Proper programa: dimecres 1 d'abril.
26 de març 2009
Rebel.lió a les ones 25.03.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 25 de març de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Georgina, una alumna de la UB que el dimecres de la setmana passada va patir agressions per part dels Mossos d'Esquadra en la manifestació de Barcelona, ens explica el que ella va viure i com han actuat ella i altres estudiants després.
Proper programa: dimecres 1 d'abril.
Proper programa: dimecres 1 d'abril.
Etiquetes de comentaris:
agressions,
entrevista,
estudiants,
manifestació,
mossos,
programa,
Ràdio Taradell
Continguts del programa del dia 25 de març
EDITORIAL: PROU AGRESSIONS!
La policia mai més ha d’actuar d’una manera tant brutal; no ha d’actuar com va fer dimecres de la setmana passada a Barcelona. Ciutadans som tots, els dissidents i els conformistes.
Davant dels esdeveniments ocorreguts en la manifestació d’estudiants del passat 18 de Març, des d’aquí només podem mostrar el nostre rebuig. Estem sorpresos i sentim vergonya. Ens solidaritzem amb els estudiants, periodistes i vianants afectats per les càrregues policials. Estem sorpresos per la contundència desmesurada i injustificada contra els estudiants, vianants i periodistes i sentim vergonya perquè en el segle que vivim, on la paraula democràcia impregna cada racó dels nostres actes, aquest tipus de comportaments s’acosten més al terrorisme que a l’Estat de Dret.
Les protestes generades per aquesta actuació, sembla que han posat al punt de mira al conseller Saura i al director general de la policia. I nosaltres ens preguntem si després de la instal•lació de càmeres a les comissaries, si després de les condemnes a diversos mossos per tortures en dependències policials, si després del rígid control que tot Estat de Dret ha de tenir perquè es compleixin les lleis... No hi haurà algú intentant recuperar la impunitat dins dels cossos de seguretat catalans? I per això s’ha provocat aquesta actuació desmesurada sabent que les crítiques costarien algun cap polític?
Sens dubte, algun cap ha de rodar per aquest abús desmesurat que, tot i no voler senyalar a ningú, creiem que tan el cap de la policia com el rector de la Universitat de Barcelona, qui va sol•licitar l’intervenció, haurien d’estar en les primeres posicions de la llista.
Hem de destacar que en els fòrums de la policia autonòmica s’hi poden llegir burles i insults als milers de persones que es manifestaven a la defensa dels seus drets. Si aquesta és la policia que ens ha de protegir, ens sentim desemparats. És per això que demanem una neteja de pseudofeixistes que integren aquests cossos i disfruten amb actes com els del passat dimecres, actes que han indignat a la majoria dels ciutadans.
Des d’aquí, animem a participar a la pròxima manifestació convocada per demà dijous, contra la brutalitat policial a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no s’han de tornar a repetir mai més.
IMAGINÀRIA
- Les universitats, liderades per les assamblees d’estudiants, decideixen expulsar de les seves instal.lacions als consells rectors, empreses i altres càrrecs no representatius del sentiment popular.
Tras varios meses de huelgas y batallas campales por diferentes ciudades del Estado español entre estudiantes y fuerzas del orden público, los estudiantes se han hecho con el mando de los centros educativos. Las Asambleas de Estudiantes, estructuradas en comisiones, han comenzado a explorar los nuevos campos educativos así como nuevas metodologías adecuadas a las necesidades de los alumnos a exigencia de la voluntad popular. Tras dimitir los rectores y políticos implicados en la brutal represión de los estudiantes, han enviado una carta a los medios de comunicación pidiendo disculpas por su mala gestión de la crisis denominada Bolonia.
- El F.C.Barcelona va guanyar a l’Atlètic de Bilbao a la final de la copa del Rei i la plantilla va decidir no recollir la copa de mans de sa majestat el Rei.
En un acto sin precedentes, la plantilla del F.C. Barcelona renuncio a la copa una vez ganado el partido en un acto de sedición a la corona reivindicando posteriormente en sus camisetas el derecho a la autodeterminación frente a las cientos de cámaras de TV de todo el mundo. Los jugadores del Atletic de Bilbao han aplaudido esta acción y tras quitarse sus indumentarias reglamentarias han aparecido con camisetas con la leyenda “Por la libertad de decidir, por el derecho a la autodeterminación” en lo que ha parecido una acción coordinada de las dos plantillas. Su majestad, atónito, ha abandonado el palco acompañado de los respectivos presidentes sonrojados ante esta acción espontanea de los jugadores.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Trece Rosas Rojas: La historia más conmovedora de la guerra civil” de Carlos Fonseca. Editorial Temas de Hoy, 2004.
Trece chicas, siete de ellas menores de edad, murieron fusiladas la madrugada del 5 de agosto de 1939 contra las tapias del Cementerio del Este de Madrid. Su delito: ser rojas.
Tras dos años de ardua investigación, Carlos Fonseca recupera un episodio que permanecía en la memoria colectiva de quienes perdieron la guerra civil. No hay ficción. Los archivos militares, los penitenciarios, los del Partido Comunista y sobre todo las voces de quienes vivieron estos trágicos sucesos trasladan al lector al Madrid de la postguerra, una ciudad víctima del odio y la revancha de los vencedores.
La brutal represión franquista y un enigmático crimen condujeron a aquellas jóvenes idealistas a la muerte. Este testimonio es la mejor forma de evitar el olvido.
