Continguts del programa del dia 27 de maig

EDITORIAL
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.

RECOMANACIÓ LITERÀRIA

L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.

Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.

Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...

Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.

Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”