Proper programa: dimecres 22 d'abril.
15 d’abr. 2009
Rebel.lió a les ones 15.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 15 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries i cinematogràfiques, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem als organitzadors de la 3a Gran Festa de la Cultura Popular que es celebra a Vic aquest cap de setmana.
Proper programa: dimecres 22 d'abril.
Proper programa: dimecres 22 d'abril.
Continguts del programa del 15 d'abril
EDITORIAL: Cultura popular vs. Cultura capitalista
Tothom sap que, al llarg de la història, els colonitzadors (indiferentment del seu origen), van utilitzar patrons culturals amb la finalitat d’homogeneïtzar les societats ocupades. Durant la segona meitat del mil·lenni passat, les religions van jugar un paper important. També ho va fer, el desenvolupament del capitalisme durant el segle XX, que va portar a la globalització, no només econòmica, sinó que també dels patrons culturals de l’imperi. Patrons culturals que anaven sometent a aquestes tradicions que formaven part d’una cultura autòctona: una cultura popular transmesa de generació a generació a forma d’herència. A més, quan aquestes cultures autòctones perduraven a aquesta homogeneïtzació dels hàbits i dels costums, a les potències de torn sempre els quedava la imposició a través de les vies més cruels i extremes de les seves formes de vida: la guerra.
Des de finals de la Segona Guerra Mundial, el terme “ciutadania europea” ha intentat acollir una cultura comú inexistent pel que fa a lo tradicional però homogènia pel que fa a la “capacitat de consum”. És la identitat que està intentant donar el capitalisme als més de 400 milions d’habitants del vell continent: una cultura global que no té res de tradicional, de riquesa i, molt menys, d’emocions o història. Avui en dia, la cultura és sinònim de bens de consum; tot lo oposat del que ha significat sempre el terme “cultura popular”: tradició, riquesa històrica, costums gastronòmiques, conservació del patrimoni, manteniment de les llengües dels pobles... En definitiva, podríem definir el terme “cultura popular” como a un conjunt de manifestacions col·lectives tenint la història dels pobles com a fil conductor comú.
En els casos de Catalunya o Euskal Herria, és cert que la cultura popular està molt arrelada i ha aguantat bé la pressió de l’estat espanyol o el francès als dos costats dels Pirineus. Però, depenent dels governes de torn que gestionen aquests països, la cultura popular es veu més o menys agredida. És el cas de la Korrika (la carrera a favor de l’Euskera que es celebra en els territoris del País Basc) que, pel que hem vist aquest any amb el nou govern del PSOE i del PP, veurà disminuït el seu recolzament des del Govern Basc. A Catalunya, a banda del recolzament a la llengua, que és més que remarcable, existeix un moviment de militància quotidiana que fan somniar, des de lo visible, amb lo invisible; un ressorgir de la cultura autòctona que faci que les ambaixades del Sr. Carod-Rovira siguin un simple homenatge al ridícul dels seus dirigents.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Líbano, desde dentro”, cronica de un viaje a un país desecho. Noam Chomsky i associats. Editorial Hacer, 2008.
Avui us recomanem “Líbano, desde dentro”, crònica de un viage a un país desecho. Un llibre escrit per Noam Chomsky, una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX i molt més conegut pel seu activisme polític i les seves dures crítiques a la política exterior d’Estats Units i d’altres països com Israel. Chomsky està considerat com a una de les figures més influents de l’esquerra radical nord-americana.
Pel que fa al llibre, al maig de 2006, Noam i Carol Chomsky van visitar el Líban per primera vegada, només dos mesos abans que Israel llances una nova campanya militar tant contra el Líban com contra Palestina. Durant el seu viatge de 8 dies, van recórrer camps de refugiats i una antiga presó i complex de tortures israelians; es van reunir amb líders polítics /tant de la coalició pro-governamental com de la oposició); i Noam va realitzar entrevistes i va donar conferències públiques sobre l’imperialisme nord-americà i les crisis imminents que afronta el Pròxim Orient. “Líbano, desde dentro” documenta el viatge de Noam i Carol Chomsky i el situa dins del context tràgicament alterat del Líban i Palestina abans i desprès de la guerra de 2006. Els assajos de Noam Chomsky i associats proporcionen el fons i el marc per entendre el paper de la política i el poder nord-america en aquests conflictes. Chomsky examina com EEUU fa la guerra i imposa el seu domini mundial mentre es presenta a si mateix com el verdader protector de la democràcia. Irònicament, els esforços nord-americans pel control imperialista generen conflictes i crisis dins de la regió, que minen la pròpia democràcia que proclama promoure.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui us recomanem la pel·lícula 'La clase', escrita i dirigida per Laurent Cantet. Basada en la novela de François Bégaudeau.