Desde Revelio a les Ones hacemos un homenaje a estas trece rosas y otras muchas de las cuales no sabemos sus nombres.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Diamantes de Sangre" (Blood diamond)
Edward Zwick, 2006.
El film té com a teló de fons el caos i la guerra civil en què es va veure embolicada Sierra Leona en la dècada dels 90, és la història de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un ex-mercenari de Zimbabwe, i de Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de l’ètnia mende. Ambdós són africans, però les seves històries i les seves circumstàncies són completament diferents fins que les seves destinacions coincideixen en una recerca comuna per a recuperar un rar diamant rosa, el tipus de pedra que pot transformar una vida…o acabar amb ella. Solomon, que ha estat separat de la seva família i obligat a treballar en els jaciments de diamants, troba l’extraordinària gema i l’amaga amb gran risc, sabent que, si li descobreixen, el mataran a l’instant. Però també sap que el diamant no només li podria proporcionar els mitjans per a salvar a la seva esposa i a les seves filles d’una vida com refugiades, sinó també a rescatar al seu fill, Dia, d’una destinació encara pitjor com a nen soldat. Archer, que s’ha guanyat la vida intercanviant diamants per armes, s’assabenta de l’existència de la pedra amagada de Solomon mentre es troba a la presó per contraban. Sap que un diamant d’aquest tipus és una troballa que només succeïx una vegada en la vida, suficientment valuós com per a permetre-li sortir d’Àfrica i allunyar-se del cicle de violència i corrupció en el qual ha participat de bon grat. Apareix Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una idealista periodista nord-americana que està a Sierra Leona per a esbrinar la veritat que s’amaga després dels diamants il·legals, posant al descobert la complicitat dels líders de la indústria diamantífera, que han avantposat els beneficis sobre els principis. Maddy busca a Archer com a font per al seu article, però aviat s’adona que ell la necessita encara més. Amb l’ajuda de Maddy, Archer i Solomon s’embarquen en un perillós viatge a través de territori rebel. Archer necessita que Solomon trobi i recuperi el valuós diamant rosa, però Solomon busca alguna cosa molt més preuat: el seu fill.
La policia mai més ha d’actuar d’una manera tant brutal; no ha d’actuar com va fer dimecres de la setmana passada a Barcelona. Ciutadans som tots, els dissidents i els conformistes.
Davant dels esdeveniments ocorreguts en la manifestació d’estudiants del passat 18 de Març, des d’aquí només podem mostrar el nostre rebuig. Estem sorpresos i sentim vergonya. Ens solidaritzem amb els estudiants, periodistes i vianants afectats per les càrregues policials. Estem sorpresos per la contundència desmesurada i injustificada contra els estudiants, vianants i periodistes i sentim vergonya perquè en el segle que vivim, on la paraula democràcia impregna cada racó dels nostres actes, aquest tipus de comportaments s’acosten més al terrorisme que a l’Estat de Dret.
Les protestes generades per aquesta actuació, sembla que han posat al punt de mira al conseller Saura i al director general de la policia. I nosaltres ens preguntem si després de la instal•lació de càmeres a les comissaries, si després de les condemnes a diversos mossos per tortures en dependències policials, si després del rígid control que tot Estat de Dret ha de tenir perquè es compleixin les lleis... No hi haurà algú intentant recuperar la impunitat dins dels cossos de seguretat catalans? I per això s’ha provocat aquesta actuació desmesurada sabent que les crítiques costarien algun cap polític?
Sens dubte, algun cap ha de rodar per aquest abús desmesurat que, tot i no voler senyalar a ningú, creiem que tan el cap de la policia com el rector de la Universitat de Barcelona, qui va sol•licitar l’intervenció, haurien d’estar en les primeres posicions de la llista.
Hem de destacar que en els fòrums de la policia autonòmica s’hi poden llegir burles i insults als milers de persones que es manifestaven a la defensa dels seus drets. Si aquesta és la policia que ens ha de protegir, ens sentim desemparats. És per això que demanem una neteja de pseudofeixistes que integren aquests cossos i disfruten amb actes com els del passat dimecres, actes que han indignat a la majoria dels ciutadans.
Des d’aquí, animem a participar a la pròxima manifestació convocada per demà dijous, contra la brutalitat policial a Barcelona. Aquest tipus d’actuacions no s’han de tornar a repetir mai més.
IMAGINÀRIA
- Les universitats, liderades per les assamblees d’estudiants, decideixen expulsar de les seves instal.lacions als consells rectors, empreses i altres càrrecs no representatius del sentiment popular.
Tras varios meses de huelgas y batallas campales por diferentes ciudades del Estado español entre estudiantes y fuerzas del orden público, los estudiantes se han hecho con el mando de los centros educativos. Las Asambleas de Estudiantes, estructuradas en comisiones, han comenzado a explorar los nuevos campos educativos así como nuevas metodologías adecuadas a las necesidades de los alumnos a exigencia de la voluntad popular. Tras dimitir los rectores y políticos implicados en la brutal represión de los estudiantes, han enviado una carta a los medios de comunicación pidiendo disculpas por su mala gestión de la crisis denominada Bolonia.
- El F.C.Barcelona va guanyar a l’Atlètic de Bilbao a la final de la copa del Rei i la plantilla va decidir no recollir la copa de mans de sa majestat el Rei.
