Proper programa: dimecres 3 de juny.
27 de maig 2009
Rebel.lió a les ones 27.05.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 27 de maig de 2009. S'hi pot escoltar una conversa amb Yaroub Akram Alí, refugiat iraquià. També se li va fer un petit homenatge a Mario Benedetti recordant la seva vida i obra i escoltant, també, alguns dels seus textos musicats.
Proper programa: dimecres 3 de juny.
Proper programa: dimecres 3 de juny.
Continguts del programa del dia 27 de maig
EDITORIAL
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.
Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.
Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...
Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.
Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.
Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.
Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...
Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.
Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”
12 de maig 2009
Rebel.lió a les ones 13.05.2009. Especial VI Festival Interpueblos
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 13 de maig 2009. Aquest és un especial sobre el VI Festival Interpueblos que es celebra a Madrid durant el mes de maig. S'hi poden escoltar entrevistes a Raquel Martí (directora de la UNRWA a l'estat Espanyol), Teresa Aranguren (periodista especialitzada en el Pròxim Orient) i els dibuixants Carlos Azagra (col.laborador de El Jueves) i Juan Kalvellido (col.laborador a rebelion.org, entre d'altres). A banda, hi ha la secció habitual de notícies d'actualitat i les recomanacions literàra i cinematogràfica.
Proper programa: dimecres 27 de maig. El dimecres dia 20 no hi haurà programa
Proper programa: dimecres 27 de maig. El dimecres dia 20 no hi haurà programa
Continguts del programa del dia 13 de maig. Especial VI Festival Interpueblos
EDITORIAL
Des de fa 6 anys, a Madrid, s’està desenvolupant un projecte que pretén mostrar la solidaritat activa amb els refugiats. Un projecte que neix per la necessitat de lluitar contra lo comercial, lo superflu, lo còmode, lo invisible... En aquests moments, i des del passat 9 de maig, a les ciutats del sud de Madrid s’hi estan fent diverses activitats com projeccions de cine, xerrades i tallers. En els pròxims dies... el teatre, la música i una conferència internacional serviran per donar la paraula a Palestina i Iraq. La vocació d’aquest festival és poder desaparèixer algun dia. Un dia que, de moment, ens queda molt llunyà, i més ens hi quedarà, mentre hi segueixin havent governs que fabriquin armes que després es venen a països com Israel (que no respecta cap tractat o acord firmats en el seu dia); ens quedarà llunyà mentre la indústria de la guerra sigui més poderosa que la veu o els crits dels pobles... Sembla llunyà... però amb les nostres veus unides podem accelerar el procés per així poder acabar, el més aviat possible, amb aquest Festival. Un dels ponents a les conferències internacionals de que us parlàvem és Yaroub Akram Alí. Ell va estar empresonat a Iraq fa pocs anys i actualment està refugiat a Noruega. Un personatge que visitarà Vic en els propers dies per parlar-nos de la situació actual d’Iraq. I és que el Festival Interpueblos té vocació de créixer, de sortir de les fronteres que Madrid imposa i viatjar durant el setembre al Líban, a mostrar la solidaritat in situ als refugiats... i el proper any, l’intenció és desplaçar una part important d’aquest festival a Osona i mostrar que la solidaritat no té fronteres. Perquè un altre món és possible! I la construcció d’una nova societat és necessària.... visita el web del festival: www.festivalinterpueblos.org.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Olivo Roto: escenas de la ocupación”. Teresa Aranguren. Editorial Caballo de Troya, 2006.
En aquest llibre, l’autora narra amb força i poesia 12 relats de la ocupació de Palestina i Iraq. La forma és el fons. Teresa Aranguren necessita explicar el que ha vist en els seus viatges en països de conflicte. La seva estimada Palestina o l’antiga Mesopotàmia ocupades mereixen un esforç per narrar històries, contes, vivències reals en prosa... sense la necessitat d’una crònica perodística que diria les dades pero s’oblidaria de la dona, l’home, el nen o l’àvia... la seva vida, el seu patiment... El llibre conte 12 relats amb noms, cares i històries d’ocupació que fan que et traslladis a aquest espai, sense temps, ni control... sota ocupació i amb violència. “Olivo roto: escenas de la ocupación” és un llibre que pretén reclamar la nostra atenció per tocar la nostra consciència.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en David ens ha recomanat la pel.lícula Paraiso Travel. Aquesta pel.lícula narra la història d'una parella columbiana que viatja il.legalment a Estats Units. Ella (Reina) ho fa obsessionada per viure a Nova York, segura de que el somni americà existeix, mentre que ell (Marlon) la segueix més per amor que per convicció. Al arribar a la capital, una discussió i les circumstàncies del destí els separa. D'aquí en endavant la història mostra l'angustia i el que ha de fer en Marlon per tornar a veure la seva estimada Reina.