SINOPSI: François i els demés professors es preparen per enfrontar-se a un nou curs en un institut d'un barri conflictiu. Plens de bones intencions, desitjos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'omplen de motivació. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra prou. La franquesa de François sorpren als alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.
Tothom sap que, al llarg de la història, els colonitzadors (indiferentment del seu origen), van utilitzar patrons culturals amb la finalitat d’homogeneïtzar les societats ocupades. Durant la segona meitat del mil·lenni passat, les religions van jugar un paper important. També ho va fer, el desenvolupament del capitalisme durant el segle XX, que va portar a la globalització, no només econòmica, sinó que també dels patrons culturals de l’imperi. Patrons culturals que anaven sometent a aquestes tradicions que formaven part d’una cultura autòctona: una cultura popular transmesa de generació a generació a forma d’herència. A més, quan aquestes cultures autòctones perduraven a aquesta homogeneïtzació dels hàbits i dels costums, a les potències de torn sempre els quedava la imposició a través de les vies més cruels i extremes de les seves formes de vida: la guerra.
Des de finals de la Segona Guerra Mundial, el terme “ciutadania europea” ha intentat acollir una cultura comú inexistent pel que fa a lo tradicional però homogènia pel que fa a la “capacitat de consum”. És la identitat que està intentant donar el capitalisme als més de 400 milions d’habitants del vell continent: una cultura global que no té res de tradicional, de riquesa i, molt menys, d’emocions o història. Avui en dia, la cultura és sinònim de bens de consum; tot lo oposat del que ha significat sempre el terme “cultura popular”: tradició, riquesa històrica, costums gastronòmiques, conservació del patrimoni, manteniment de les llengües dels pobles... En definitiva, podríem definir el terme “cultura popular” como a un conjunt de manifestacions col·lectives tenint la història dels pobles com a fil conductor comú.
En els casos de Catalunya o Euskal Herria, és cert que la cultura popular està molt arrelada i ha aguantat bé la pressió de l’estat espanyol o el francès als dos costats dels Pirineus. Però, depenent dels governes de torn que gestionen aquests països, la cultura popular es veu més o menys agredida. És el cas de la Korrika (la carrera a favor de l’Euskera que es celebra en els territoris del País Basc) que, pel que hem vist aquest any amb el nou govern del PSOE i del PP, veurà disminuït el seu recolzament des del Govern Basc. A Catalunya, a banda del recolzament a la llengua, que és més que remarcable, existeix un moviment de militància quotidiana que fan somniar, des de lo visible, amb lo invisible; un ressorgir de la cultura autòctona que faci que les ambaixades del Sr. Carod-Rovira siguin un simple homenatge al ridícul dels seus dirigents.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
“Líbano, desde dentro”, cronica de un viaje a un país desecho. Noam Chomsky i associats. Editorial Hacer, 2008.