En un acto sin precedentes, la plantilla del F.C. Barcelona renuncio a la copa una vez ganado el partido en un acto de sedición a la corona reivindicando posteriormente en sus camisetas el derecho a la autodeterminación frente a las cientos de cámaras de TV de todo el mundo. Los jugadores del Atletic de Bilbao han aplaudido esta acción y tras quitarse sus indumentarias reglamentarias han aparecido con camisetas con la leyenda “Por la libertad de decidir, por el derecho a la autodeterminación” en lo que ha parecido una acción coordinada de las dos plantillas. Su majestad, atónito, ha abandonado el palco acompañado de los respectivos presidentes sonrojados ante esta acción espontanea de los jugadores.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Trece Rosas Rojas: La historia más conmovedora de la guerra civil” de Carlos Fonseca. Editorial Temas de Hoy, 2004.
Trece chicas, siete de ellas menores de edad, murieron fusiladas la madrugada del 5 de agosto de 1939 contra las tapias del Cementerio del Este de Madrid. Su delito: ser rojas.
Tras dos años de ardua investigación, Carlos Fonseca recupera un episodio que permanecía en la memoria colectiva de quienes perdieron la guerra civil. No hay ficción. Los archivos militares, los penitenciarios, los del Partido Comunista y sobre todo las voces de quienes vivieron estos trágicos sucesos trasladan al lector al Madrid de la postguerra, una ciudad víctima del odio y la revancha de los vencedores.
La brutal represión franquista y un enigmático crimen condujeron a aquellas jóvenes idealistas a la muerte. Este testimonio es la mejor forma de evitar el olvido.
Desde Revelio a les Ones hacemos un homenaje a estas trece rosas y otras muchas de las cuales no sabemos sus nombres.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Diamantes de Sangre" (Blood diamond)
Edward Zwick, 2006.
El film té com a teló de fons el caos i la guerra civil en què es va veure embolicada Sierra Leona en la dècada dels 90, és la història de Danny Archer (Leonardo DiCaprio), un ex-mercenari de Zimbabwe, i de Solomon Vandy (Djimon Hounsou), un pescador de l’ètnia mende. Ambdós són africans, però les seves històries i les seves circumstàncies són completament diferents fins que les seves destinacions coincideixen en una recerca comuna per a recuperar un rar diamant rosa, el tipus de pedra que pot transformar una vida…o acabar amb ella. Solomon, que ha estat separat de la seva família i obligat a treballar en els jaciments de diamants, troba l’extraordinària gema i l’amaga amb gran risc, sabent que, si li descobreixen, el mataran a l’instant. Però també sap que el diamant no només li podria proporcionar els mitjans per a salvar a la seva esposa i a les seves filles d’una vida com refugiades, sinó també a rescatar al seu fill, Dia, d’una destinació encara pitjor com a nen soldat. Archer, que s’ha guanyat la vida intercanviant diamants per armes, s’assabenta de l’existència de la pedra amagada de Solomon mentre es troba a la presó per contraban. Sap que un diamant d’aquest tipus és una troballa que només succeïx una vegada en la vida, suficientment valuós com per a permetre-li sortir d’Àfrica i allunyar-se del cicle de violència i corrupció en el qual ha participat de bon grat. Apareix Maddy Bowen (Jennifer Connelly), una idealista periodista nord-americana que està a Sierra Leona per a esbrinar la veritat que s’amaga després dels diamants il·legals, posant al descobert la complicitat dels líders de la indústria diamantífera, que han avantposat els beneficis sobre els principis. Maddy busca a Archer com a font per al seu article, però aviat s’adona que ell la necessita encara més. Amb l’ajuda de Maddy, Archer i Solomon s’embarquen en un perillós viatge a través de territori rebel. Archer necessita que Solomon trobi i recuperi el valuós diamant rosa, però Solomon busca alguna cosa molt més preuat: el seu fill.
Etiquetes de comentaris:
agressions,
cinema,
estudiants,
literatura,
mossos,
recomanació
24 de març 2009
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 25 de març
El proper dimecres 25 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb una estudiant de la UB que, tot i no formar part del grup de manifestants contra el desallotjament de la UB, li va tocar el rebre en la brutal esbatussada dels Mossos d'Esquadra. Coneixarem de primera mà el que es va viure el passat dimecres pels carrers de Barcelona.
Vídeo on es mostren les agressions comeses pels Mossos d'Esquadra, el dimecres passat davant de la Universitat de Barcelona.
Vídeo on es mostren les agressions comeses pels Mossos d'Esquadra, el dimecres passat davant de la Universitat de Barcelona.
Etiquetes de comentaris:
agressions,
avançament,
programa
17 de març 2009
Rebel·lió a les ones 18.03.2009
Programa que s'emetrà per Ràdio Taradell demà, 18 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. AcabInteressant entrevista a Enric Duran. Programa gravat avui a les 18.00h de la tarda.
Proper programa: dimecres 25 de març.
Proper programa: dimecres 25 de març.
Etiquetes de comentaris:
Enric Duran,
entrevista,
programa
Continguts del programa del dia 18 de març
EDITORIAL: CRISI? QUINA CRISI?
Crisi, quina crisi? Els mitjans de comunicació, els partits polítics, els sindicats... tots parlen d’una crisi econòmica que ells, tots, han generat. Nosaltres preferim parlar de la crisi social que el capitalisme ve generant des del principi dels seus dies. Una crisi social que al llarg del segle XX ha deixat a les cunetes de mig món a milions de persones, una massa que representa dos terços de la població mundial. Mentre aquesta matança es produïa (i continua produint-se), aquí a l'Europa del capital hem gaudit d'anys de bonança, d'individualisme, de desorganització i sobretot d'una opulència sostinguda que ha provocat la degradació de la nostra espècie.