Des de fa 6 anys, a Madrid, s’està desenvolupant un projecte que pretén mostrar la solidaritat activa amb els refugiats. Un projecte que neix per la necessitat de lluitar contra lo comercial, lo superflu, lo còmode, lo invisible... En aquests moments, i des del passat 9 de maig, a les ciutats del sud de Madrid s’hi estan fent diverses activitats com projeccions de cine, xerrades i tallers. En els pròxims dies... el teatre, la música i una conferència internacional serviran per donar la paraula a Palestina i Iraq. La vocació d’aquest festival és poder desaparèixer algun dia. Un dia que, de moment, ens queda molt llunyà, i més ens hi quedarà, mentre hi segueixin havent governs que fabriquin armes que després es venen a països com Israel (que no respecta cap tractat o acord firmats en el seu dia); ens quedarà llunyà mentre la indústria de la guerra sigui més poderosa que la veu o els crits dels pobles... Sembla llunyà... però amb les nostres veus unides podem accelerar el procés per així poder acabar, el més aviat possible, amb aquest Festival. Un dels ponents a les conferències internacionals de que us parlàvem és Yaroub Akram Alí. Ell va estar empresonat a Iraq fa pocs anys i actualment està refugiat a Noruega. Un personatge que visitarà Vic en els propers dies per parlar-nos de la situació actual d’Iraq. I és que el Festival Interpueblos té vocació de créixer, de sortir de les fronteres que Madrid imposa i viatjar durant el setembre al Líban, a mostrar la solidaritat in situ als refugiats... i el proper any, l’intenció és desplaçar una part important d’aquest festival a Osona i mostrar que la solidaritat no té fronteres. Perquè un altre món és possible! I la construcció d’una nova societat és necessària.... visita el web del festival: www.festivalinterpueblos.org.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Olivo Roto: escenas de la ocupación”. Teresa Aranguren. Editorial Caballo de Troya, 2006.
En aquest llibre, l’autora narra amb força i poesia 12 relats de la ocupació de Palestina i Iraq. La forma és el fons. Teresa Aranguren necessita explicar el que ha vist en els seus viatges en països de conflicte. La seva estimada Palestina o l’antiga Mesopotàmia ocupades mereixen un esforç per narrar històries, contes, vivències reals en prosa... sense la necessitat d’una crònica perodística que diria les dades pero s’oblidaria de la dona, l’home, el nen o l’àvia... la seva vida, el seu patiment... El llibre conte 12 relats amb noms, cares i històries d’ocupació que fan que et traslladis a aquest espai, sense temps, ni control... sota ocupació i amb violència. “Olivo roto: escenas de la ocupación” és un llibre que pretén reclamar la nostra atenció per tocar la nostra consciència.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en David ens ha recomanat la pel.lícula Paraiso Travel. Aquesta pel.lícula narra la història d'una parella columbiana que viatja il.legalment a Estats Units. Ella (Reina) ho fa obsessionada per viure a Nova York, segura de que el somni americà existeix, mentre que ell (Marlon) la segueix més per amor que per convicció. Al arribar a la capital, una discussió i les circumstàncies del destí els separa. D'aquí en endavant la història mostra l'angustia i el que ha de fer en Marlon per tornar a veure la seva estimada Reina.
Rebel.lió a les ones 06.05.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 6 de maig de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions.
Proper programa: dimecres 13 de maig.
Proper programa: dimecres 13 de maig.
Continguts del programa del dia 6 de maig
EDITORIAL
En una societat on lo immediat agafa força davant de la reflexió... la paraula reaprendre a pensar es fa imprescindible. És cert que cada un de nosaltres estem condicionats pel nostre passat: urbà o rural, familiar o acadèmic però no és menys cert que la formació d'un criteri crític i lliure està a l'abast de cada un. Dins de les diferents fórmules per reaprendre a pensar, que us proposem des d’aquest programa, volem destacar els viatges com a font imprescindible per ser capaços de reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la possibilitat de participar en societat cada vegada és més limitada. Viatjar no només oxigena les nostres monòtones vides sinó que també ens permet aprendre, reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que és més important; comprendre. Més d'una vegada hem escoltat que viatjar cura l'estupidesa i la intolerància. A la comarca d’Osona, en els últims anys hi ha qui no s'ha cansat de fustigar dialècticament als diferents, els nostres companys d'altres terres que per diferents motius han decidit compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que agredeixen impunement des d'algunes institucions no estan sols, compten amb el suport dels seus companys que impassiblement menyspreen o infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests que treballen en les fàbriques, en el camp i en totes aquelles feines que nosaltres, els nadius, fa temps que decidim no fer. No és difícil de contrastar la humanitat d'aquests immigrants, sempre complaents i humils. Hospitalaris en els seus llocs d'origen i hospitalaris aquí. Emigrants serem tots quan tanquin les empreses d'automoció, les càrnies, el tèxtil, etc... Alguns ja ho som i continuem sent. El viatjar ens va educar i la seva gent d'hospitalitat ens va contagiar. Benvinguts a ‘Rebel•lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Viajar como experiencia transformadora” de Jeffrey Kotter. Editorial Paidos Iberica, 1998.
