Continguts del programa de l'1 d'abril

EDITORIAL: LA CRISI DE LES TRAMPES
No fa falta ser massa intel.ligent per adonar-se de la trampa que és el capitalisme i la quantitat de còmplices que té. A Espanya, acabem de veure com l’Estat, amb els diners dels nostres impostos, ha reflotat la Caja de Castilla la Mancha. Una caixa que en els últims 3 anys ha vist com els seus directius s’havien doblat el sou, tal com han denunciat tots els grans mitjans. La desaparició d’una banca pública fa que els crèdits a petits inversors o les obres socials de les caixes funcionin al gust dels polítics de torn, segrestant així la societat i sense sentir eines com a seves per a poder progressar. Ens sembla alarmant el fet de que els polítics, després de passar per l’escena pública, es reserven bons llocs de responsabilitat dins de l’empresa privada. Penseu en Piqué amb Vueling, Alierta amb Telefònica, Molto amb Caja Castilla la Mancha... en són alguns exemples clars. No és estrany que despertin dubtes raonables aquestes “col.locacions” sobre si els contactes realitzats després del seu pas per la política en exercici de la representació popular, són rentables i aprofitosos posteriorment pel lucre personal. Així després el que passa és que pèssims gestors arruinen empreses i, a més, s’autocompensen amb xifres milionàries.
Ja hem perdut el compte dels bilions que s’han destinat a superar la crisis dels rics, però en el que ens continuem reafirmant és que si tots aquests milions s’haguessin repartit entre els 6 mil 500 milions de persones que habiten la terra, tots seriem milionaris. Una lògica aclaparadora que ens ha de fer reflexionar sobre en les mans de qui estem. Que el repartiment dels diners es faci com s’està fent només vol dir que els governants i les empreses aposten per una societat submissa, racista, de privilegis i on la injustícia segueix existint fins a extrems criminals. El G-20 que es troba aquests dies a Londres pretendrà refundar el capitalisme. Nosaltres ja fa temps que varem donar per perdut aquest sistema i vam emprendre noves vies d’organització. Amb nous valors i noves pràctiques... això n’és un exemple: Rebel.lió a les ones.

IMAGINÀRIA

- El Papa demana perdó per les seves declaracions contra l’utilització del preservatiu a Àfrica després de valorar diferents informes d’organismes internacionals sobre les dramàtiques conseqüències del SIDA en el continent.

- La trobada del G-20 a Londres canvia la seva agenda i posa damunt la taula les crisis oblidades focalitzant-les en les crisis alimentàries, els recursos hídrics i els refugiats, deixant la crisi econòmica dels banquers fora dels temes de discussió.

RECOMANACIÓ LITERÀRIA

- “El derecho al retorno. El problema de los refugiados palestinos” amb textos recopilats per Farouk Mardam-Bey i Elias Sanbar. Ediciones del oriente y del mediterraneo, 2004.

El llibre que us proposem avui pretén generar un debat sobre la qüestió més espinosa del conflicte àrab-israelià, la del dret del retorn dels refugiats palestins. Tots sabem que la opinió pública israeliana està en contra d’aquesta idea i, en general, la jueva també. Ho perceben com a una amenaça mortal. Mentre que els palestins ho consideren inqüestionable, tant per les seves implicacions materials com en la seva dimensió simbòlica, i reclamen sense parar que sigui reconegut per israel. Uns i altres son conscients de que el dret al retorn els remet al moment crucial de la seva història comuna: l’any 1948, any que va neixer israel i que va desaparéixer palestina. Aquest llibre parla de temes que havien arribat a ser tabú: l’expulsió i l’apropiació dels bens palestins, i reflexionar sobre els principis d’una solució justa i duradora al problema dels refugiats. Més enllà de les inevitables polèmiques que planteja el llibre, estem convençuts de que està en joc la pau i la seguretat en tot el Pròxim Orient, així com la profunda i desitjada reconciliació entre israelians i palestins, entre jueus i àrabs.

RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA

"The matrix"
The Wachowski Brothers, 1999.
El mon és el que sembla? Thomas Anderson, programador d'una important empresa de software i assaltador informàtic d'alias Neo, averiguarà que no. Un estrany grup encapçalat per Morfeo el contactarà i li mostrarà la verdadera realitat que s'amaga darrera de lo aparent: un mon dominat per les màquines, les que esclavitzen a la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a una simple font d'energia. Però, i la nostra ment, on està doncs? La resposta està a Matrix.