Aquest ha estat l'últim programa de la temporada. Esperem retrobar-te a partir del setembre!
18 de juny 2009
Rebel.lió a les ones 17.06.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 17 de juny de 2009. S'hi pot escoltar una entrevista a un representant peruà que ens parla sobre el conflicte entre multinacionals i indígenes al seu país, a banda de l'habitual comentari de les notícies destacades de la setmana i una recomanació literària.
Aquest ha estat l'últim programa de la temporada. Esperem retrobar-te a partir del setembre!
Aquest ha estat l'últim programa de la temporada. Esperem retrobar-te a partir del setembre!
Continguts del programa del dia 17 de juny
Editorial
El proper dissabte, 20 de juny, és el Dia del Refugiat. La situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de:
- milers de colombians: més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura
- milers d'iraquians: més de 4 milons; dels que només dos milions son reconeguts com a tals
- i milers de palestins: dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van nèixer entre 1948 i 1967.
Ningú tria abandonar el seu lloc d'orígen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre païs, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars en busca d'una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen.
Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.
Participar és una manera d'aprende col.lectivament. És per això que diariament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des d'aquí, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa situació.
Recomanació literària
'El racisme explicat a la meva filla' de Tahar Ben Jelloun. Editorial Empúries, 1944
L'AUTOR:
Tahar Ben Jelloun, nascut a Fes (Marroc) el 1944, és un dels novel.listes més cèlebres i un dels intel.lectuals més llegits i compromesos del mon francòfon actual. Ha publicat una gran quantitat de novel.les, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre d'altres, el premi Goncourt, el premi Global Tolerance de la ONU i el premi Impact de Dublin.
EL LLIBRE:
El gran escritor marroquí Tahar Ben Jelloun descubre, en un dialogo con su hija, los motivos profundos que llevan a las personas a tener comportamientos racistas. ¿que es el colonialismo y cuales son las consecuencias de él? ¿Que se entiende por racistas? ¿Son racistas de nacimiento? Tahar Ben Jelloun desarrolla habilmente las respuestas a estas preguntas, no siempre de manera facil, y el resultado es un libro claro, sencillo y valiente que los niños agradeceran haber leido y los adultos no habran de olvidar.
El proper dissabte, 20 de juny, és el Dia del Refugiat. La situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de:
- milers de colombians: més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura
- milers d'iraquians: més de 4 milons; dels que només dos milions son reconeguts com a tals
- i milers de palestins: dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van nèixer entre 1948 i 1967.
Ningú tria abandonar el seu lloc d'orígen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre païs, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars en busca d'una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen.
Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.
Participar és una manera d'aprende col.lectivament. És per això que diariament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des d'aquí, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa situació.
Recomanació literària
'El racisme explicat a la meva filla' de Tahar Ben Jelloun. Editorial Empúries, 1944
L'AUTOR:
Tahar Ben Jelloun, nascut a Fes (Marroc) el 1944, és un dels novel.listes més cèlebres i un dels intel.lectuals més llegits i compromesos del mon francòfon actual. Ha publicat una gran quantitat de novel.les, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre d'altres, el premi Goncourt, el premi Global Tolerance de la ONU i el premi Impact de Dublin.
EL LLIBRE:
El gran escritor marroquí Tahar Ben Jelloun descubre, en un dialogo con su hija, los motivos profundos que llevan a las personas a tener comportamientos racistas. ¿que es el colonialismo y cuales son las consecuencias de él? ¿Que se entiende por racistas? ¿Son racistas de nacimiento? Tahar Ben Jelloun desarrolla habilmente las respuestas a estas preguntas, no siempre de manera facil, y el resultado es un libro claro, sencillo y valiente que los niños agradeceran haber leido y los adultos no habran de olvidar.
10 de juny 2009
Rebel.lió a les ones 10.06.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 10 d'abril de 2009. S'hi pot escoltar una entrevista als organitzadors del Festival Esperanzah! a banda de l'habitual comentari de les notícies destacades de la setmana.
Proper programa i últim: dimecres 17 de juny.
Proper programa i últim: dimecres 17 de juny.
27 de maig 2009
Rebel.lió a les ones 27.05.2009
Programa de ràdio emès per Ràdio Taradell el dimecres, 27 de maig de 2009. S'hi pot escoltar una conversa amb Yaroub Akram Alí, refugiat iraquià. També se li va fer un petit homenatge a Mario Benedetti recordant la seva vida i obra i escoltant, també, alguns dels seus textos musicats.