Tant si decideixes marxar a Tombuctú com si t’has de moure a la ciutat més propera a la teva, el llibre que et recomanem avui és la única guia que necessitaras pel teu viatge. Un llibre divertit i informatiu, no només revela com aprofitar les oportunitats que ofereixen aquest tipus d’experiències per a un canvi personal, sinó que a més et descobreix com treure el màxim partit de les teves vacances, els teus caps de setmana o els teus viatges de negocis... fent d’aquests moments una transformació verdaderament profunda. La clau està en treure el màxim profit del viatge seguint el ritme del país que es visita i de les persones que viuen en ell, pel que és necessaria molta flexibilitat i una gran voluntat per renunciar a la nostra comoditat quotidiana. Però, al mateix temps, el viatger haurà de planificar-ho tot cuidadosament per aconseguir el canvi que està buscant: mostrar una nova identitat, viure un estil de vida més sà on prounditzar en les seves relacions personals. A través d’anègdotes curioses que t’ajudaran a saber què n’esperes de la teva aventura i com aconseguir-ho, el llibre ofereix un gran ventall de suggeriments que t’ajudaran a integrar la teva vida diària a tot allò que hagis après sobre tu mateix durant els teus viatges.
En una societat on lo immediat agafa força davant de la reflexió... la paraula reaprendre a pensar es fa imprescindible. És cert que cada un de nosaltres estem condicionats pel nostre passat: urbà o rural, familiar o acadèmic però no és menys cert que la formació d'un criteri crític i lliure està a l'abast de cada un. Dins de les diferents fórmules per reaprendre a pensar, que us proposem des d’aquest programa, volem destacar els viatges com a font imprescindible per ser capaços de reinterpretar la realitat. Una realitat superficial i tancada on la possibilitat de participar en societat cada vegada és més limitada. Viatjar no només oxigena les nostres monòtones vides sinó que també ens permet aprendre, reinterpretar, filosofar sobre mons inexplorats i, el que és més important; comprendre. Més d'una vegada hem escoltat que viatjar cura l'estupidesa i la intolerància. A la comarca d’Osona, en els últims anys hi ha qui no s'ha cansat de fustigar dialècticament als diferents, els nostres companys d'altres terres que per diferents motius han decidit compartir les seves vides entre nosaltres. Aquests que agredeixen impunement des d'algunes institucions no estan sols, compten amb el suport dels seus companys que impassiblement menyspreen o infravaloren les necessitats dels nostres nous companys; aquests que treballen en les fàbriques, en el camp i en totes aquelles feines que nosaltres, els nadius, fa temps que decidim no fer. No és difícil de contrastar la humanitat d'aquests immigrants, sempre complaents i humils. Hospitalaris en els seus llocs d'origen i hospitalaris aquí. Emigrants serem tots quan tanquin les empreses d'automoció, les càrnies, el tèxtil, etc... Alguns ja ho som i continuem sent. El viatjar ens va educar i la seva gent d'hospitalitat ens va contagiar. Benvinguts a ‘Rebel•lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Viajar como experiencia transformadora” de Jeffrey Kotter. Editorial Paidos Iberica, 1998.
Tant si decideixes marxar a Tombuctú com si t’has de moure a la ciutat més propera a la teva, el llibre que et recomanem avui és la única guia que necessitaras pel teu viatge. Un llibre divertit i informatiu, no només revela com aprofitar les oportunitats que ofereixen aquest tipus d’experiències per a un canvi personal, sinó que a més et descobreix com treure el màxim partit de les teves vacances, els teus caps de setmana o els teus viatges de negocis... fent d’aquests moments una transformació verdaderament profunda. La clau està en treure el màxim profit del viatge seguint el ritme del país que es visita i de les persones que viuen en ell, pel que és necessaria molta flexibilitat i una gran voluntat per renunciar a la nostra comoditat quotidiana. Però, al mateix temps, el viatger haurà de planificar-ho tot cuidadosament per aconseguir el canvi que està buscant: mostrar una nova identitat, viure un estil de vida més sà on prounditzar en les seves relacions personals. A través d’anègdotes curioses que t’ajudaran a saber què n’esperes de la teva aventura i com aconseguir-ho, el llibre ofereix un gran ventall de suggeriments que t’ajudaran a integrar la teva vida diària a tot allò que hagis après sobre tu mateix durant els teus viatges.
Rebel.lió a les ones 29.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 29 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem a Jose M. Pedreño, president del Foro por la Memoria Historica de l'Estat Espanyol.
Proper programa: dimecres 6 de maig.
Proper programa: dimecres 6 de maig.