Avui us recomanem “Líbano, desde dentro”, crònica de un viage a un país desecho. Un llibre escrit per Noam Chomsky, una de les figures més destacades de la lingüística del segle XX i molt més conegut pel seu activisme polític i les seves dures crítiques a la política exterior d’Estats Units i d’altres països com Israel. Chomsky està considerat com a una de les figures més influents de l’esquerra radical nord-americana.Pel que fa al llibre, al maig de 2006, Noam i Carol Chomsky van visitar el Líban per primera vegada, només dos mesos abans que Israel llances una nova campanya militar tant contra el Líban com contra Palestina. Durant el seu viatge de 8 dies, van recórrer camps de refugiats i una antiga presó i complex de tortures israelians; es van reunir amb líders polítics /tant de la coalició pro-governamental com de la oposició); i Noam va realitzar entrevistes i va donar conferències públiques sobre l’imperialisme nord-americà i les crisis imminents que afronta el Pròxim Orient. “Líbano, desde dentro” documenta el viatge de Noam i Carol Chomsky i el situa dins del context tràgicament alterat del Líban i Palestina abans i desprès de la guerra de 2006. Els assajos de Noam Chomsky i associats proporcionen el fons i el marc per entendre el paper de la política i el poder nord-america en aquests conflictes. Chomsky examina com EEUU fa la guerra i imposa el seu domini mundial mentre es presenta a si mateix com el verdader protector de la democràcia. Irònicament, els esforços nord-americans pel control imperialista generen conflictes i crisis dins de la regió, que minen la pròpia democràcia que proclama promoure.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui us recomanem la pel·lícula 'La clase', escrita i dirigida per Laurent Cantet. Basada en la novela de François Bégaudeau.
SINOPSI: François i els demés professors es preparen per enfrontar-se a un nou curs en un institut d'un barri conflictiu. Plens de bones intencions, desitjos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'omplen de motivació. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra prou. La franquesa de François sorpren als alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.
Rebel.lio a les ones 08.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 8 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem a Javier Couso, en el sisè aniversari de la mort del seu germà Jose Couso, càmera de Tele5 assassinat a Iraq per les tropes nord-americanes.
Proper programa: dimecres 15 d'abril.
Proper programa: dimecres 15 d'abril.
Continguts del programa del dia 8 d'abril
EDITORIAL
Seis nuevas caras en el ejecutivo nacional. 6 caras que hacen un total de 8 ministras y 7 ministros siendo por primera vez en toda Europa un Gobierno en el que las mujeres suman mayoría. Entre las nuevas caras destaca la nueva Ministra de Cultura que desplaza a lo que fue un nefasto ministro, mejor gestor que político. La Sra. Sinde, personaje reconocido del mundo del cine como directora y guionista, desde su cargo en la Academia no ha dejado de atacar e intentar incidir en el Gobierno para implantar medidas contra las plataformas de intercambio de archivos (Per to Per) como Emule y la persecución de la piratería “con todo el peso de la Ley”. El mundo del cine está de enhorabuena por tener a alguien de su “familia” dentro de este ministerio, no así los miles de inmigrantes que dia a dia huyen de la policía para poder vender unos cuantos discos y poder subsistir.
Otros descontentos con esta nueva ministra es la plataforma de internautas que ya ha mostrado públicamente su rechazo a este nombramiento por considerar a la Sra. Sinde el azote de la libertad de intercambios de archivos. No así la SGAE (Sociedad General de Autores) que la ha aplaudido.
Queda por ver si la Sra. Sinde tiene la suficiente capacidad de poder lidiar con unos y con otros y sobre todo, si tiene la sensibilidad para que las medidas antipiratería no impliquen condenas mas duras a los sectores mas desprotegidos de nuestra sociedad y quedar ver si en este caso concreto, se posiciona públicamente en la despenalización del Top Manta.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- Juan Salvador Gaviota de Richard Bach
Richard Bach es escritor y aviador. Ex piloto de la fuerza aérea de los EE.UU., continúa volando en aviones de su propiedad y participa continuamente en campeonatos de vuelo acrobático. Durante los últimos treinta años se ha dedicado a escribir cuentos y relatos para las revistas de aviación además de otros libros.
Juan Salvador Gaviota es su obra más célebre, Fue traducida a más de 30 idiomas y lleva vendidos más de 30 millones de ejemplares. Ha sido llevada al cine y ha inspirado obras musicales.
Hay quien obedece sus propias reglas porque se sabe en lo cierto, quien experimenta un especial placer en hacer bien las cosas, quien adivina algo más que lo que sus propios ojos ven, quien prefiere volar a comprar y comer. Todos ellos harán amistad duradera con Juan Salvador Gaviota.
Habrá también quienes volaran con Juan Gaviota por lugares de encanto y aventura, y gozarán como él de una luminosa libertad. Para unos y otros será una experiencia que jamás olvidarán.