Proper programa: dimecres 3 de juny.
Proper programa: dimecres 3 de juny.
Continguts del programa del dia 27 de maig
EDITORIAL
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.
Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.
Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...
Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.
Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”
Ens ha deixat un dels grans de la literatura. Ens ha deixat un poeta que ens va fer somniar i que va saber com tocar-nos la sensibilitat. Ens ha deixat un gran home que ens ha ensenyat que en el costat fosc del cor també hi ha vida. Diumenge, 17 de maig, ens va abandonar un grau autor: Mario Benedetti, el poeta dels exiliats, el poeta de les resistències, el poeta dels amics i dels amants. Després de 88 anys i diversos exilis a Argentina, França i Espanya la seva obra ha quedat marcada per l’amor i la solidaritat, una solidaritat amb la que va conviure en cada nova parada en el seu camí. Cantautors com Serrat, Luis Pastor o Pablo Milanes van musicar els seus textos a mode d’homenatge. I és que Benedetti era un home fet amb fusta noble, d’aquelles llabors lluitadores que es fan fortes amb les idees com més crua és la realitat, realitats marcades per dictadures sanguínies com la que li va tallar les mans i la llengua al seu amic Victor Jara. Benedetti ens deixa la seva obra d’herència universal i un bressol de nous creadors que, seguint els seus passos, ja han infectat el cinle, les editorials i les emissores de ràdio. Des de 'Rebel.lió a les ones', un homenatge a un mestre del que ja hem llegit en anterior programes alguns passatges dels seus textos... que allà on estiguis, ens segueixis inspirant aquest amor i respecte que transmeties amb cada un dels teus passos.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
L'autor:
Mario Benedetti ha estat un dels poetes i narradors més venerats per generacions gràcies a la seva ètica social i el seu cant a la vida i a l’alegría. D’ell han dit que va ser un poeta insobornable, que va se la consciència poètica de tot un continent i s’ha destacat per damunt de tot pel seu compromís social, que l’ha convertit en una icona de l’esquerra llatinoamericana.
Benedetti va nèixer a Paso de los Toros (Uruguay) el 14 de setempre de 1920. Va treballar com a venedor, taquígraf, contable, funcionari i periodista. Entre 1938 i 1941 va viure a Buenos Aires i, el 1945 va entrar com a periodista en la redacció del setmanari Marcha. Al 1974 clausuren la publicació i va començar a dedicar-se de ple a la literatura. Va publicar diverses obres i, per raons polítiques, va haver d’abandonar el seu país el 1973, iniciant així un llarg exili de 12 anys que el va portar a viure a Argentina, Perú, Cuba i Espanya. I que va donar pas, també, al que ell n’anomenava “desexili”, una experiència que deixa petja tant en lo vital com en la literatura.
Benedetti deixa, així, una gran obra de més de 80 novel.les, assajos, contes i poemaris on es mostra el compromís social i la coherència d’algú que va creure en la vida i l’amor, en l’ètica i en totes aquestes coses que ara semblen tant passades de moda... En la poesia es veia clarament la seva marca; ell mateix deia que quan tenia alguna preocupació, sentia dolor o amor... tenia la sort de poder transformar-lo en poesia. Una poesia que ha estat musicada per cantautors com Juan Manuel Serrat, Daniel Viglietti, Pedro Guerra, Rosa León, Juan Diego o Nacha Guevara... Però la poesia també va deixar espai a la prosa amb un dels seus grans èxits en la novel.la “La tregua” que té més de 140 edicions en 20 idiomes des de la seva publicació el 1960 i que, a més, ha estat adaptada al cine dues vegades; la primera, una versió argentina feta el 1974 i la segona, feta el 2003 a mèxic. Benedetti també va tenir temps per escriure contes, en els que cada paraula tenia valor per si mateixa. Ell definia el conte com el gènere més gratificant, tant per l’autor com pel lector ja que a tots ens agrada explicar i escoltar...
Obra destacada:
- La tregua (1960): La tregua és l’obra de Mario Benedetti que ha arribat a més públic. La quotidianitat gris i rutinària, marcada per la frustració i l’absència de perspectives de la classe mitja obrera, impregna les pàgines d’aquesta novel.la que adopta la forma d’un diari personal. La novel.la es desenvolupa a la ciutat uruguayana de Montevideo. Martín Santomés és un home vídu de 49 anye que està apunt de jubilar-se. La relació amb els seus 3 fills, majors d’edat, no és massa bona degut a la seva obsessió per la feina. Martin comença una aventura amb Laura Avellaneda, una jove de 24 anys que entra a treballar a l’empresa on treballa Martin. Poc a poc, la relació entre els dos va creixent fins que acaben vivint junts en un pis. Al cap de poc, Martin decideix demanar-li matrimoni però desgraciadament la Laura mor per una grip i Martin retorna a la vida aburrida i monòtona... havent trobat, durant el temps de la relació, una “tregua” que déu i la vida li han donat.