Continguts del programa del dia 29 d'abril
EDITORIAL
Memòria històrica és alguna cosa més que una simple expressió. És el fet de comprendre que la història no neix amb nosaltres sinó que nosaltres som els que hem d’escriure un capítol a través de la nostra vida. Les persones som les protagonistes dels esdeveniments que passen en el nostre país, en els nostres pobles i en les nostres vides. I hi ha moments en els que, per obligació o per necessitat, ens veiem submergits en episodis de representació col·lectiva. Una part d’aquesta memòria històrica es va escriure durant la primavera de 1936 quan a l’Estat Espanyol, per restablir l’ordre constitucional de la segona república, centenars de milers d’espanyols, de catalans, de bascos, d’asturians i de persones de molts altres territoris, van alçar les armes contra el cop del General Franco. Aquest va estar un episodi que va acabar tres anys més tard, amb l’exili de desenes de milers de persones a França o a Mèxic d’una banda i, per l’altre, amb desenes de milers de persones que van estar assassinades vilment i enterrades en fosses comuns dins i fora de les nostres fronteres per hereus del franquisme. Uns hereus que, encara ara, segueixen sense cap tipus de judici mentre busquem causes de justícia universal a Xile, Argentina o Palestina. Causes que s’han de seguir, però sense oblidar que alguns dels que van firmar causes de mort a l’estat espanyol, segueixen vius i, pertant, s’haurien d’encausar per delictes de lesa humanitat. La Memòria Històrica, lluny del que alguns ens volen fer creure, no només s’ha de situar en el passat. En el present escrivim la història del demà perquè en el futur ningú ens l’hagi de recuperar. Benvinguts a ‘Rebel·lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
En l'espai literàri avui us presentem "L'alquimista" de Paolo Coelho.
Aquest és un llibre difícil d’explicar. És el relat del viatge que fa Santiago, des d’Andalusia on era un pastor d’un ramat d’ovelles, endinsant-se al desert, camí de les Piràmides, tot cercant un tresor. Però és molt més que una simple història d’un viatge. L’autor, amb un llenguatge molt planer, construeix una explicació sobre les interioritats de les persones, els nostres somnis i la vida al món: “quan una persona desitja una cosa, tot l’univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni”. Per a aconseguir-ho, n’hi ha prou amb deixar-se guiar per l’aprenentatge més difícil: aprendre a escoltar, ja que la resposta està en la nostra pròpia llegenda personal. La lectura del llibre és fàcil, però com diu un dels protagonistes: “tot el que passa una vegada és possible que no torni a succeir, però allò que passa dues vegades ben segur que tornarà a passar una tercera vegada”. És a dir, el llibre conforme el vas llegint cada vegada es fa més i més interessant, però la sensació que m’ha deixat es que no n’hi ha prou amb llegir-lo únicament una vegada. Un cop acabat de llegir, cal deixar-lo reposar un temps i madurar-lo… però més endavant cal tornar a agafar el llibre i donar-li una segona i una tercera lectura. Segur que es treurà algun nou aspecte.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en l'espai de cinema us recomanem "El laberinto del fauno", el conte dramàtic de Guillermo del Toro.
El laberinto del fauno ens situa a l'any 1944, cinquè any de pau, i explica l'apassionant viatge d'Ofelia (Ivana Baquero), una nena de 13 anys que al costat de la seva mare, Carmen (Ariadna Gil), convalescent a causa d'un avançat estat de gestació, es trasllada fins a un petit poble en el qual es troba destacat Vidal (Sergi López), un cruel capità de l'exèrcit franquista, nou marit de Carmen i pel qual Ofelia no sent cap afecte. La missió de Vidal és eliminar els últims vestigis de la resistència republicana, amagada a les muntanyes de la zona. També allà hi ha el molí on Vidal té el seu centre d'operacions; allà els esperen Mercedes (Maribel Verdú), una jove que està a càrrec dels altres membres del servei, i el doctor (Álex Angulo), que es farà càrrec del delicat estat de salut de Carmen. Una nit Ofelia descobreix les ruïnes d'un laberint on es troba amb un faune (Doug Jones), una estranya criatura que li fa una increïble revelació.
Memòria històrica és alguna cosa més que una simple expressió. És el fet de comprendre que la història no neix amb nosaltres sinó que nosaltres som els que hem d’escriure un capítol a través de la nostra vida. Les persones som les protagonistes dels esdeveniments que passen en el nostre país, en els nostres pobles i en les nostres vides. I hi ha moments en els que, per obligació o per necessitat, ens veiem submergits en episodis de representació col·lectiva. Una part d’aquesta memòria històrica es va escriure durant la primavera de 1936 quan a l’Estat Espanyol, per restablir l’ordre constitucional de la segona república, centenars de milers d’espanyols, de catalans, de bascos, d’asturians i de persones de molts altres territoris, van alçar les armes contra el cop del General Franco. Aquest va estar un episodi que va acabar tres anys més tard, amb l’exili de desenes de milers de persones a França o a Mèxic d’una banda i, per l’altre, amb desenes de milers de persones que van estar assassinades vilment i enterrades en fosses comuns dins i fora de les nostres fronteres per hereus del franquisme. Uns hereus que, encara ara, segueixen sense cap tipus de judici mentre busquem causes de justícia universal a Xile, Argentina o Palestina. Causes que s’han de seguir, però sense oblidar que alguns dels que van firmar causes de mort a l’estat espanyol, segueixen vius i, pertant, s’haurien d’encausar per delictes de lesa humanitat. La Memòria Històrica, lluny del que alguns ens volen fer creure, no només s’ha de situar en el passat. En el present escrivim la història del demà perquè en el futur ningú ens l’hagi de recuperar. Benvinguts a ‘Rebel·lió a les ones’!