Esta es una extraordinaria fabula cuyo mensaje intemporal y universal ha calado hondo en varias generaciones de lectores. Un libro que aún hoy sigue siendo imitado, con lo cual no se logra más que recordarnos la fuerza y autencidad del original. Un libro que sin duda alguna inspira la vida y enseña el camino de todo aquel amante de la libertad.
Seis nuevas caras en el ejecutivo nacional. 6 caras que hacen un total de 8 ministras y 7 ministros siendo por primera vez en toda Europa un Gobierno en el que las mujeres suman mayoría. Entre las nuevas caras destaca la nueva Ministra de Cultura que desplaza a lo que fue un nefasto ministro, mejor gestor que político. La Sra. Sinde, personaje reconocido del mundo del cine como directora y guionista, desde su cargo en la Academia no ha dejado de atacar e intentar incidir en el Gobierno para implantar medidas contra las plataformas de intercambio de archivos (Per to Per) como Emule y la persecución de la piratería “con todo el peso de la Ley”. El mundo del cine está de enhorabuena por tener a alguien de su “familia” dentro de este ministerio, no así los miles de inmigrantes que dia a dia huyen de la policía para poder vender unos cuantos discos y poder subsistir.
Otros descontentos con esta nueva ministra es la plataforma de internautas que ya ha mostrado públicamente su rechazo a este nombramiento por considerar a la Sra. Sinde el azote de la libertad de intercambios de archivos. No así la SGAE (Sociedad General de Autores) que la ha aplaudido.
Queda por ver si la Sra. Sinde tiene la suficiente capacidad de poder lidiar con unos y con otros y sobre todo, si tiene la sensibilidad para que las medidas antipiratería no impliquen condenas mas duras a los sectores mas desprotegidos de nuestra sociedad y quedar ver si en este caso concreto, se posiciona públicamente en la despenalización del Top Manta.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- Juan Salvador Gaviota de Richard Bach
Richard Bach es escritor y aviador. Ex piloto de la fuerza aérea de los EE.UU., continúa volando en aviones de su propiedad y participa continuamente en campeonatos de vuelo acrobático. Durante los últimos treinta años se ha dedicado a escribir cuentos y relatos para las revistas de aviación además de otros libros.
Juan Salvador Gaviota es su obra más célebre, Fue traducida a más de 30 idiomas y lleva vendidos más de 30 millones de ejemplares. Ha sido llevada al cine y ha inspirado obras musicales.
Hay quien obedece sus propias reglas porque se sabe en lo cierto, quien experimenta un especial placer en hacer bien las cosas, quien adivina algo más que lo que sus propios ojos ven, quien prefiere volar a comprar y comer. Todos ellos harán amistad duradera con Juan Salvador Gaviota.
Habrá también quienes volaran con Juan Gaviota por lugares de encanto y aventura, y gozarán como él de una luminosa libertad. Para unos y otros será una experiencia que jamás olvidarán.
Esta es una extraordinaria fabula cuyo mensaje intemporal y universal ha calado hondo en varias generaciones de lectores. Un libro que aún hoy sigue siendo imitado, con lo cual no se logra más que recordarnos la fuerza y autencidad del original. Un libro que sin duda alguna inspira la vida y enseña el camino de todo aquel amante de la libertad.
5 d’abr. 2009
Rebel.lió a les ones 01.04.2009
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 1 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Sara López, membre de l'Assamblea de Nodo 50, ens parla del portal d'allotjament de pàgines web de caire alternatiu.
Proper programa: dimecres 8 d'abril.
Proper programa: dimecres 8 d'abril.