Text escrit per Benedetti:“
- ¿Usted ve alguna salida?
- Lo que es yo, por mi parte, no la veo.
- Hay gente que entiende lo que está pasando, pero se limitan a lamentarlo. Falta pasión, ese es el secreto de este gran globo democrático en que nos hemos convertido. Durante varios lustros hemos sido serenos, objetivos, pero la objetividad es inofensiva, no sirve para cambiar el mundo, ni siquiera para cambiar un país de bolsillo como éste. Hace falta pasión, y pasión gritada, o pensada a los gritos, o escrita a los gritos. Hay que gritarle en el oído a la gente, ya que su aparente sordera es una especie de autodefensa, de cobarde y malsana autodefensa. Hay que lograr que se despierte en los demás la verguenza de sí mismos, que se sustituya en ellos la autodefensa por el autoasco. El día que sientas asco de tu propia pasividad, ese día te convertirás en algo útil.”
12 de maig 2009
Rebel.lió a les ones 13.05.2009. Especial VI Festival Interpueblos
Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 13 de maig 2009. Aquest és un especial sobre el VI Festival Interpueblos que es celebra a Madrid durant el mes de maig. S'hi poden escoltar entrevistes a Raquel Martí (directora de la UNRWA a l'estat Espanyol), Teresa Aranguren (periodista especialitzada en el Pròxim Orient) i els dibuixants Carlos Azagra (col.laborador de El Jueves) i Juan Kalvellido (col.laborador a rebelion.org, entre d'altres). A banda, hi ha la secció habitual de notícies d'actualitat i les recomanacions literàra i cinematogràfica.
Proper programa: dimecres 27 de maig. El dimecres dia 20 no hi haurà programa
Proper programa: dimecres 27 de maig. El dimecres dia 20 no hi haurà programa
Continguts del programa del dia 13 de maig. Especial VI Festival Interpueblos
EDITORIAL
Des de fa 6 anys, a Madrid, s’està desenvolupant un projecte que pretén mostrar la solidaritat activa amb els refugiats. Un projecte que neix per la necessitat de lluitar contra lo comercial, lo superflu, lo còmode, lo invisible... En aquests moments, i des del passat 9 de maig, a les ciutats del sud de Madrid s’hi estan fent diverses activitats com projeccions de cine, xerrades i tallers. En els pròxims dies... el teatre, la música i una conferència internacional serviran per donar la paraula a Palestina i Iraq. La vocació d’aquest festival és poder desaparèixer algun dia. Un dia que, de moment, ens queda molt llunyà, i més ens hi quedarà, mentre hi segueixin havent governs que fabriquin armes que després es venen a països com Israel (que no respecta cap tractat o acord firmats en el seu dia); ens quedarà llunyà mentre la indústria de la guerra sigui més poderosa que la veu o els crits dels pobles... Sembla llunyà... però amb les nostres veus unides podem accelerar el procés per així poder acabar, el més aviat possible, amb aquest Festival. Un dels ponents a les conferències internacionals de que us parlàvem és Yaroub Akram Alí. Ell va estar empresonat a Iraq fa pocs anys i actualment està refugiat a Noruega. Un personatge que visitarà Vic en els propers dies per parlar-nos de la situació actual d’Iraq. I és que el Festival Interpueblos té vocació de créixer, de sortir de les fronteres que Madrid imposa i viatjar durant el setembre al Líban, a mostrar la solidaritat in situ als refugiats... i el proper any, l’intenció és desplaçar una part important d’aquest festival a Osona i mostrar que la solidaritat no té fronteres. Perquè un altre món és possible! I la construcció d’una nova societat és necessària.... visita el web del festival: www.festivalinterpueblos.org.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Olivo Roto: escenas de la ocupación”. Teresa Aranguren. Editorial Caballo de Troya, 2006.