La crisi no és circumstancial. La crisi econòmica i social de caràcter estructural que estem patint, només pot aguditzar-se, com hem vist a Itàlia, on el feixisme pren forma a través de lleis com la que permet les patrulles ciutadanes a favor de la seguretat o les que Berlusconi ha promulgat per legalitzar les seves corrupteles.
Quan la societat no és organitzada, quan no és solidària, quan comparteix els criteris dels mitjans de comunicació... en definitiva, quan una societat acaba pensant com Matías Prats, és que la societat és fràgil i està en procés de desintegració.
Europa, EE.UU., Xina, Japó... tots són països en crisi, en altres temps referents del desenvolupament, parlen avui de la "refundació del Capitalisme". Nosaltres ens preguntem per què no parlen de la creació d'altres sistemes més humanitzats i que es distingeixin per la protecció global del planeta, altres sistemes que no especulin ni amb la sanitat ni amb els drets conquerits, altres sistemes que garanteixin el desenvolupament de l'ésser humà i la subsistència sostenible per a totes les espècies.
Desitgem abandonar el camí de la por amb el que ens educa el sistema capitalista. Desitgem ser educats en valors solidaris, cooperatius i no competitius, desitgem trencar amb el llast de la feina per la feina. Volem ser ciutadans lliures, iguals i útils dins d'un sistema que ens garanteixi les mateixes opcions i possibilitats que als que neixen a Sarrià o a La Moraleja.
Apostem per un nou sistema multipolar on els països del sud puguin enriquir-nos culturalment, on les Nacions Unides tinguin un paper respectat i preferencial davant del Fons Monetari i el Banc Mundial, un sistema on pel ser just i respectuós amb totes les creences faci del viatjar pel món un plaer en comptes d'un risc.
IMAGINÀRIA: Les notícies que ens agradaria explicar
- La Unió Europea prohibeix l’utilització de productes provinents de la matança de foques.
Debido a la presión de colectivos ecologistas, la Unión Europea pretender introducir una normativa comunitaria para el uso y comercialización de productos derivados de la matanza de focas y otro animales.
A parte de la implementación de esta nueva normativa, la Unión europea se plantea la financiación de santuarios para todos aquellos animales en peligro de extinción o de sufrir abusos por parte de los humanos vecinos.
- Les presons, tal com les coneixem avui en dia, deixaran d’exhistir abans de l’entrada al 2010.
Los famosos módulos FIES, aquellos módulos de aislamiento en los que los presos solo tienen una hora de patio y en completa soledad, están destinados a desaparecer.
Según ha comunicado hoy el Ministro del Interior Rubalcaba, se ha dado la orden a la directora de Instituciones Penitenciarias de comenzar a crear “módulos culturales” donde los presos puedan hacer sus propias creaciones empresariales y artísticas con el fin de que una vez establecidas, puedan reincorporarse a la sociedad en forma de cooperativas.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"La estética de la resistencia" per Peter Weiss. Editorial Hiru, Colección las otras voces, 1996.
Esta obra se encuentra entre la media docena de las obras maestras de la narrativa europea durante el siglo XX, lo que no es poco decir en una centuria en la que se han producido novelas como las de Joyce, Faulkner, Kafka o Proust. Aquí nos encontramos ante un gran fresco de la historia europea y de las esperanzas revolucionarias que han movilizado esta historia, día a día, en una situación en la que la revolución soviética y sus propósitos de revolución mundial eran una encarnación real de aquel "fantasma" que ya recorría el mundo cuando Marx y Engels escribieron el Manifiesto Comunista; y el nazismo, y la guerra española, y la II Guerra Mundial pusieron en incandescencia las conciencias de los pueblos. Peter Weiss nos dejó esta gran contribución literaria para la comprensión de un tiempo en el que las generaciones venideras tendrán que buscar las semillas de su propia situación. Magna obra desarrollada en tres partes, en más de mil páginas de una densidad extraordinaria. La gran novela de Weiss, la que escribió durante su última década de vida, la que terminó un año antes de su muerte, la que alternó con gestos inequívocos de libertad frente al aparato de dominio político e ideológico de los que se llamaron “países socialistas”, cuya redacción coincidió además con obras de tanto calado crítico como El nuevo proceso, es, así, un archivo para la memoria tanto como una proclama contra el conformismo. Peter Weiss en estado puro.
El autor ha dedicado el mejor monumento posible a los luchadores por la libertad. Su obra, en la medida de que siga siendo leída, será un homenaje a todos los camaradas oscuros. De aquella y de otras resistencias.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Gran Torino"
Clint Eastwood, 2008
Clint Eastwood dirigeix i protagonitza el drama Gran Torino, que marca el seu primer paper cinematogràfic des de la seva pel·lícula guanyadora d'un Oscar, Million Dollar Baby. Eastwood interpreta Walt Kowalski, un veterà de la Guerra de Corea inflexible i amb una voluntat de ferro que viu en un món en perpètua evolució, que es veu obligat pels seus veïns immigrants a enfrontar-se amb els seus antics prejudicis.
Crisi, quina crisi? Els mitjans de comunicació, els partits polítics, els sindicats... tots parlen d’una crisi econòmica que ells, tots, han generat. Nosaltres preferim parlar de la crisi social que el capitalisme ve generant des del principi dels seus dies. Una crisi social que al llarg del segle XX ha deixat a les cunetes de mig món a milions de persones, una massa que representa dos terços de la població mundial. Mentre aquesta matança es produïa (i continua produint-se), aquí a l'Europa del capital hem gaudit d'anys de bonança, d'individualisme, de desorganització i sobretot d'una opulència sostinguda que ha provocat la degradació de la nostra espècie.