Continguts del programa de l'1 d'abril
EDITORIAL: LA CRISI DE LES TRAMPES
No fa falta ser massa intel.ligent per adonar-se de la trampa que és el capitalisme i la quantitat de còmplices que té. A Espanya, acabem de veure com l’Estat, amb els diners dels nostres impostos, ha reflotat la Caja de Castilla la Mancha. Una caixa que en els últims 3 anys ha vist com els seus directius s’havien doblat el sou, tal com han denunciat tots els grans mitjans. La desaparició d’una banca pública fa que els crèdits a petits inversors o les obres socials de les caixes funcionin al gust dels polítics de torn, segrestant així la societat i sense sentir eines com a seves per a poder progressar. Ens sembla alarmant el fet de que els polítics, després de passar per l’escena pública, es reserven bons llocs de responsabilitat dins de l’empresa privada. Penseu en Piqué amb Vueling, Alierta amb Telefònica, Molto amb Caja Castilla la Mancha... en són alguns exemples clars. No és estrany que despertin dubtes raonables aquestes “col.locacions” sobre si els contactes realitzats després del seu pas per la política en exercici de la representació popular, són rentables i aprofitosos posteriorment pel lucre personal. Així després el que passa és que pèssims gestors arruinen empreses i, a més, s’autocompensen amb xifres milionàries.
Ja hem perdut el compte dels bilions que s’han destinat a superar la crisis dels rics, però en el que ens continuem reafirmant és que si tots aquests milions s’haguessin repartit entre els 6 mil 500 milions de persones que habiten la terra, tots seriem milionaris. Una lògica aclaparadora que ens ha de fer reflexionar sobre en les mans de qui estem. Que el repartiment dels diners es faci com s’està fent només vol dir que els governants i les empreses aposten per una societat submissa, racista, de privilegis i on la injustícia segueix existint fins a extrems criminals. El G-20 que es troba aquests dies a Londres pretendrà refundar el capitalisme. Nosaltres ja fa temps que varem donar per perdut aquest sistema i vam emprendre noves vies d’organització. Amb nous valors i noves pràctiques... això n’és un exemple: Rebel.lió a les ones.
IMAGINÀRIA
- El Papa demana perdó per les seves declaracions contra l’utilització del preservatiu a Àfrica després de valorar diferents informes d’organismes internacionals sobre les dramàtiques conseqüències del SIDA en el continent.
- La trobada del G-20 a Londres canvia la seva agenda i posa damunt la taula les crisis oblidades focalitzant-les en les crisis alimentàries, els recursos hídrics i els refugiats, deixant la crisi econòmica dels banquers fora dels temes de discussió.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “El derecho al retorno. El problema de los refugiados palestinos” amb textos recopilats per Farouk Mardam-Bey i Elias Sanbar. Ediciones del oriente y del mediterraneo, 2004.
El llibre que us proposem avui pretén generar un debat sobre la qüestió més espinosa del conflicte àrab-israelià, la del dret del retorn dels refugiats palestins. Tots sabem que la opinió pública israeliana està en contra d’aquesta idea i, en general, la jueva també. Ho perceben com a una amenaça mortal. Mentre que els palestins ho consideren inqüestionable, tant per les seves implicacions materials com en la seva dimensió simbòlica, i reclamen sense parar que sigui reconegut per israel. Uns i altres son conscients de que el dret al retorn els remet al moment crucial de la seva història comuna: l’any 1948, any que va neixer israel i que va desaparéixer palestina. Aquest llibre parla de temes que havien arribat a ser tabú: l’expulsió i l’apropiació dels bens palestins, i reflexionar sobre els principis d’una solució justa i duradora al problema dels refugiats. Més enllà de les inevitables polèmiques que planteja el llibre, estem convençuts de que està en joc la pau i la seguretat en tot el Pròxim Orient, així com la profunda i desitjada reconciliació entre israelians i palestins, entre jueus i àrabs.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The matrix"
The Wachowski Brothers, 1999.
El mon és el que sembla? Thomas Anderson, programador d'una important empresa de software i assaltador informàtic d'alias Neo, averiguarà que no. Un estrany grup encapçalat per Morfeo el contactarà i li mostrarà la verdadera realitat que s'amaga darrera de lo aparent: un mon dominat per les màquines, les que esclavitzen a la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a una simple font d'energia. Però, i la nostra ment, on està doncs? La resposta està a Matrix.