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
En l'espai literàri avui us presentem "L'alquimista" de Paolo Coelho.
Aquest és un llibre difícil d’explicar. És el relat del viatge que fa Santiago, des d’Andalusia on era un pastor d’un ramat d’ovelles, endinsant-se al desert, camí de les Piràmides, tot cercant un tresor. Però és molt més que una simple història d’un viatge. L’autor, amb un llenguatge molt planer, construeix una explicació sobre les interioritats de les persones, els nostres somnis i la vida al món: “quan una persona desitja una cosa, tot l’univers conspira perquè pugui realitzar el seu somni”. Per a aconseguir-ho, n’hi ha prou amb deixar-se guiar per l’aprenentatge més difícil: aprendre a escoltar, ja que la resposta està en la nostra pròpia llegenda personal. La lectura del llibre és fàcil, però com diu un dels protagonistes: “tot el que passa una vegada és possible que no torni a succeir, però allò que passa dues vegades ben segur que tornarà a passar una tercera vegada”. És a dir, el llibre conforme el vas llegint cada vegada es fa més i més interessant, però la sensació que m’ha deixat es que no n’hi ha prou amb llegir-lo únicament una vegada. Un cop acabat de llegir, cal deixar-lo reposar un temps i madurar-lo… però més endavant cal tornar a agafar el llibre i donar-li una segona i una tercera lectura. Segur que es treurà algun nou aspecte.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en l'espai de cinema us recomanem "El laberinto del fauno", el conte dramàtic de Guillermo del Toro.
El laberinto del fauno ens situa a l'any 1944, cinquè any de pau, i explica l'apassionant viatge d'Ofelia (Ivana Baquero), una nena de 13 anys que al costat de la seva mare, Carmen (Ariadna Gil), convalescent a causa d'un avançat estat de gestació, es trasllada fins a un petit poble en el qual es troba destacat Vidal (Sergi López), un cruel capità de l'exèrcit franquista, nou marit de Carmen i pel qual Ofelia no sent cap afecte. La missió de Vidal és eliminar els últims vestigis de la resistència republicana, amagada a les muntanyes de la zona. També allà hi ha el molí on Vidal té el seu centre d'operacions; allà els esperen Mercedes (Maribel Verdú), una jove que està a càrrec dels altres membres del servei, i el doctor (Álex Angulo), que es farà càrrec del delicat estat de salut de Carmen. Una nit Ofelia descobreix les ruïnes d'un laberint on es troba amb un faune (Doug Jones), una estranya criatura que li fa una increïble revelació.
Rebel.lió a les ones 22.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 22 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i un especial de recomanacions literàries en motiu del dia de Sant Jordi. Per aquest motiu la música que sona durant el programa està cantada íntegrament en català.
Proper programa: dimecres 29 d'abril.
Proper programa: dimecres 29 d'abril.
Continguts del programa del dia 22 d'abril
EDITORIAL
Sens dubte la literatura ens ha servit des de sempre per somniar, per viure altres vides, per aprendre, per compartir il.lusions i, sobre tot, per desenvolupar l’imaginació i l’intelecte. Catalunya ho pogut presumir de riquesa cultural i, en concret Vic, una ciutat de no més de 50 mil habitants, de tenir una de les llibreries més boniques i riques en continguts del païs. Entrar a La Tralla és com entrar en un espai on les parets i les seves estantaries ens conviden a endinsar-nos en un mon de lletres que formen una sinfonia al gust del visitant. Arriba Sant Jordi, el nostre Sant Jordi. Roses i llibres ompliran els carrers de Catalunya i, perquè no, segur que cau més d’una reconciliació o declaració d’amor.
Però la literatura, com ja hem apuntat abans, no només ha inspirat amor o passió. Moltes obres han servit per deixar constància d’injustícies, d’abusos i, també, per donar veu a aquells que els han patit. Avui a ‘Rebel.lió a les ones’ dedicarem un especial a parlar de determinats llibres que creiem que són necessaris a qualsevol biblioteca de qualsevol païs.
RECOMANACIONS LITERÀRIES
Demà, dia 23 d'abril, a banda de la celebració de la diada de Sant Jordi a Catalunya, a tot el mon es celebra el Dia del Llibre, amb el que es preten fomentar la lectura. La lectura de qualsevol llibre és bona però hi ha llibres que una vegada llegits sents que alguna cosa ha canviat dins teu; t'obren els ulls a una realitat que fins el moment havies mirat sense veure. José Saramago ho explica així: "Todos solemos relacionar la ceguera con la oscuridad, con la tiniebla. Pero la ceguera 'negra' es rarísima. Hay, tambien, una ceguera 'mental', que permite ver pero no sabe qué está viendo, no reconoce lo que ve".
