de consum; tot lo oposat del que ha significat sempre el terme “cultura popular”: tradició, riquesa històrica, costums gastronòmiques, conservació del patrimoni, manteniment de les llengües dels pobles... En definitiva, podríem definir el terme “cultura popular” como a un conjunt de manifestacions col·lectives tenint la història dels pobles com a fil conductor comú.
En els casos de Catalunya o Euskal Herria, és cert que la cultura popular està molt arrelada i ha aguantat bé la pressió de l’estat espanyol o el francès als dos costats dels Pirineus. Però, depenent dels governes de torn que gestionen aquests països, la cultura popular es veu més o menys agredida. És el cas de la Korrika (la carrera a favor de l’Euskera que es celebra en els territoris del País Basc) que, pel que hem vist aquest any amb el nou govern del PSOE i del PP, veurà disminuït el seu recolzament des del Govern Basc. A Catalunya, a banda del recolzament a la llengua, que és més que remarcable, existeix un moviment de militància quotidiana que fan somniar, des de lo visible, amb lo invisible; un ressorgir de la cultura autòctona que faci que les ambaixades del Sr. Carod-Rovira siguin un simple homenatge al ridícul dels seus dirigents.

RECOMANACIÓ LITERÀRIA

“Líbano, desde dentro”, cronica de un viaje a un país desecho. Noam Chomsky i associats. Editorial Hacer, 2008.

Avui us recomanem “Líbano, desde dentro”, crònica de un viage a un país desecho. Un llibre escrit per Noam Chomsky, una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX i molt més conegut pel seu activisme polític i les seves dures crítiques a la política exterior d’Estats Units i d’altres països com Israel. Chomsky està considerat com a una de les figures més influents de l’esquerra radical nord-americana.
Pel que fa al llibre, al maig de 2006, Noam i Carol Chomsky van visitar el Líban per primera vegada, només dos mesos abans que Israel llances una nova campanya militar tant contra el Líban com contra Palestina. Durant el seu viatge de 8 dies, van recórrer camps de refugiats i una antiga presó i complex de tortures israelians; es van reunir amb líders polítics /tant de la coalició pro-governamental com de la oposició); i Noam va realitzar entrevistes i va donar conferències públiques sobre l’imperialisme nord-americà i les crisis imminents que afronta el Pròxim Orient. “Líbano, desde dentro” documenta el viatge de Noam i Carol Chomsky i el situa dins del context tràgicament alterat del Líban i Palestina abans i desprès de la guerra de 2006. Els assajos de Noam Chomsky i associats proporcionen el fons i el marc per entendre el paper de la política i el poder nord-america en aquests conflictes. Chomsky examina com EEUU fa la guerra i imposa el seu domini mundial mentre es presenta a si mateix com el verdader protector de la democràcia. Irònicament, els esforços nord-americans pel control imperialista generen conflictes i crisis dins de la regió, que minen la pròpia democràcia que proclama promoure.

RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA

Avui us recomanem la pel·lícula 'La clase', escrita i dirigida per Laurent Cantet. Basada en la novela de François Bégaudeau.

SINOPSI: François i els demés professors es preparen per enfrontar-se a un nou curs en un institut d'un barri conflictiu. Plens de bones intencions, desitjos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'omplen de motivació. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra prou. La franquesa de François sorpren als alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.