La crisi no és circumstancial. La crisi econòmica i social de caràcter estructural que estem patint, només pot aguditzar-se, com hem vist a Itàlia, on el feixisme pren forma a través de lleis com la que permet les patrulles ciutadanes a favor de la seguretat o les que Berlusconi ha promulgat per legalitzar les seves corrupteles.
Quan la societat no és organitzada, quan no és solidària, quan comparteix els criteris dels mitjans de comunicació... en definitiva, quan una societat acaba pensant com Matías Prats, és que la societat és fràgil i està en procés de desintegració.
Europa, EE.UU., Xina, Japó... tots són països en crisi, en altres temps referents del desenvolupament, parlen avui de la "refundació del Capitalisme". Nosaltres ens preguntem per què no parlen de la creació d'altres sistemes més humanitzats i que es distingeixin per la protecció global del planeta, altres sistemes que no especulin ni amb la sanitat ni amb els drets conquerits, altres sistemes que garanteixin el desenvolupament de l'ésser humà i la subsistència sostenible per a totes les espècies.
Desitgem abandonar el camí de la por amb el que ens educa el sistema capitalista. Desitgem ser educats en valors solidaris, cooperatius i no competitius, desitgem trencar amb el llast de la feina per la feina. Volem ser ciutadans lliures, iguals i útils dins d'un sistema que ens garanteixi les mateixes opcions i possibilitats que als que neixen a Sarrià o a La Moraleja.
Apostem per un nou sistema multipolar on els països del sud puguin enriquir-nos culturalment, on les Nacions Unides tinguin un paper respectat i preferencial davant del Fons Monetari i el Banc Mundial, un sistema on pel ser just i respectuós amb totes les creences faci del viatjar pel món un plaer en comptes d'un risc.
IMAGINÀRIA: Les notícies que ens agradaria explicar
- La Unió Europea prohibeix l’utilització de productes provinents de la matança de foques.
Debido a la presión de colectivos ecologistas, la Unión Europea pretender introducir una normativa comunitaria para el uso y comercialización de productos derivados de la matanza de focas y otro animales.
A parte de la implementación de esta nueva normativa, la Unión europea se plantea la financiación de santuarios para todos aquellos animales en peligro de extinción o de sufrir abusos por parte de los humanos vecinos.
- Les presons, tal com les coneixem avui en dia, deixaran d’exhistir abans de l’entrada al 2010.
Los famosos módulos FIES, aquellos módulos de aislamiento en los que los presos solo tienen una hora de patio y en completa soledad, están destinados a desaparecer.
Según ha comunicado hoy el Ministro del Interior Rubalcaba, se ha dado la orden a la directora de Instituciones Penitenciarias de comenzar a crear “módulos culturales” donde los presos puedan hacer sus propias creaciones empresariales y artísticas con el fin de que una vez establecidas, puedan reincorporarse a la sociedad en forma de cooperativas.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"La estética de la resistencia" per Peter Weiss. Editorial Hiru, Colección las otras voces, 1996.
Esta obra se encuentra entre la media docena de las obras maestras de la narrativa europea durante el siglo XX, lo que no es poco decir en una centuria en la que se han producido novelas como las de Joyce, Faulkner, Kafka o Proust. Aquí nos encontramos ante un gran fresco de la historia europea y de las esperanzas revolucionarias que han movilizado esta historia, día a día, en una situación en la que la revolución soviética y sus propósitos de revolución mundial eran una encarnación real de aquel "fantasma" que ya recorría el mundo cuando Marx y Engels escribieron el Manifiesto Comunista; y el nazismo, y la guerra española, y la II Guerra Mundial pusieron en incandescencia las conciencias de los pueblos. Peter Weiss nos dejó esta gran contribución literaria para la comprensión de un tiempo en el que las generaciones venideras tendrán que buscar las semillas de su propia situación. Magna obra desarrollada en tres partes, en más de mil páginas de una densidad extraordinaria. La gran novela de Weiss, la que escribió durante su última década de vida, la que terminó un año antes de su muerte, la que alternó con gestos inequívocos de libertad frente al aparato de dominio político e ideológico de los que se llamaron “países socialistas”, cuya redacción coincidió además con obras de tanto calado crítico como El nuevo proceso, es, así, un archivo para la memoria tanto como una proclama contra el conformismo. Peter Weiss en estado puro.
El autor ha dedicado el mejor monumento posible a los luchadores por la libertad. Su obra, en la medida de que siga siendo leída, será un homenaje a todos los camaradas oscuros. De aquella y de otras resistencias.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"Gran Torino"
Clint Eastwood, 2008
Clint Eastwood dirigeix i protagonitza el drama Gran Torino, que marca el seu primer paper cinematogràfic des de la seva pel·lícula guanyadora d'un Oscar, Million Dollar Baby. Eastwood interpreta Walt Kowalski, un veterà de la Guerra de Corea inflexible i amb una voluntat de ferro que viu en un món en perpètua evolució, que es veu obligat pels seus veïns immigrants a enfrontar-se amb els seus antics prejudicis.
Etiquetes de comentaris:
Enric Duran,
ràdio,
Ràdio Taradell
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 18 de març
El proper dimecres 18 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb Enric Duran, l'activista que va expropiar 492 mil euros a 39 bancs i que ha tornat amb una nova publicació que marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.