Buscant per internet hem trobat un espai de llibres contra aquesta ceguesa de la que parla Saramago: un espai amb llibres que t'obren els ulls a una realitat diferent, a un mon diferent. Són llances de paper, encisos d'infància o adolescència, misteris que ens acosten a experiències desconegudes, relats polèmics, històries combatives, testimonis que et deixen un nus a la gola o paràgrafs que fan somriure; literatura relatant la realitat o contes fantàstics que xarboten les nostres idees... En definitiva, noveles o contes que transformen idees, que fan replantejar-te el posicionament sobre alguna realitat o que el motiven a actuar.
-'Ensayo sobre la ceguera' de José Saramago. Un home aturat davant d’un semàfor en vermell es queda cec. És el primer cas d’una ‘ceguera blanca’ que s’escampa de manera fulminant. Internats en quarantena o perduts en la ciutat, els cecs hauran d’enfrontar-se amb la voluntat de sobreviure a qualsevol preu. Aquest és un assaig sobre la ceguesa; és la ficció d’un autor que ens alerta sobre la responsabilitat de tenir ulls quan altres els perden. José Saramago traça una imatge del temps en que vivim que atemoritza i commou. En aquest llibre s’hi creuen literatura i sabiduria. Saramago ens obliga a parar, tancar els ulls i veure-hi. La novel•la també reflexiona sobra l’ètica de l’amor i la solidaritat.
-‘La por a la llibertat’ d’Eric Fromm. Aquest llibre l’autor intenta explicar els aspectes de la crisi contemporània de la civilització occidental relacionats amb la llibertat de l’home. Una crisi amb diferents manifestacions; de les que Fromm en destaca dues per analitzar-les: la seva expressió política (el feixisme) i la seva expresió sociocultural (la creixent estandardització dels individus en les societats avançades). Les dues manifestacions de la crisi no són més que formes col.lectives d’evadir la llibertat. L’anàlisi de Fromm va dirigit precisament a esclarir aquesta paradoxa a través d’un examen sobre el significat de la llibertat per l’home modern i dels seus intents d’escapar-ne.
-'Patas arriba. La escuela del mundo al revés', de Eduardo Galeano. Fa 130 anys, després de visitar el país de les meravelles, l’Alícia es va posar dins un mirall per descobrir el mon al revés. Si l’Alícia renaixés avui en dia, no necessitaria travessar cap mirall, només hauria de mirar per la finestra. Algú està rient molt fort i no sóm la majoria de mortals, encara que tant espai mediàtic ens faci pensar el contrari. Sentiments d'incredulitat i enuig, després del cinisme és l'estratègia de Galeano contra la irracionalitat burlesca i descarada.
-‘Las venas abiertas de América Latina’, d’Eduardo Galeano. Aquest llibre és absolutament imprescindible per tots els interessats en Amèrica Llatina. Un gran escriptor i una gran obra, que avui sembla ser més actual i necessaria que quan va aparèixer. Aquest llibre et relata de la conquesta de la regió llatinoamericana, d'una banda per part de la religió i les corones i, de l'altra, per part de les grans potències fan enamorar-te d'aquest gran continent. Et canvia la visió dels pobles aborígens, et descobreix detalls de la seva cultura i de les dictadures que Amèrica Llatina va patir als anys 70.
-‘El amor en los tiempos del cólera’ de García Marquez. Sobreviure a un mateix és de per si una feina que implica tranquilitat, serietat i força. Però quan es comparteix la vida amb algú més, la feina es complica, ara ploren dos, riuen dos, es jutja a dos, es somnia a dos... De l’impresió d’estar compartint més que una idea amb aquesta persona, neix una il.lusió i quan neix una il.lusió es comença a sentir amor. Però quan la xispa s’acaba, quan la rutina és el pa de cada dia, es perd un tros de vida i els millors moments passen a ser enemics eterns de la raó. El amor en tiempos del còlera és un més dels secrets universals que s’amaguen en l’enciclopèdia de la vida. En aquesta novel.la, descobrim com els sentiments poden perdurar per damunt de tantes coses que la raó ens nega. I això dona forces per afrontar la vida d'una manera més oberta, sense por de que el que avui no pot ser mai pugui arribar, sabent que si vols de veritat alguna cosa l'univers conspira per fer-ho realitat.
-'Helado y patatas fritas. Una denuncia de la explotacion sexual de los niños’, de Hernán Rodrigo Zin. El llibre relata la situació viscuda per l’autor a Cambodja, quant se n’adona que nens del carrer i alguns que viuen en cases d’acollida que ell va fundar, són víctimes d’abusos sexuals. Juntament amb dos membres de la seva organització inicien una investigació sobre tres casos reals i aconsegueixen jutjar als pederastes. Però això és la punta de l’iceberg d’una situació consentida per les autoritats permissives perquè saben que és reclam turístic. Amb una gran delicadesa, però també amb realisme, coneixem testimonis d’alguns dels pederastes i dels nens que viuen amb por, però també amb gran innocència, com aquests homes s’apropen a ells i els converteixen en objecte de les seves fantasies.