En aquest llibre, l’autora narra amb força i poesia 12 relats de la ocupació de Palestina i Iraq. La forma és el fons. Teresa Aranguren necessita explicar el que ha vist en els seus viatges en països de conflicte. La seva estimada Palestina o l’antiga Mesopotàmia ocupades mereixen un esforç per narrar històries, contes, vivències reals en prosa... sense la necessitat d’una crònica perodística que diria les dades pero s’oblidaria de la dona, l’home, el nen o l’àvia... la seva vida, el seu patiment... El llibre conte 12 relats amb noms, cares i històries d’ocupació que fan que et traslladis a aquest espai, sense temps, ni control... sota ocupació i amb violència. “Olivo roto: escenas de la ocupación” és un llibre que pretén reclamar la nostra atenció per tocar la nostra consciència.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en David ens ha recomanat la pel.lícula Paraiso Travel. Aquesta pel.lícula narra la història d'una parella columbiana que viatja il.legalment a Estats Units. Ella (Reina) ho fa obsessionada per viure a Nova York, segura de que el somni americà existeix, mentre que ell (Marlon) la segueix més per amor que per convicció. Al arribar a la capital, una discussió i les circumstàncies del destí els separa. D'aquí en endavant la història mostra l'angustia i el que ha de fer en Marlon per tornar a veure la seva estimada Reina.
Des de fa 6 anys, a Madrid, s’està desenvolupant un projecte que pretén mostrar la solidaritat activa amb els refugiats. Un projecte que neix per la necessitat de lluitar contra lo comercial, lo superflu, lo còmode, lo invisible... En aquests moments, i des del passat 9 de maig, a les ciutats del sud de Madrid s’hi estan fent diverses activitats com projeccions de cine, xerrades i tallers. En els pròxims dies... el teatre, la música i una conferència internacional serviran per donar la paraula a Palestina i Iraq. La vocació d’aquest festival és poder desaparèixer algun dia. Un dia que, de moment, ens queda molt llunyà, i més ens hi quedarà, mentre hi segueixin havent governs que fabriquin armes que després es venen a països com Israel (que no respecta cap tractat o acord firmats en el seu dia); ens quedarà llunyà mentre la indústria de la guerra sigui més poderosa que la veu o els crits dels pobles... Sembla llunyà... però amb les nostres veus unides podem accelerar el procés per així poder acabar, el més aviat possible, amb aquest Festival. Un dels ponents a les conferències internacionals de que us parlàvem és Yaroub Akram Alí. Ell va estar empresonat a Iraq fa pocs anys i actualment està refugiat a Noruega. Un personatge que visitarà Vic en els propers dies per parlar-nos de la situació actual d’Iraq. I és que el Festival Interpueblos té vocació de créixer, de sortir de les fronteres que Madrid imposa i viatjar durant el setembre al Líban, a mostrar la solidaritat in situ als refugiats... i el proper any, l’intenció és desplaçar una part important d’aquest festival a Osona i mostrar que la solidaritat no té fronteres. Perquè un altre món és possible! I la construcció d’una nova societat és necessària.... visita el web del festival: www.festivalinterpueblos.org.
RECOMANACIÓ LITERÀRIA
- “Olivo Roto: escenas de la ocupación”. Teresa Aranguren. Editorial Caballo de Troya, 2006.
En aquest llibre, l’autora narra amb força i poesia 12 relats de la ocupació de Palestina i Iraq. La forma és el fons. Teresa Aranguren necessita explicar el que ha vist en els seus viatges en països de conflicte. La seva estimada Palestina o l’antiga Mesopotàmia ocupades mereixen un esforç per narrar històries, contes, vivències reals en prosa... sense la necessitat d’una crònica perodística que diria les dades pero s’oblidaria de la dona, l’home, el nen o l’àvia... la seva vida, el seu patiment... El llibre conte 12 relats amb noms, cares i històries d’ocupació que fan que et traslladis a aquest espai, sense temps, ni control... sota ocupació i amb violència. “Olivo roto: escenas de la ocupación” és un llibre que pretén reclamar la nostra atenció per tocar la nostra consciència.
RECOMANACIÓ CINEMATOGRÀFICA
Avui, en David ens ha recomanat la pel.lícula Paraiso Travel. Aquesta pel.lícula narra la història d'una parella columbiana que viatja il.legalment a Estats Units. Ella (Reina) ho fa obsessionada per viure a Nova York, segura de que el somni americà existeix, mentre que ell (Marlon) la segueix més per amor que per convicció. Al arribar a la capital, una discussió i les circumstàncies del destí els separa. D'aquí en endavant la història mostra l'angustia i el que ha de fer en Marlon per tornar a veure la seva estimada Reina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