Vídeo de la campanya "Podem viure sense capitalisme":
Vídeo de la campanya "Podem viure sense capitalisme":
Etiquetes de comentaris:
avançament,
Enric Duran,
programa,
Ràdio Taradell
12 de març 2009
Rebel·lió a les ones 11.03.2009
Programa emès per Ràdio Taradell l'11 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. Acabarem el programa amb una tertúlia sobre el polèmic projecte d'aeroport a Taradell que finalment no es farà.
Proper programa: dimecres 18 de març.
Proper programa: dimecres 18 de març.
11 de març 2009
Continguts del programa del dia 11 de març
Com cada setmana, aquí deixem el contingut d'alguns dels estpais que vareu poder escoltar al programa.
EDITORIAL: NO A L'AEROPORT!
No han passat ni dos anys des que vam saber que la línia de Molt Alta Tensió acabaria passant per Osona, trepitjant terme de Taradell, destrossant el Massís del Montseny i les Guilleries amb grans torres d’alta tensió. No han passat ni dos anys des que vam veure com la polèmica MAT acabava decidint-se que passaria per Osona. I ara ens ha tornat a pujar la tensió. Ara hem sabut per la premsa que a Taradell s’hi vol construir un aeroport corporatiu.
El que és imprescindible abans de planificar una infraestructura que modifica tant el territori com la qualitat de vida de els presones que hi viuen és tenir clar quin model de creixement es vol. Tant a nivell municipal com comarcal. Teniem entès que des de la legislatura anterior Taradell havia planificat un model de creixement raonable de la població, evitant la destrucció del medi ambient, i evitant la contaminació i la pèrdua de qualitat de vida dels ciutadans.
Mentre la comarca es proposa acollir l’aeroport corporatiu, els osonecs seguim tenint una línia de tren prehistòrica. En comptes d’invertir tants esforços i estudis en un projecte d’aeroport corporatiu, ¿per què no es pensa en aquelles persones que no tenen més remei que desplaçar-se cada dia a Barcelona o rodalies?. ¿Per què no s’inverteixen aquests esforços en planificar una doble via de tren? I ja que hi som, també ens podríem dedicar a pensar en una estació de mercaderies.
Des de ‘Rebel•lió a les ones’ diem No a l’aeroport. Ahir va ser la MAT, avui l’aeroport corporatiu... i mentrestant anem esperant què serà demà. Cal que ens pronunciem, que hi diguem la nostra abans que els altres decideixin per nosaltres. Si no som nosaltres qui diem NO a la MAT, NO a l’aeroport, no ho farà ningú. I el silenci és la millor arma per a què els dirigents facin el que volen amb total tranquilitat.
Ara que, potser serà millor llogar una avioneta per fer cap a Barcelona. Potser ens estalviarà el temps que perdem al tren...
IMAGINÀRIA: LES NOTICIES QUE ENS AGRADARIA PODER EXPLICAR
- El govern espanyol decideix posar càmeres de seguretat a totes les comiseries per evitar els maltractaments dels detinguts.
Después de los casos de abusos ocurridos en las diferentes comisarías de los Mossos en Catalunya, el ministro del interior Rubalcaba, ha dado la orden con carácter inmediato de colocar cámaras de video vigilancia en todas las estancias de las comisarías del país.
Las organizaciones de defensa de los derechos humanos junto con las diferentes plataformas contra la tortura y los abusos policiales, celebran esta iniciativa que permitirá controlar que los agentes cumplan con su cometido ofreciendo las plenas garantías a los detenidos.
- El govern d'Esperanza Aguirre a Madrid dimiteix en bloc pels casos de corrupció.
Debido a la presión social ejercida por las diferentes asociaciones y colectivos de Madrid por las sospechas de corrupción, el gobierno regional con su presidenta a la cabeza, ha ofrecido una rueda de prensa en la que anunciaban su dimisión en bloque.
En este día tan señalado, a las celebraciones por esta decisión se ha unido la Asociación de Victimas de 11-M que recoge el mayor número de víctimas de los atentados de Atocha y que durante la gestión de Esperanza Aguirre no recibieron ningún tipo de apoyo ni económico ni psicológico. Una gestora formada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Madrid se hará cargo de la gestión hasta la celebración de nuevas elecciones en plazo de no más de tres meses.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"En que mundo vivimos: conversaciones con Manuel Castells" per Mayte Pascual
Alianza Editorial, 2006
La obra de Manuel Castells marca un hito en la interpretación de las transformaciones contemporáneas y sin duda es una de las más influyentes tanto dentro de las ciencias sociales como en la sociedad en general. El presente libro, una serie de conversaciones que Manuel Castells mantiene con Mayte Pascual, agrupadas temáticamente en torno a los grandes temas que ocupan su obra, acerca sus teorías y opiniones a todos aquellos que deseen comprender en qué mundo vivimos: cómo influyen las nuevas tecnologías en el empleo, por qué la globalización provoca a la vez crecimiento y exclusión, de qué manera el cambio llega hasta el espacio y el tiempo de nuestras propias vidas, cómo la afirmación del multiculturalismo puede combatir el fundamentalismo, hasta qué punto los cambios de creencias y valores modifican la sociedad, por qué el escándalo mediático se convierte en el centro de la política, quién puede acabar con la explotación de los niños, de qué forma cambian nuestro entorno Internet y los nuevos sistemas de comunicación, por qué la innovación es el motor del espíritu del nuevo sistema….