-‘Los nuevos amos del mundo’ de Jean Ziegler. En el món en que vivim, cada 7 segons mor de gana un nen menor de 10 anys. La majoria de les vegades és victima d’un únic amo: els nous amos del mon. Aquests nous amos, que busquen sense contemplacions el benefici econòmic, són els senyors del capital financer globalitzat. Però, qui son realment? D’on surt el seu poder? Com se’ls pot combatre? En el nou mercat globalitzat, els banquers, els alts executius de les multinacionals i els especuladors borsàtils són depredadors que acumulen diners, destrueixen la força política dels estats i devasten la naturalesa i als éssers humans. Ziegler mostra el seus veritables rostres, analitza els seus discursos i denuncia els seus mètodes en aquest llibre; un llibre molt il•lustratiu de les causes de la pobresa a nivell mundial i els que manen per damunt, fent-se rics a uns límits escandalosos.
-‘Ébano’ de Ryszard Kapuscinski. Kapuscinski és considerat per molts, un dels millors reporters del segle. En aquest llibre es submergeix en el continent Africà donant una visió molt diferent a la que donen els mitjans de comunicació; allunyada d’estereotips. Viu en cases dels mes pobres que estan plenes de cuques, corre perill de mort a mans d’un guerriller... però tot i això no perd la seva mirada lúcida i la seva veu de gran narrador per endinsar-nos en una complexa realitat de l’Àfrica, amb les guerres, misèria i injustícia que travessen la seva història i taquen el seu present. És un llibre que et fa viure les situacions i que, a més, et fa pensar sobre tot el que tenim i malgastem.
Sens dubte la literatura ens ha servit des de sempre per somniar, per viure altres vides, per aprendre, per compartir il.lusions i, sobre tot, per desenvolupar l’imaginació i l’intelecte. Catalunya ho pogut presumir de riquesa cultural i, en concret Vic, una ciutat de no més de 50 mil habitants, de tenir una de les llibreries més boniques i riques en continguts del païs. Entrar a La Tralla és com entrar en un espai on les parets i les seves estantaries ens conviden a endinsar-nos en un mon de lletres que formen una sinfonia al gust del visitant. Arriba Sant Jordi, el nostre Sant Jordi. Roses i llibres ompliran els carrers de Catalunya i, perquè no, segur que cau més d’una reconciliació o declaració d’amor.
Però la literatura, com ja hem apuntat abans, no només ha inspirat amor o passió. Moltes obres han servit per deixar constància d’injustícies, d’abusos i, també, per donar veu a aquells que els han patit. Avui a ‘Rebel.lió a les ones’ dedicarem un especial a parlar de determinats llibres que creiem que són necessaris a qualsevol biblioteca de qualsevol païs.
RECOMANACIONS LITERÀRIES
Demà, dia 23 d'abril, a banda de la celebració de la diada de Sant Jordi a Catalunya, a tot el mon es celebra el Dia del Llibre, amb el que es preten fomentar la lectura. La lectura de qualsevol llibre és bona però hi ha llibres que una vegada llegits sents que alguna cosa ha canviat dins teu; t'obren els ulls a una realitat que fins el moment havies mirat sense veure. José Saramago ho explica així: "Todos solemos relacionar la ceguera con la oscuridad, con la tiniebla. Pero la ceguera 'negra' es rarísima. Hay, tambien, una ceguera 'mental', que permite ver pero no sabe qué está viendo, no reconoce lo que ve".
Buscant per internet hem trobat un espai de llibres contra aquesta ceguesa de la que parla Saramago: un espai amb llibres que t'obren els ulls a una realitat diferent, a un mon diferent. Són llances de paper, encisos d'infància o adolescència, misteris que ens acosten a experiències desconegudes, relats polèmics, històries combatives, testimonis que et deixen un nus a la gola o paràgrafs que fan somriure; literatura relatant la realitat o contes fantàstics que xarboten les nostres idees... En definitiva, noveles o contes que transformen idees, que fan replantejar-te el posicionament sobre alguna realitat o que el motiven a actuar.
-'Ensayo sobre la ceguera' de José Saramago. Un home aturat davant d’un semàfor en vermell es queda cec. És el primer cas d’una ‘ceguera blanca’ que s’escampa de manera fulminant. Internats en quarantena o perduts en la ciutat, els cecs hauran d’enfrontar-se amb la voluntat de sobreviure a qualsevol preu. Aquest és un assaig sobre la ceguesa; és la ficció d’un autor que ens alerta sobre la responsabilitat de tenir ulls quan altres els perden. José Saramago traça una imatge del temps en que vivim que atemoritza i commou. En aquest llibre s’hi creuen literatura i sabiduria. Saramago ens obliga a parar, tancar els ulls i veure-hi. La novel•la també reflexiona sobra l’ètica de l’amor i la solidaritat.