No fa falta ser massa intel.ligent per adonar-se de la trampa que és el capitalisme i la quantitat de còmplices que té. A Espanya, acabem de veure com l’Estat, amb els diners dels nostres impostos, ha reflotat la Caja de Castilla la Mancha. Una caixa que en els últims 3 anys ha vist com els seus directius s’havien doblat el sou, tal com han denunciat tots els grans mitjans. La desaparició d’una banca pública fa que els crèdits a petits inversors o les obres socials de les caixes funcionin al gust dels polítics de torn, segrestant així la societat i sense sentir eines com a seves per a poder progressar. Ens sembla alarmant el fet de que els polítics, després de passar per l’escena pública, es reserven bons llocs de responsabilitat dins de l’empresa privada. Penseu en Piqué amb Vueling, Alierta amb Telefònica, Molto amb Caja Castilla la Mancha... en són alguns exemples clars. No és estrany que despertin dubtes raonables aquestes “col.locacions” sobre si els contactes realitzats després del seu pas per la política en exercici de la representació popular, són rentables i aprofitosos posteriorment pel lucre personal. Així després el que passa és que pèssims gestors arruinen empreses i, a més, s’autocompensen amb xifres milionàries.
Ja hem perdut el compte dels bilions que s’han destinat a superar la crisis dels rics, però en el que ens continuem reafirmant és que si tots aquests milions s’haguessin repartit entre els 6 mil 500 milions de persones que habiten la terra, tots seriem milionaris. Una lògica aclaparadora que ens ha de fer reflexionar sobre en les mans de qui estem. Que el repartiment dels diners es faci com s’està fent només vol dir que els governants i les empreses aposten per una societat submissa, racista, de privilegis i on la injustícia segueix existint fins a extrems criminals. El G-20 que es troba aquests dies a Londres pretendrà refundar el capitalisme. Nosaltres ja fa temps que varem donar per perdut aquest sistema i vam emprendre noves vies d’organització. Amb nous valors i noves pràctiques... això n’és un exemple: Rebel.lió a les ones.
IMAGINÀRIA
- El Papa demana perdó per les seves declaracions contra l’utilització del preservatiu a Àfrica després de valorar diferents informes d’organismes internacionals sobre les dramàtiques conseqüències del SIDA en el continent.
- La trobada del G-20 a Londres canvia la seva agenda i posa damunt la taula les crisis oblidades focalitzant-les en les crisis alimentàries, els recursos hídrics i els refugiats, deixant la crisi econòmica dels banquers fora dels temes de discussió.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “El derecho al retorno. El problema de los refugiados palestinos” amb textos recopilats per Farouk Mardam-Bey i Elias Sanbar. Ediciones del oriente y del mediterraneo, 2004.
El llibre que us proposem avui pretén generar un debat sobre la qüestió més espinosa del conflicte àrab-israelià, la del dret del retorn dels refugiats palestins. Tots sabem que la opinió pública israeliana està en contra d’aquesta idea i, en general, la jueva també. Ho perceben com a una amenaça mortal. Mentre que els palestins ho consideren inqüestionable, tant per les seves implicacions materials com en la seva dimensió simbòlica, i reclamen sense parar que sigui reconegut per israel. Uns i altres son conscients de que el dret al retorn els remet al moment crucial de la seva història comuna: l’any 1948, any que va neixer israel i que va desaparéixer palestina. Aquest llibre parla de temes que havien arribat a ser tabú: l’expulsió i l’apropiació dels bens palestins, i reflexionar sobre els principis d’una solució justa i duradora al problema dels refugiats. Més enllà de les inevitables polèmiques que planteja el llibre, estem convençuts de que està en joc la pau i la seguretat en tot el Pròxim Orient, així com la profunda i desitjada reconciliació entre israelians i palestins, entre jueus i àrabs.RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
"The matrix"
The Wachowski Brothers, 1999.
El mon és el que sembla? Thomas Anderson, programador d'una important empresa de software i assaltador informàtic d'alias Neo, averiguarà que no. Un estrany grup encapçalat per Morfeo el contactarà i li mostrarà la verdadera realitat que s'amaga darrera de lo aparent: un mon dominat per les màquines, les que esclavitzen a la Humanitat per utilitzar els nostres cossos com a una simple font d'energia. Però, i la nostra ment, on està doncs? La resposta està a Matrix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