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The visitor"
Estats Units, 2007
Director i guionista: Thomas McCarthy
Sinopsi: Walter Vale és un professor universitari de 62 anys que ha perdut la passió per ensenyar, escriure i, en definitiva, de viure. Quan la seva universitat l´envia a Nova York per assistir a una conferència descobreix que una jove parella immigrant s´ha instal·lat al seu apartament de Manhattan. Víctimes d´una estafa immobiliaria, Tarek, de nacionalitat siria, i Zainab, senegalesa, no tenen on anar. Walter prendrà una decisió que canviarà per sempre la seva vida, deixar que la parella es quedi amb ell.
+INFO: www.thevisitorfilm.com
EDITORIAL: NO A L'AEROPORT!
No han passat ni dos anys des que vam saber que la línia de Molt Alta Tensió acabaria passant per Osona, trepitjant terme de Taradell, destrossant el Massís del Montseny i les Guilleries amb grans torres d’alta tensió. No han passat ni dos anys des que vam veure com la polèmica MAT acabava decidint-se que passaria per Osona. I ara ens ha tornat a pujar la tensió. Ara hem sabut per la premsa que a Taradell s’hi vol construir un aeroport corporatiu.
El que és imprescindible abans de planificar una infraestructura que modifica tant el territori com la qualitat de vida de els presones que hi viuen és tenir clar quin model de creixement es vol. Tant a nivell municipal com comarcal. Teniem entès que des de la legislatura anterior Taradell havia planificat un model de creixement raonable de la població, evitant la destrucció del medi ambient, i evitant la contaminació i la pèrdua de qualitat de vida dels ciutadans.
Mentre la comarca es proposa acollir l’aeroport corporatiu, els osonecs seguim tenint una línia de tren prehistòrica. En comptes d’invertir tants esforços i estudis en un projecte d’aeroport corporatiu, ¿per què no es pensa en aquelles persones que no tenen més remei que desplaçar-se cada dia a Barcelona o rodalies?. ¿Per què no s’inverteixen aquests esforços en planificar una doble via de tren? I ja que hi som, també ens podríem dedicar a pensar en una estació de mercaderies.
Des de ‘Rebel•lió a les ones’ diem No a l’aeroport. Ahir va ser la MAT, avui l’aeroport corporatiu... i mentrestant anem esperant què serà demà. Cal que ens pronunciem, que hi diguem la nostra abans que els altres decideixin per nosaltres. Si no som nosaltres qui diem NO a la MAT, NO a l’aeroport, no ho farà ningú. I el silenci és la millor arma per a què els dirigents facin el que volen amb total tranquilitat.
Ara que, potser serà millor llogar una avioneta per fer cap a Barcelona. Potser ens estalviarà el temps que perdem al tren...
IMAGINÀRIA: LES NOTICIES QUE ENS AGRADARIA PODER EXPLICAR
- El govern espanyol decideix posar càmeres de seguretat a totes les comiseries per evitar els maltractaments dels detinguts.
Después de los casos de abusos ocurridos en las diferentes comisarías de los Mossos en Catalunya, el ministro del interior Rubalcaba, ha dado la orden con carácter inmediato de colocar cámaras de video vigilancia en todas las estancias de las comisarías del país.
Las organizaciones de defensa de los derechos humanos junto con las diferentes plataformas contra la tortura y los abusos policiales, celebran esta iniciativa que permitirá controlar que los agentes cumplan con su cometido ofreciendo las plenas garantías a los detenidos.
- El govern d'Esperanza Aguirre a Madrid dimiteix en bloc pels casos de corrupció.
Debido a la presión social ejercida por las diferentes asociaciones y colectivos de Madrid por las sospechas de corrupción, el gobierno regional con su presidenta a la cabeza, ha ofrecido una rueda de prensa en la que anunciaban su dimisión en bloque.
En este día tan señalado, a las celebraciones por esta decisión se ha unido la Asociación de Victimas de 11-M que recoge el mayor número de víctimas de los atentados de Atocha y que durante la gestión de Esperanza Aguirre no recibieron ningún tipo de apoyo ni económico ni psicológico. Una gestora formada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Madrid se hará cargo de la gestión hasta la celebración de nuevas elecciones en plazo de no más de tres meses.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
"En que mundo vivimos: conversaciones con Manuel Castells" per Mayte Pascual
Alianza Editorial, 2006
La obra de Manuel Castells marca un hito en la interpretación de las transformaciones contemporáneas y sin duda es una de las más influyentes tanto dentro de las ciencias sociales como en la sociedad en general. El presente libro, una serie de conversaciones que Manuel Castells mantiene con Mayte Pascual, agrupadas temáticamente en torno a los grandes temas que ocupan su obra, acerca sus teorías y opiniones a todos aquellos que deseen comprender en qué mundo vivimos: cómo influyen las nuevas tecnologías en el empleo, por qué la globalización provoca a la vez crecimiento y exclusión, de qué manera el cambio llega hasta el espacio y el tiempo de nuestras propias vidas, cómo la afirmación del multiculturalismo puede combatir el fundamentalismo, hasta qué punto los cambios de creencias y valores modifican la sociedad, por qué el escándalo mediático se convierte en el centro de la política, quién puede acabar con la explotación de los niños, de qué forma cambian nuestro entorno Internet y los nuevos sistemas de comunicación, por qué la innovación es el motor del espíritu del nuevo sistema….