-‘La por a la llibertat’ d’Eric Fromm. Aquest llibre l’autor intenta explicar els aspectes de la crisi contemporània de la civilització occidental relacionats amb la llibertat de l’home. Una crisi amb diferents manifestacions; de les que Fromm en destaca dues per analitzar-les: la seva expressió política (el feixisme) i la seva expresió sociocultural (la creixent estandardització dels individus en les societats avançades). Les dues manifestacions de la crisi no són més que formes col.lectives d’evadir la llibertat. L’anàlisi de Fromm va dirigit precisament a esclarir aquesta paradoxa a través d’un examen sobre el significat de la llibertat per l’home modern i dels seus intents d’escapar-ne.
-'Patas arriba. La escuela del mundo al revés', de Eduardo Galeano. Fa 130 anys, després de visitar el país de les meravelles, l’Alícia es va posar dins un mirall per descobrir el mon al revés. Si l’Alícia renaixés avui en dia, no necessitaria travessar cap mirall, només hauria de mirar per la finestra. Algú està rient molt fort i no sóm la majoria de mortals, encara que tant espai mediàtic ens faci pensar el contrari. Sentiments d'incredulitat i enuig, després del cinisme és l'estratègia de Galeano contra la irracionalitat burlesca i descarada.
-‘Las venas abiertas de América Latina’, d’Eduardo Galeano. Aquest llibre és absolutament imprescindible per tots els interessats en Amèrica Llatina. Un gran escriptor i una gran obra, que avui sembla ser més actual i necessaria que quan va aparèixer. Aquest llibre et relata de la conquesta de la regió llatinoamericana, d'una banda per part de la religió i les corones i, de l'altra, per part de les grans potències fan enamorar-te d'aquest gran continent. Et canvia la visió dels pobles aborígens, et descobreix detalls de la seva cultura i de les dictadures que Amèrica Llatina va patir als anys 70.
-‘El amor en los tiempos del cólera’ de García Marquez. Sobreviure a un mateix és de per si una feina que implica tranquilitat, serietat i força. Però quan es comparteix la vida amb algú més, la feina es complica, ara ploren dos, riuen dos, es jutja a dos, es somnia a dos... De l’impresió d’estar compartint més que una idea amb aquesta persona, neix una il.lusió i quan neix una il.lusió es comença a sentir amor. Però quan la xispa s’acaba, quan la rutina és el pa de cada dia, es perd un tros de vida i els millors moments passen a ser enemics eterns de la raó. El amor en tiempos del còlera és un més dels secrets universals que s’amaguen en l’enciclopèdia de la vida. En aquesta novel.la, descobrim com els sentiments poden perdurar per damunt de tantes coses que la raó ens nega. I això dona forces per afrontar la vida d'una manera més oberta, sense por de que el que avui no pot ser mai pugui arribar, sabent que si vols de veritat alguna cosa l'univers conspira per fer-ho realitat.
-'Helado y patatas fritas. Una denuncia de la explotacion sexual de los niños’, de Hernán Rodrigo Zin. El llibre relata la situació viscuda per l’autor a Cambodja, quant se n’adona que nens del carrer i alguns que viuen en cases d’acollida que ell va fundar, són víctimes d’abusos sexuals. Juntament amb dos membres de la seva organització inicien una investigació sobre tres casos reals i aconsegueixen jutjar als pederastes. Però això és la punta de l’iceberg d’una situació consentida per les autoritats permissives perquè saben que és reclam turístic. Amb una gran delicadesa, però també amb realisme, coneixem testimonis d’alguns dels pederastes i dels nens que viuen amb por, però també amb gran innocència, com aquests homes s’apropen a ells i els converteixen en objecte de les seves fantasies.
-‘Los nuevos amos del mundo’ de Jean Ziegler. En el món en que vivim, cada 7 segons mor de gana un nen menor de 10 anys. La majoria de les vegades és victima d’un únic amo: els nous amos del mon. Aquests nous amos, que busquen sense contemplacions el benefici econòmic, són els senyors del capital financer globalitzat. Però, qui son realment? D’on surt el seu poder? Com se’ls pot combatre? En el nou mercat globalitzat, els banquers, els alts executius de les multinacionals i els especuladors borsàtils són depredadors que acumulen diners, destrueixen la força política dels estats i devasten la naturalesa i als éssers humans. Ziegler mostra el seus veritables rostres, analitza els seus discursos i denuncia els seus mètodes en aquest llibre; un llibre molt il•lustratiu de les causes de la pobresa a nivell mundial i els que manen per damunt, fent-se rics a uns límits escandalosos.
-‘Ébano’ de Ryszard Kapuscinski. Kapuscinski és considerat per molts, un dels millors reporters del segle. En aquest llibre es submergeix en el continent Africà donant una visió molt diferent a la que donen els mitjans de comunicació; allunyada d’estereotips. Viu en cases dels mes pobres que estan plenes de cuques, corre perill de mort a mans d’un guerriller... però tot i això no perd la seva mirada lúcida i la seva veu de gran narrador per endinsar-nos en una complexa realitat de l’Àfrica, amb les guerres, misèria i injustícia que travessen la seva història i taquen el seu present. És un llibre que et fa viure les situacions i que, a més, et fa pensar sobre tot el que tenim i malgastem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