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The visitor"
Estats Units, 2007
Director i guionista: Thomas McCarthy
Sinopsi: Walter Vale és un professor universitari de 62 anys que ha perdut la passió per ensenyar, escriure i, en definitiva, de viure. Quan la seva universitat l´envia a Nova York per assistir a una conferència descobreix que una jove parella immigrant s´ha instal·lat al seu apartament de Manhattan. Víctimes d´una estafa immobiliaria, Tarek, de nacionalitat siria, i Zainab, senegalesa, no tenen on anar. Walter prendrà una decisió que canviarà per sempre la seva vida, deixar que la parella es quedi amb ell.
+INFO: www.thevisitorfilm.com
Etiquetes de comentaris:
cinema,
editorial,
literatura,
recomanació
9 de març 2009
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 11 de març
Degut al debat generat a Taradell sobre la possible construcció d'un aeroport a la zona de Mont-rodon, el programa del proper dimecres tindrà una durada d'una hora i mitja ja que es farà una tertúlia per parlar-ne. Donarem raons en contra de l'aeroport a Taradell. En parlarem amb:
- Eudald Sentmartí, portaveu del grup de veïns afectats.
- Josep Ors, membre del GDT (Grup de Defensa del Ter).
- Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, que aposta per la remodel·lació de l'aeròdrom que ja hi ha a l'Anoia.
- Toni Casassas, portaveu del grup ERC de l'Ajuntament de Taradell.
Després de la tertúlia retransmetrem en directe la xerrada informativa de l'Ajuntament de Taradell sobre l'aeroport.
- Eudald Sentmartí, portaveu del grup de veïns afectats.
- Josep Ors, membre del GDT (Grup de Defensa del Ter).
- Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, que aposta per la remodel·lació de l'aeròdrom que ja hi ha a l'Anoia.
- Toni Casassas, portaveu del grup ERC de l'Ajuntament de Taradell.
Després de la tertúlia retransmetrem en directe la xerrada informativa de l'Ajuntament de Taradell sobre l'aeroport.
Propostes del programa del dia 04.03.09
PROPOSTA LITERÀRIA
'La gran guerra per la civilització. La conquesta de l'Orient Mitjà' de Robert Fisk
Editorial RBA, 2006
Experiències de guerra, experiències periodístiques de vint-i-vuit anys a primera línea de foc en l´etern conflicte de l´Orient Mitjà. Evocacions personals que demostren que els conflictes sempre han estat entre nosaltres. El gran reportatge periodístic de la zona.
PROPOSTA CINEMATOGRÀFICA
'Vals con Bashir' d'Ari Folman
Israel, 2008. Documental d'animació
Una nit en un bar, un amic li diu al director Ari que té malsons que van apareixent en els que el persegueixen 26 gossos. Cada nit el mateix nombre d'animals. Els dos homes dedueixen que té a veure amb una missió que van realitzar per l'exèrcit israelià durant la primera guerra contra el Líban a principis dels anys 80. Ari es sorpren al veure que no recorda res d'aquest període de la seva vida. Intrigat, decideix parlar amb antics companys que estan dispersats per tot el mon. Ha de saber la veritat d'aquell període i sobre ell mateix. Els records reapareixen a través d'imatges surrealistes...
+INFO aquí
'La gran guerra per la civilització. La conquesta de l'Orient Mitjà' de Robert Fisk
Editorial RBA, 2006
Experiències de guerra, experiències periodístiques de vint-i-vuit anys a primera línea de foc en l´etern conflicte de l´Orient Mitjà. Evocacions personals que demostren que els conflictes sempre han estat entre nosaltres. El gran reportatge periodístic de la zona.
PROPOSTA CINEMATOGRÀFICA
'Vals con Bashir' d'Ari Folman
Israel, 2008. Documental d'animació
Una nit en un bar, un amic li diu al director Ari que té malsons que van apareixent en els que el persegueixen 26 gossos. Cada nit el mateix nombre d'animals. Els dos homes dedueixen que té a veure amb una missió que van realitzar per l'exèrcit israelià durant la primera guerra contra el Líban a principis dels anys 80. Ari es sorpren al veure que no recorda res d'aquest període de la seva vida. Intrigat, decideix parlar amb antics companys que estan dispersats per tot el mon. Ha de saber la veritat d'aquell període i sobre ell mateix. Els records reapareixen a través d'imatges surrealistes...
+INFO aquí
Etiquetes de comentaris:
cinema,
literatura,
propostes
4 de març 2009
Rebel·lió a les ones 04.03.2009
Programa emès per Ràdio Taradell el 4 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, entrevista a Elisenda Romeu (membre de la Plataforma pel Dret a Decidir) sobre la manifestació sota el lema "10 mil a Brusel·les per l'autodeterminació" que es farà a Brusel·les aquest cap de setmana, una proposta literària i una de cinema social i un homenatge a les dones lluitadores. Proper programa: dimecres 11 de març.
Etiquetes de comentaris:
10mil,
Elisenda Romeu,
programa,
ràdio,
Ràdio Taradell,
Rebel·lió a les ones
1 de març 2009
Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 4 de març
El proper dimecres 4 de març hi haurà la primera edició del programa 'Rebel·lió a les Ones'. A més d'analitzar temes d'actualitat, parlarem amb Elisenda Romeu, membre de la Plataforma pel Dret a Decidir, que tres dies abans de la gran manifestació per l'autodeterminació a Brusel·les ens explicarà detalls d'última hora sobre aquesta iniciativa popular que reunirà a 10 mil catalans a Brusel·les el dia 7 de març.
Etiquetes de comentaris:
10mil,
autodeterminació,
Brusel·les,
Elisenda Romeu,
manifestació,
Plataforma pel Dret a Decidir
Subscriure's a:
Missatges (Atom)